Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Quadre resum: Classificació de les teories ètiques

1. Ètiques materials (heterònomes i teleològiques)

Actuen de forma no autònoma i tenen una finalitat. Expliquen en què consisteix el bé i el mal.

• Aristotèlica: El terme mitjà.
• Hedonista: Fugir del dolor.
• Cristianisme: Els deu manaments.
• Utilitarisme: Accions útils.

2. Ètiques formals (autònomes i deontològiques)

No tenen finalitat, actuen de manera autònoma. Es fixen en les condicions que ha de complir l'acció moral correcta.

• Kant: Imperatiu categòric, respecte a la llei moral i al deure moral.

3. Intel·lectualisme moral

Sòcrates: Les persones podien arribar a la veritat mitjançant el diàleg, perquè la veritat resideix en cadascun de nosaltres. No hi ha homes dolents, sinó ignorants....

L'anàlisi de John Locke sobre les qualitats i el coneixement

«Les idees de calor i de llum, que rebem del Sol per mitjà del tacte o dels ulls, comunament les considerem qualitats reals, existents en el Sol…»

1. L'argument de Locke sobre la percepció sensorial

En el text, Locke ofereix un argument per mostrar que les idees de calor o de color no són qualitats reals que es trobin en el sol. Per justificar això, compara els efectes que el sol pot causar en un tros de cera (per exemple, fa que la cera s’estovi i perdi color) amb els efectes que el sol causa sobre la nostra pell o els nostres ulls (notem l'escalfor, veiem la llum).

2. Definicions de qualitats i poder

• «Qualitats reals»: forma de les parts d’un cos.
• «Poder»: capacitat que

2 La Moral de Nietzsche

El Plantejament de Nietzsche

Nietzsche planteja la seva pròpia moral recordant-nos que els grecs associaven la "virtut" a la força vital, una força de viure de forma sana, lliure i natural. Aquesta actitud implicava acceptar les conseqüències de la vida com un joc tràgic.

En aquesta concepció, el "bo" era qui tenia més salut i fortalesa, el més noble. El "dolent" era la persona dèbil i malalta, qui no acceptava la realitat tràgica de la vida.

Dues Visions de la Moral

Aquestes dues maneres d'entendre la moral porten a Nietzsche a dues perspectives:

• Moral de Senyors

  És individualista, pròpia d'uns pocs. Els senyors són forts, dominadors i nobles. Afirmen la jerarquia, estimen els iguals i menyspreen els inferiors.

Les idees simples i l'origen del coneixement

Idees simples: Totes les idees procedeixen de l'experiència. Els nostres sentits són afectats per objectes sensibles particulars, produint sensacions que generen idees simples de sensació que procedeixen de l'experiència externa. L'enteniment pot percebre operacions internes com pensar i el resultat són idees simples de reflexió. En ambdós casos, es reben passivament.

Les idees complexes i l'activitat de l'enteniment

Idees complexes: L'enteniment es fa actiu i agafa idees simples i les converteix en complexes mitjançant tres operacions:

• 1) Combinació: Combinant vàries idees per formar-ne una de nova.
• 2) Comparació: Comparant vàries idees i establint relacions entre elles.
• 3) Abstracció: Abstracció

L'organització social i política

La millor societat és aquella que més afavoreix el bé dels ciutadans (vida raonable). En aquesta col·lectivitat trobem la felicitat; vivint en societat aconseguirem la felicitat.

L'ètica i la política mantenen una relació estreta: l'ètica descobreix els valors que la política ha d'impulsar.

Formes de govern

La millor ciutat i la millor constitució seran aquelles que facilitin aquesta vida raonable a la majoria dels ciutadans. Per a Aristòtil, la millor forma de governar és a favor d'un règim mixt de base democràtica.

El coneixement

1. Coneixement sensorial: Sensació, percepció, imaginació i memòria. Això es fa gràcies a l'experiència.
2. Coneixement intel·lectual: Som capaços d'extreure la forma

La Teoria de les Idees de Plató

Plató articula els seus pensaments a través de la Teoria de les Idees.

Motius:

• Continuar l'obra de Sòcrates.
• Defensa de la polis.
• Volia elaborar una teoria de l'ésser.

Maièutica: conversa entre dos interlocutors fins a arribar a la veritat.

La realitat es divideix en dos mons: el món sensible i el món intel·ligible; a aquesta divisió l'anomena dualisme ontològic.

Epistemologia

Plató considera que la realitat es divideix en el món sensible i l'intel·ligible; a aquesta divisió l'anomena dualisme ontològic.

El món sensible està format pels objectes que estan a l'abast de la nostra vista. Aquests tenen una vida finita ja que, igual que els éssers vius, neixen i moren. En dir això, se sobreentén que no...

Conseqüencialisme i Ètica del Deure

El conseqüencialisme ètic considera que la moralitat d'una acció es basa fonamentalment en les seves conseqüències i no en la intenció amb la qual es realitza. Les ètiques del deure (o deontològiques), en canvi, es centren en la pròpia acció i no en les seves conseqüències. D'acord amb el conseqüencialisme, la gent hauria de realitzar aquelles accions que maximitzen les bones conseqüències, és a dir, que produeixen la major quantitat de bones conseqüències per al major nombre de persones possible.

Els Límits Morals i el Deure

Els humans són éssers dotats de consciència moral que ens dicta una sèrie de límits a la nostra forma d'actuar. La majoria de la gent no està disposada a fer...

Conceptes Clau de Nietzsche

Senyors i Esclaus

a) Senyors: Són els representants de la moral noble, la que segueix els valors propis de la vida com a voluntat de poder. Són aquells que són capaços de superar els valors tradicionals i generar els seus propis valors. Defensors dels valors vitals.

b) Esclaus: Els grups d'individus més febles en una societat, que es contraposen als nobles i poderosos.

Enverinament i Transvaloració

a) Enverinament: Inversió dels valors autèntics (moral dels senyors) a causa d'una moral falsa que protegeix els dèbils (moral dels esclaus). Propagació de la moral esclava i pèrdua de la capacitat de produir valors. Perdre els valors vitals en favor dels tradicionals.

b) Transvaloració: Que allò que es considerava...

Immanuel Kant: Història i Pau Perpètua

Durant el període postcrític de la seva obra, Kant va escriure “La pau perpètua”. En aquesta obra, explica el seu punt de vista sobre la història i n'analitza la funció. Kant es pregunta cap on ens guia la història.

Ell planteja una visió optimista segons la qual la història comporta el progrés de la societat i la reforma moral. Segons Kant, la història s'entén com un progrés continu en el camí de la salvació de la humanitat.

Visió Deontològica i Progrés Indefinit

Utilitza una visió deontològica dels principis, que es basa en el fet que no hi ha una finalitat última, sinó la de ser un bon ciutadà i formar part d’un progrés indefinit. Kant creu fermament en el caràcter progressiu...

Dualisme Platònic: L'existència de dos mons

Plató defensa una posició dualista, és a dir, l’existència de dos nivells de realitat:

• Món Sensible: És el món material, imperfecte i en canvi permanent, que és descobert pels sentits.
• Món de les Idees: És una realitat immaterial, perfecta i immutable, a la qual accedim a través del pensament.

Graus de realitat i coneixement

Plató estableix quatre nivells de realitat i els graus de coneixement corresponents:

• Món Sensible (Doxa - Opinió): Hi trobem objectes materials i les seves imitacions, sobre els quals podem obtenir creença i imaginació.
• Món de les Idees (Episteme - Ciència):
  • En primer lloc, les realitats matemàtiques, a les quals correspon el pensament discursiu (Dianoia).
  • En segon