Kant, Marx i Mill: Visions de la Història, la Llibertat i la Societat
Immanuel Kant: Història i Pau Perpètua
Durant el període postcrític de la seva obra, Kant va escriure “La pau perpètua”. En aquesta obra, explica el seu punt de vista sobre la història i n'analitza la funció. Kant es pregunta cap on ens guia la història.
Ell planteja una visió optimista segons la qual la història comporta el progrés de la societat i la reforma moral. Segons Kant, la història s'entén com un progrés continu en el camí de la salvació de la humanitat.
Visió Deontològica i Progrés Indefinit
Utilitza una visió deontològica dels principis, que es basa en el fet que no hi ha una finalitat última, sinó la de ser un bon ciutadà i formar part d’un progrés indefinit. Kant creu fermament en el caràcter progressiu de la història, gràcies a una convivència cada cop més racional i més pacífica, que es dona a través de l’ampliació del coneixement i de l’actitud reflexiva.
Kant persegueix el fi de construir una societat basada en el dret internacional. Aquesta societat ha d'estar regida per uns drets internacionals legítims i justos que respectin els ciutadans i les nacions i estats que la constitueixen.
La Globalització de l'Esperit Il·lustrat
A La pau perpètua s'observa la seva creença en la globalització de l’esperit il·lustrat. En l’obra defensa la constitució d’una gran federació de nacions que instauressin una mena de dret mundial.
Karl Marx: La Lluita de Classes com a Motor de la Història
Karl Marx, a “El manifest comunista”, realitza una interpretació de la història en una sèrie d'etapes seguint la teoria del materialisme històric. Per a Marx, el motor de la història és la lluita de classes; per tant, cal definir els períodes històrics en funció de la relació entre les classes socials de cada moment.
Les Etapes Històriques i els Modes de Producció
Aquesta teoria divideix la història en tres etapes que coincideixen amb tres modes de producció diferents:
Etapa Antiga (Grècia i Roma)
Divisió social entre l’home lliure i l’esclau. L’home lliure té unes llibertats de les quals els esclaus no poden gaudir.
Etapa Medieval (Feudalisme)
Comporta una desigualtat social entre els senyors feudals i els vassalls. El sistema de producció feudalista acaba gràcies a una evolució de les forces productives. La desigualtat social es manté, però els vassalls tenen més drets que els esclaus.
Etapa Capitalista (Alienació Econòmica)
Existència d’una alienació econòmica, que comporta una divisió entre empresaris i obrers. Es fa una anàlisi del sistema capitalista en què el treballador passa a ser una mercaderia i el que es compra amb un salari és la força de treball. Cal enderrocar l’estat burgès a través de la dictadura del proletariat.
Crítica al Cicle Capitalista
Marx critica el capitalisme perquè diu que sempre segueix un cicle: les etapes de puixança econòmica acaben conduint a una etapa de crisi que es resol a través de retallades o, en situacions extremes, d'una guerra.
John Stuart Mill: El Principi de la Llibertat i l'Estat de Dret
John Stuart Mill parla del principi de llibertat basat en el liberalisme. El filòsof es pregunta on són els límits de la intervenció de la societat i com es relacionen els drets individuals i els col·lectius.
Límits de la Intervenció Social
Per a Mill, un col·lectiu de persones només pot limitar la llibertat d'un individu quan aquesta posa en perill la dels altres. Mill ho resumeix amb la cèlebre frase:
“La meva llibertat acaba on comença la llibertat de l’altre.”
Mill defensa que, fins i tot en una democràcia, cal limitar el poder dels governants per impedir la invasió dels drets ciutadans. A més, cal protegir-se de la tirania de les idees predominants, ja que si no poden arribar a constituir una veritable dictadura.
Individualitat i Diversitat
La individualitat és una peça clau, ja que Mill busca una igualtat que no homogeneïtzi i defensa la diversitat d'idees.
Mill és un gran defensor de l’Estat de dret, basat en el contracte social dels il·lustrats.