El Mètode Cartesià: Arbre del Saber, Regles i Dubte Metòdic

L'Arbre del Saber de Descartes

Arbre: La metafísica són les arrels, els fonaments del saber; d’aquesta depèn la física o filosofia natural (el tronc) i la resta de ciències particulars (medicina, mecànica, moral, etc.) són les branques de l’arbre, les quals hi mantenen una estreta relació amb la filosofia natural.

Regles del Mètode

Regles del mètode: Evidència, no cal admetre res que pugui ser dubtós i només acceptar com a verdader allò clar i distint. Anàlisi, dividir les idees complexes en parts simples acceptant les més evidents com a verdaderes. Síntesi, conduir per ordre els pensaments dels més simples als més complexos. Enumeració, revisar tot el procés per estar segur de no haver fet cap error.

El Dubte Metòdic

Dubte metòdic:

• Deixar de banda tots els coneixements que ofereixen un dubte.
• Analitzar els principis, fonaments del coneixement.
• Aplicar el dubte com a mètode per a trobar una veritat indubtable i certa.
• Dubte teòric, procediment mental, no existencial.

Raons per al Dubte

• Testimonis dels sentits: A vegades els sentits t'enganyen i ho vol comparar i apareix un dubte. Per tant, descarta el que li diuen els sentits.
• Argument dels somnis: Pensa que dubtar de l'existència del món de la realitat seria equivalent a ser uns bojos que pensen que són reis i són captaires. Després observa que quan està dormint somia i que mentre somia tot sembla real. I es produeix un altre dubte.
• Geni maligne: Considera que Déu sigui el que el fa creure que existeix un món i quan ell pensava 2+2=4 fos fals i ell es cregués la veritat per causa de la influència de Déu. Llavors apareix la hipòtesi del geni maligne: potser existeix un geni poderós però maligne que influeix en la ment que el fa creure que existeix el món, la realitat material. També posa en dubte totes les matemàtiques.

El Cogito

Cogito: Descartes dubta dels testimonis dels sentits, l'existència del món, la veritat de les matemàtiques. En aquest màxim dubte és quan pensa que pot trobar la veritat totalment certa. (Cogito ergo sum, jo penso, doncs jo sóc). Aquesta afirmació supera la hipòtesi del geni maligne.

Conseqüències del Cogito

1. Primera veritat que descobreix.
2. La base de tota la resta, veritats del coneixement de la ciència.
3. Criteri de la veritat amb el sentit que tota aquella afirmació que conec amb el mateix grau de certesa, distinció i claredat la puc donar per veritable. Exemple d'intuïció.