Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Unitat 1: L'Origen del Pensament

1. Origen del pensament filosòfic

Els historiadors situen els orígens a Jònia (Turquia), on va viure el físic i matemàtic Tales de Milet, qui al segle VI aC va ser el primer a donar notícia d’un pensament racional, sistemàtic i crític.

Un cop li van preguntar a Pitàgores a què es dedicava, i va dir: “Jo soc simplement un amant del saber”. Així va donar origen al mot filosofia en grec antic, que significa literalment el desig de conèixer.

Les primeres descripcions del món van ser narracions fantàstiques anomenades mites, que van ser molt importants per als pobles. Va ser a Grècia on es van començar a qüestionar aquests mites, buscant explicacions objectives basades en la realitat i la reflexió....

La Dimensió Biològica de l'Ésser Humà

La dimensió biològica fa referència a les característiques físiques i genètiques que compartim amb altres éssers vius i també a aquelles que ens diferencien com a espècie.

Teories sobre l'Origen i l'Evolució

• Fixisme: Les espècies no canvien; han estat creades per Déu (Creacionisme).
• Evolucionisme (Darwin): Les espècies canvien al llarg del temps per selecció natural.
• Teoria Sintètica de l’Evolució: Combina les idees de Darwin amb la genètica moderna.

La Dimensió Psicològica

La dimensió psicològica fa referència als processos mentals i emocionals que caracteritzen l’ésser humà, com la intel·ligència, la consciència, les emocions, la memòria i la capacitat de decidir lliurement....

Context general de la filosofia de la sospita

Durant la Il·lustració es confiava en la raó per arribar a la veritat. No obstant això, els anomenats filòsofs de la sospita (Freud, Marx i Nietzsche) critiquen aquesta confiança: la raó pot servir, en realitat, per ocultar la veritat.

Sigmund Freud i la psicoanàlisi

Freud és considerat el pare de la psicoanàlisi. Va descobrir que els trastorns físics poden tenir causes inconscients. Segons la seva teoria, la ment es divideix en:

• Jo (ego): part conscient que intenta equilibrar els impulsos i la moral.
• Superjo: la interiorització de les normes morals.
• Allò (id): l'inconscient, on resideixen els impulsos i desitjos reprimits (Eros i Thanatos).

A més, va desenvolupar la teoria psicosexual, que...

Tipus de Veritat en Filosofia

1. La Veritat de Fets

En aquest tipus, les aparences són considerades ocultacions de la realitat, és a dir, les coses no són com semblen. La realitat s’identifica amb la realitat autèntica. Per determinar si un fet és vertader o fals, la veritat sempre ha de complir amb els criteris de coherència, èxit, correspondència i adequació.

2. La Veritat de Proposicions

És la propietat que poden tenir les nostres proposicions. Es distingeixen tres tipus principals (sovint anomenats empírics):

• Veritat com a Correspondència: Hi ha adequació entre la proposició i la realitat.
• Veritat com a Coherència: La proposició és vertadera si no entra en contradicció amb altres proposicions acceptades.
• Veritat com a Èxit

Llibertat d'expressió: definició

Entenem per llibertat d'expressió el fet que l'Estat no pugui castigar (presó, multes, mort, etc.) l'expressió pública per part dels ciutadans.

Arguments sobre la llibertat d'expressió

• Argument 1: La llibertat d'expressió serveix per limitar el poder dels governs.
• Argument 2: Si algú prohibeix una opinió està creient que és infal·lible; pensa que la seva creença és segurament la veritat, però ningú és infal·lible.
• Argument 3: Si es prohibeix una opinió vertadera, mai podríem sortir de l'error.
• Argument 4: Si es prohibeix una opinió falsa, no la podríem discutir ni contradir per argumentar en favor de la veritat; així no acabaríem d'entendre per què la veritat és vertadera, i això constituiria

Són les llengües fàcils o difícils?

Aquest és un dels prejudicis populars sobre les llengües: si se'n poden considerar fàcils o difícils. Per exemple, diuen que Edward Sapir va aprendre japonès en una setmana; però cal tenir en compte que és un lingüista. Això planteja qüestions com si poden existir persones més o menys dotades per aprendre una llengua o si depèn de l'actitud de persones obertes i amb ganes d'aprendre.

Una cosa que puc tenir clara és que les persones que despresten una llengua considerant-la «difícil» són, sovint, persones sense inquietuds per aprendre una altra llengua; probablement són monolingües i amb això els és suficient.

Tusson exposa un exemple clar que ens mostra com, inicialment, una llengua...

Evolució del Monisme Antropològic

Segles després va sorgir el monisme antropològic de la mà de Demòcrit. Segons ell, l'ànima és un conjunt d'àtoms que, en morir, es separen. Defensava que l'ànima i el cos anaven junts.

Protágoras i el Relativisme

Més tard, Protágoras va sorgir amb la idea que l'home és la mesura de totes les coses. Afirmava que no hi ha res que sigui real ni veritable, ja que és la nostra pròpia percepció la que determina com és la realitat o el bé.

Aristòtil i la Unió Ànima-Cos

Aristòtil va ser el següent gran pensador que es va disposar a resoldre aquest problema, encara que les seves teories van ser massa revolucionàries per l'època en què vivien, fet que el va portar a ser oprimit per la inquisició...

La voluntat de poder i el superhome

La voluntat de poder: Déu ha mort i el superhome ha de generar nous valors. La voluntat de poder és la força que anima el superhome en aquesta difícil funció creadora. Tots els éssers vius manifesten aquesta força instintiva i inconscient que és la voluntat de poder que els impulsa a superar-se. La voluntat de poder nietzschiana no es pot confondre tampoc amb l'instint de supervivència o amb la lluita per la vida del darwinisme. La lluita per la vida no és una lluita per la supervivència, sinó una per al domini, el poder. En aquest enfrontament pel poder, els esperits forts poden ser vençuts pels més febles. Els forts prescindeixen de la força de l'esperit, mentre que els febles estan animats...

Què és la Filosofia Medieval?

La filosofia medieval és tot el conjunt de corrents de pensament i tractats filosòfics que es van desenvolupar des de la caiguda de l'Imperi Romà (530 dC) fins al Renaixement (segles XV i XVI).

La principal recerca de la filosofia medieval va ser la cohesió de les creences heretades de la filosofia clàssica amb els dogmes del cristianisme, encara que també hi va haver contribucions molt importants de les creences jueves i islàmiques.

Temes de la filosofia medieval

En tractar de conciliar diferents creences religioses amb la filosofia, era natural l'intent de buscar respostes a preguntes com:

• La naturalesa de Déu.
• La relació entre la fe i la raó.
• La compatibilitat entre el lliure albir i l'omnisciència de

Les Normes Jurídiques

Les normes jurídiques tenen una funció prescriptiva o directiva, ja que s'utilitzen amb l'objectiu d'influir en el comportament dels destinataris. A diferència de les normes descriptives, les normes jurídiques estan subjectes al poder de l'Estat (perspectiva positiva). El seu nivell de prescriptivitat pot variar, incloent-hi recomanacions o suggeriments.

Classificació de les Normes Jurídiques

Segons el Caràcter

• Obligatòries (Imperatius positius): Ordenen una conducta determinada (molt típiques del Dret civil/mercantil). Imposen obligacions per tenir efectes.
• Prohibitòries (Imperatius negatius): Prohibeixen conductes. S'estableix prèviament que qui realitzi una conducta rebrà una sanció jurídica.
• Conductòries: