Epistemologia: Tipus, Elements i Teories del Coneixement
Tipus de Coneixement: Vulgar i Científic
Així d’entrada, podem distingir dues formes de coneixement:
- El coneixement vulgar, que és aquell coneixement que adquirim de la vida quotidiana i que ens proporciona la informació més imprescindible per a la supervivència (saber caminar, parlar, fer les coses bàsiques de la casa, de la higiene personal, etc.).
- El coneixement científic, que és un coneixement més acurat, profund i especialitzat, que ens dona raó del perquè de les coses i la relació que pot haver-hi entre els diversos fets que observem (saber per què plou, per què dos països estan en guerra, o per què ens puja la febre cada cop que tenim angines, per exemple).
Elements Essencials de l'Acte de Conèixer
Perquè hi pugui haver coneixement, cal que hi intervinguin necessàriament dos elements; l’absència de qualsevol dels dos fa impossible l’acte de conèixer:
- El subjecte: és la ment coneixedora, la persona (o l’animal) que protagonitza l’acte de conèixer. Ara mateix, per exemple, mentre estàs llegint aquesta frase i intentes entendre’n el significat, tu ets el subjecte de coneixement.
- L’objecte: és la cosa coneguda, allò que és percebut pel subjecte a través d’algun dels seus sentits. Fent servir el mateix exemple d’abans, l’objecte de coneixement és aquesta informació escrita a propòsit del coneixement.
Per tal de conèixer el món, el subjecte de coneixement —és a dir, la persona— fa servir dues eines imprescindibles i complementàries: els sentits i la raó.
Teories sobre l'Origen del Coneixement
Racionalisme
Segons aquesta teoria, la nostra raó és considerada la font fonamental de tot coneixement; tot el que pertany a l’experiència dels sentits queda en un segon pla, és superficial. La segona fase, la de l’enteniment, és la important, la que proporciona l’autèntic coneixement. El Racionalisme és la doctrina que considera que, en el procés de coneixement, la raó és molt més important que no pas els sentits. Els filòsofs més representatius del corrent racionalista són el grec Plató (segle IV aC) i el francès Descartes (segle XVII).
L’ésser humà posseeix coneixements innats, ja sigui per haver viscut una vida anterior (com diu Plató), ja sigui per haver estat «posats» a la nostra ànima per Déu (com diu Descartes). Si no fos així, no podríem explicar fets com les creences en el més enllà, els preceptes morals, la capacitat de parlar, o el fet de tenir al cap determinats conceptes que no poden provenir de l’experiència. Aquest coneixement innat es va fent palès gràcies a l’experiència sensitiva diària.
Empirisme
“Si no hi ha experiència, no hi ha coneixement.”
Podem definir, doncs, l’Empirisme com la doctrina filosòfica que defensa que, en el procés de coneixement, els sentits són més importants que no pas la raó. Neguen l’existència de qualsevol mena de coneixement innat en la persona. Aquí cal fer menció, com a empiristes més destacats, de John Locke, George Berkeley i David Hume.
John Locke diu que naixem sense coneixement innat amb l'expressió “un paper en blanc” (o tabula rasa) i afirma que la resposta a com s'adquireix és amb una única paraula: “L’experiència”.
Criticisme de Kant
Immanuel Kant, un filòsof alemany del segle XVIII, va fer una anàlisi crítica d’ambdós corrents per acabar trobant una interessant solució més o menys intermèdia, anomenada Criticisme. La seva obra cabdal és “Crítica de la raó pura” (1781); d’aquí deriva el nom de la seva teoria.
Segons Kant, tota la informació passa per dues fases igualment importants: la dels sentits i la de la raó. No tenim coneixements innats, però sí uns mecanismes previs, les categories, que venen a ser com una mena de “motlles” que ens ajuden a elaborar el material en brut que ens arriba a través dels sentits. En paraules del propi Kant: “Sense l’aportació dels sentits, els conceptes són buits; sense la raó, la sensibilitat és cega” (la sensibilitat és la percepció, l’experiència). La ment no és només receptiva, sinó que és activa, en el sentit que aporta dades al procés de coneixement. És el que hom anomena genèricament “el gir copernicà” de la filosofia de Kant. Una darrera frase de Kant per cloure aquest capítol: “El lleuger colom que, en volar lliurement, sent la resistència de l’aire, podria imaginar-se que en un espai sense aire volaria millor.”
Possibilitat del Coneixement
Dogmatisme
El Dogmatisme defensa que sí que es pot conèixer la realitat tal com és. La nostra capacitat intel·lectual és suficient per arribar a coneixements definitius i indubtables, vàlids per a tothom. Per tant, podem establir una sèrie de veritats indiscutibles.
Escepticisme (o Relativisme)
L’Escepticisme (o Relativisme) defensa que la veritat no es pot conèixer per la simple raó que no existeix. Les coses només poden ser pensades amb relació al punt de vista de cada persona, o en funció de les circumstàncies de cada moment històric. El coneixement depèn de cada persona, i per això ningú no pot presumir d’estar en possessió de la veritat.
Criteris de Justificació del Saber
Hi ha diverses maneres de justificar el nostre saber, encara que no totes tenen la mateixa garantia de seguretat:
- Per experiència: “Ho he vist amb els meus propis ulls”. És evident que estem segurs de moltes coses per pròpia experiència.
- Per analogia: “Ara no ho he vist, però per altres vegades que m’ha passat això, sé que...”. Altres experiències, pròpies o alienes, ens serveixen per donar per certes i segures determinades coses.
- Per demostració: “Això ho puc demostrar”, “Tinc proves d’això”. És la típica forma de treballar dels matemàtics i científics, ja que en tot moment han de poder demostrar el que afirmen. Per exemple, el Teorema de Pitàgores: és veritat que, en un triangle rectangle, la suma dels quadrats dels catets és igual al quadrat de la hipotenusa.
- Per autoritat: “Ho diu el diccionari”, “Ho ha dit la doctora Martí, que és una experta en el tema”. És una de les respostes més freqüents, ja que la majoria de coses que sabem les hem llegides en llibres, les hem vistes a la TV, les hem sentides dir al professor de la matèria, etc. I si ens refiem de les nostres fonts, aleshores estem convençuts d’allò que hem sentit o llegit.
- Per intuïció: “No ho sé ben bé, però estic convençut que arribarà tard”. Molt sovint un rampell d’intuïció ens dona una resposta correcta, sense que sapiguem justificar el perquè. És un criteri menys fiable, és evident, però Déu n’hi do quantes vegades la nostra intuïció ha donat en el blanc.