La Voluntat de Poder i l'Etern Retorn de Nietzsche
La voluntat de poder i el superhome
La voluntat de poder: Déu ha mort i el superhome ha de generar nous valors. La voluntat de poder és la força que anima el superhome en aquesta difícil funció creadora. Tots els éssers vius manifesten aquesta força instintiva i inconscient que és la voluntat de poder que els impulsa a superar-se. La voluntat de poder nietzschiana no es pot confondre tampoc amb l'instint de supervivència o amb la lluita per la vida del darwinisme. La lluita per la vida no és una lluita per la supervivència, sinó una per al domini, el poder. En aquest enfrontament pel poder, els esperits forts poden ser vençuts pels més febles. Els forts prescindeixen de la força de l'esperit, mentre que els febles estan animats per un gran esperit de paciència i d'astúcia.
La influència de Schopenhauer és present en el concepte nietzschià de voluntat de poder. Mentre que per a ell la fi del dolor inherent a la vida només s'aconsegueix en el moment de la mort, per a Nietzsche la vida és un impuls creador que contínuament busca noves formes i que no s'acontenta amb l'adaptació a les condicions ambientals. Schopenhauer no ha superat encara la visió negativa i ressentida del fet vital. En canvi, segons Nietzsche, la voluntat de poder és voluntat de vida, no desig de sumar-se al corrent del no-res que és la mort. A vegades, la voluntat de poder pot perdre força i donar lloc a l'home decadent i a la cultura malaltissa per on s'arrossega aquest esperit interior.
L'etern retorn i l'amor fati
L'etern retorn: El nou home que anuncia Nietzsche rebutja la idea del temps que passa. Diu que no hi ha una altra vida, sinó únicament aquesta vida terrenal. L'etern retorn és una exigència moral: has de viure de manera que desitgis viure un altre cop. Nietzsche tracta de donar base científica a la teoria de l'etern retorn: justifica la necessària repetició de tots els esdeveniments i de tots els estats a partir de conceptes com l'energia i el temps infinit. La quantitat d'energia de l'Univers és limitada i el temps és infinit; per tant, aquest moment present és el retorn, la repetició d'una determinada configuració d'energia anterior.
El pensament del retorn és feixuc, apte per a esperits forts. Cada instant té un valor finit i ha de ser viscut com si fos per tota l'eternitat. Nietzsche resumeix la seva teoria amb l'expressió amor fati (amor al destí). Considera que només hi ha aquesta vida terrenal, que cal viure com si fos eterna o com si hagués de retornar infinites vegades.