Guia de Filosofia: Ciència, Evolució i la Condició Humana

Unitat 1: L'Origen del Pensament

1. Origen del pensament filosòfic

Els historiadors situen els orígens a Jònia (Turquia), on va viure el físic i matemàtic Tales de Milet, qui al segle VI aC va ser el primer a donar notícia d’un pensament racional, sistemàtic i crític.

Un cop li van preguntar a Pitàgores a què es dedicava, i va dir: “Jo soc simplement un amant del saber”. Així va donar origen al mot filosofia en grec antic, que significa literalment el desig de conèixer.

Les primeres descripcions del món van ser narracions fantàstiques anomenades mites, que van ser molt importants per als pobles. Va ser a Grècia on es van començar a qüestionar aquests mites, buscant explicacions objectives basades en la realitat i la reflexió.

2. Característiques dels mites en les cultures

Els mites són els primers intents d’explicar el món i comprendre’ns a nosaltres mateixos. Comparteixen aquestes característiques:

• Personatges llegendaris i antropomorfisme: Hi apareixen herois i homes de qualitats excepcionals relacionats amb divinitats. Es personifiquen éssers inanimats, animals i la natura.
• Relats imaginatius o fantàstics: Les seves explicacions no es poden comprovar, ja que són fruit de la fantasia.
• Autor desconegut i col·lectiu: La seva formació és lenta, espontània i popular; no se'n sol saber l’autor ni la data.
• Caràcter tradicional i acrític: Es transmeten oralment entre generacions i s’accepten sense crítica ni justificació.

3. Diferències entre filosofia i ciència

La filosofia i la ciència són activitats intel·lectuals diferents:

• El coneixement científic pot ser verificat, tracta qüestions concretes i particulars, i genera més consens.
• La filosofia no verifica resultats de la mateixa manera, ja que si ho fes, passaria a ser una ciència (com ha succeït històricament). Les seves qüestions són abstractes i generals.

Tot i això, ambdues comparteixen ser sabers racionals i sistemàtics que busquen veritats universals sobre la realitat. A partir del segle XVI, amb la ciència moderna, es van allunyar pel pes del llenguatge matemàtic i l'experimentació. Actualment, l'epistemologia és la branca filosòfica que analitza els mètodes i límits de la ciència.

4. Relació entre filosofia i religió

Filosofia i religió coincideixen en l’interès per l’origen del món i el sentit de la vida. Tanmateix, la filosofia és un saber racional i crític que conviu amb el dubte, mentre que la religió es fonamenta en la fe i en veritats revelades per divinitats que els creients han d’acceptar.

5. La utilitat de la filosofia i Karl Popper

La filosofia té una utilitat teòrica (respon preguntes i evita prejudicis) i una utilitat pràctica (orientació vital). Ajuda a superar la ignorància i funciona com a antesala de la ciència. Karl Popper pensava que la filosofia és útil perquè ens ensenya a pensar críticament i a qüestionar les idees que acceptem sense reflexionar, apropant-nos a la veritat.

Unitat 2: Metafísica i Teoria del Coneixement

1. Significat de conceptes clau

• Ésser: Conjunt de tot el que existeix. En sentit restrictiu, és el que percebem; en sentit ampli, inclou realitats subjectives o espirituals (idees, Déu).
• Realitat: Conjunt d'éssers i objectes que existeixen independentment de la nostra percepció.
• Aparença: La forma en què la realitat es manifesta als subjectes que la perceben.
• No-res: Terme lògic que expressa la negació de l'existència. Segons Bergson, és un concepte sense contingut real, ja que no es pot pensar en el "res" absolut.
• Espiritualisme: Defensa l'existència d'una realitat espiritual (ment, Déu) més enllà de la material.
• Materialisme: Nega les realitats espirituals; només existeix la matèria.
• Proposició empírica: Afirmació sobre el món que es pot contrastar amb l'experiència.
• Racionalisme: Teoria que situa la raó com a font principal del coneixement.
• Empirisme: Teoria que afirma que el coneixement prové exclusivament de l'experiència sensorial.
• Escepticisme: Actitud que dubta de la veritat absoluta i proposa analitzar-ho tot abans de creure.

2. L'origen dels continguts mentals

Els empiristes (Locke, Hume) afirmen que “no hi ha res a la ment que no hagi passat pels sentits”. Per contra, el racionalisme (Descartes) manté que la raó proporciona idees innates que semblen “haver nascut amb mi”, sense dependre de la percepció.

3. El valor de la veritat

Les proposicions poden ser empíriques (sobre el món) o formals (relacions entre símbols, com les matemàtiques). Els criteris de veritat inclouen:

• Correspondència: Acord amb els fets reals.
• Coherència: Una proposició és veritat si es dedueix d'altres de veritables.
• Evidència: Quan una cosa és tan clara que no se'n pot dubtar (tot i que pot ser enganyosa).

4. L'autoevidència i la falsedat

Segons Bertrand Russell, l'autoevidència no és garantia suficient de veritat (com quan es creia que el Sol girava al voltant de la Terra). D'altra banda, Kolakowski afirma que la falsedat és part de l'ordre natural, ja que l'engany s'utilitza per supervivència o prudència.

Unitats 3 i 4: Ciència, Evolució i Cultura

1. La ciència com a coneixement específic

La ciència es basa en l'observació, l'experimentació i la intersubjectivitat. Es diferencia de pseudociències com l'astrologia pel seu tarannà crític, neutralitat i mètode rigorós.

2. Galileu i la ciència moderna

Galileu Galilei és el primer científic modern perquè va introduir la matematització de la natura i l'ús d'instruments (telescopi) per realitzar experiments en condicions ideals.

3. Classificació de les ciències

• Ciències empíriques: Estudien fets observables. Es divideixen en naturals (física, biologia) i socials (història, psicologia).
• Ciències formals: Estudien relacions entre símbols (lògica i matemàtiques).

4. El mètode hipoteticodeductiu

És el mètode científic actual. Passos: 1) Definició del problema. 2) Formulació d'una hipòtesi. 3) Deducció de conseqüències. 4) Contrastació (experimentació). Si es compleix, la hipòtesi es confirma provisionalment; si no, es refuta.

5. Conceptes de l'evolució

• Creacionisme fixista: Les espècies són immutables i creades per Déu (Linné, Cuvier).
• Lamarckisme: L'evolució es basa en l'ús i desús dels òrgans i l'herència dels caràcters adquirits.
• Darwinisme: Evolució per selecció natural; sobreviuen els millor adaptats.
• Mendel: Va aportar les lleis de l'herència genètica.

6. Hominització i cultura

L'hominització inclou el bipedisme, l'alliberament de les mans i el desenvolupament cerebral. Això va permetre la capacitat tècnica (eines) i simbòlica (llenguatge). Tot i que alguns animals tenen conductes culturals per imitació, la cultura humana és única per la seva complexitat acumulativa gràcies al llenguatge.

7. La noció de persona

El terme persona prové del llatí (màscara d'actor). Boeci la va definir com una “substància individual de naturalesa racional”. Els seus trets fonamentals són: valor únic, dignitat inherent, llibertat de decisió i compromís ètic amb els altres.