Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Tipus de Coneixement: Vulgar i Científic

Així d’entrada, podem distingir dues formes de coneixement:

1. El coneixement vulgar, que és aquell coneixement que adquirim de la vida quotidiana i que ens proporciona la informació més imprescindible per a la supervivència (saber caminar, parlar, fer les coses bàsiques de la casa, de la higiene personal, etc.).
2. El coneixement científic, que és un coneixement més acurat, profund i especialitzat, que ens dona raó del perquè de les coses i la relació que pot haver-hi entre els diversos fets que observem (saber per què plou, per què dos països estan en guerra, o per què ens puja la febre cada cop que tenim angines, per exemple).

Elements Essencials de l'Acte de Conèixer

Perquè hi pugui haver...

Tots dos són autors que defensen que el coneixement és innat, encara que per a Plató això significa que les idees les coneix la meva ànima des d'abans d'estar unida al cos (anámnesis), mentre que per a Descartes significa que les idees veritables són connaturals a la meva Raó, i per tant pel mer fet d'usar-la, sorgiran en el meu enteniment. Tots dos són autors que podríem qualificar de “idealistes”, atès que reserven a aquestes el més alt grau de veracitat i certesa, entre els diferents tipus de coneixement que analitzen. Però la concepció de “idea” que ens presenten és completament diferent, sobretot perquè per a Plató les Idees, tenen una “realitat separada”, una existència real anés de la meva –de fet, considera...

Anàlisi Comparativa: Rousseau i Locke

Jean-Jacques Rousseau

Rousseau és posterior a Locke i era suís. Va ser molt influent en l'esperit revolucionari de l'època. Manté una posició contraposada a la de Hobbes.

L'Estat de Naturalesa segons Rousseau

Ell també parteix de l'estat de naturalesa, però, a diferència de Hobbes, creu que l'home hi és feliç i lliure, gaudint de la llibertat natural. Això li sembla bo, i tot i que per naturalesa no tinguem l'instint de sociabilitat, això no vol dir que estiguem en completa lluita. També creu que no hi ha grans desigualtats en aquest estat de naturalesa. Hi ha conflictes, però no són greus. Rousseau es refereix a l'humà en aquest estat com el "bon salvatge". És un lloc no absent de conflictes,...

La Felicitat: El Bé Suprem segons Aristòtil

Una de les grans obres de la història de l'ètica és Ètica a Nicòmac, d'Aristòtil. La felicitat és, en primer lloc, el bé suprem, aquell que tots desitgem en grau màxim, aquell que no desitgem per a res més, sinó per ell mateix. Tindria un cert sentit preguntar-nos per a què volem cadascun d'aquests béns (guanyar diners, estudis, tenir amics...). No en tindria, tanmateix, preguntar-nos per què volem ser feliços. Per això la felicitat és un fi últim.

La Recepta de la Felicitat segons Aristòtil

Aristòtil examina en què pot consistir la felicitat dels homes. Per entendre l'explicació que ens dóna, hem de tenir present que ell parlava de la felicitat dels adults, homes i lliures,...

1. Una filosofia realista

1.1 La crítica de l'idealisme

1.1.1 El rebuig de la teoria de les idees

Encara que Aristòtil va ser durant anys deixeble de Plató, la veritat és que la filosofia aristotèlica contrasta amb l'idealisme platònic.

El pensament aristotèlic rebutja el dualisme ontològic. Davant l'idealisme platònic, Aristòtil proposa una filosofia realista.

1.1.2 La realitat està en el món sensible

El que proposa la metafísica d'Aristòtil és una teoria completament diferent a l'idealisme de Plató. Per a Aristòtil, l'única realitat que existeix és la que podem trobar en els individus particulars del món sensible.

1.2 El problema de l'ésser

1.2.1 Substància i accidents

El rebuig de l'idealisme platònic va obligar Aristòtil...

L'Arbre del Saber de Descartes

Arbre: La metafísica són les arrels, els fonaments del saber; d’aquesta depèn la física o filosofia natural (el tronc) i la resta de ciències particulars (medicina, mecànica, moral, etc.) són les branques de l’arbre, les quals hi mantenen una estreta relació amb la filosofia natural.

Regles del Mètode

Regles del mètode: Evidència, no cal admetre res que pugui ser dubtós i només acceptar com a verdader allò clar i distint. Anàlisi, dividir les idees complexes en parts simples acceptant les més evidents com a verdaderes. Síntesi, conduir per ordre els pensaments dels més simples als més complexos. Enumeració, revisar tot el procés per estar segur de no haver fet cap error.

El Dubte Metòdic

Dubte

La Teoria de les Idees de Plató

Plató és un filòsof idealista. Per a ell, les idees són l'autèntica realitat, mentre que els objectes físics són un reflex o una còpia imperfecta d'aquestes.

Conceptes ètics

Pel que fa a l'ètica, per a Plató existeix una justícia absoluta: la idea de justícia.

Aquesta filosofia tindrà molta influència en el Renaixement, on tots els artistes intentaran reflectir aquesta bellesa ideal.

Objectes físics vs. Idees

Per a Plató, és més real la «idea de cavall» (que inclou tots els cavalls possibles) que un cavall concret i específic. Les idees són l'autèntica realitat.

Les Idees

Són realitats objectives independents de les nostres ments; existeixen per si mateixes.

• Realitat objectiva.
• Realitat autèntica:

La Il·lustració: Raó i Optimisme

La Il·lustració té origen al segle XVIII i es caracteritza pel seu optimisme en el poder de la raó, necessària per a transformar la realitat. Per tant, la Il·lustració busca una raó autònoma perquè tots els éssers humans puguem eixir de la minoria d'edat i confiar sols en la raó amb independència.

Immanuel Kant: Filosof de la Il·lustració

Kant és un filòsof de la Il·lustració que pretén analitzar l'ésser humà i la societat a partir de diferents interpretacions de la raó. En la seva obra cal esmentar el seu període racionalista, que abandona per deixar lloc al seu període crític i un últim període antropològic.

L'Objectiu de Kant: La Metafísica i la Ciència

L'objectiu fonamental de...