Què és l'imperatiu categòric segons Kant?

És l'exigència de actuar segons una màxima que al mateix temps pugui ser universal. La llei moral es basa en aquest imperatiu i es concreta en normes que formen les nostres obligacions.

Quins deures prima facie proposa David Ross?

Ross enumera els deures de fidelitat, reparació, gratitud, beneficència, justícia i autoperfeccionament. Són propietats morals de les accions que coneixem intuïtivament.

Ètica kantiana, deures prima facie de David Ross i teories de la virtut

Resum

El document presenta les teories deontològiques, centrades en els mitjans i en les regles, i en particular l'ètica de Kant, amb la bona voluntat, l'imperatiu categòric i la distinció entre deures perfectes i imperfectes. Després exposa l'ètica dels deures prima facie de David Ross i les seves crítiques, i finalment introdueix les teories de la virtut i el sentit de la vida.

Punts clau

Les teories deontològiques neguen que les bones conseqüències determinin si una acció és correcta.
Per a Kant, l'únic absolutament bo és la bona voluntat, que actua per respecte al deure.
L'imperatiu categòric exigeix actuar segons una màxima que pugui ser llei universal.
Kant distingeix deures perfectes i imperfectes, envers un mateix i envers els altres.
David Ross defineix els deures prima facie (fidelitat, reparació, gratitud, beneficència, justícia, autoperfeccionament) coneguts intuïtivament.
Les teories de la virtut situen la moral en els trets interns de la persona i la vida bona depèn del context social o històric.

Posa't a prova

Teories Deontològiques: Ètica Kantiana

Les teories deontològiques es preocupen pels mitjans i neguen que les bones conseqüències facin que una acció sigui correcta o incorrecta. Donen importància a les regles i principis que hem de respectar, independentment de les conseqüències.

Ètica Kantiana (1724-1804)

Segons Kant, l'únic absolutament bo és la bona voluntat, que actua per respecte al deure. Distingeix entre:

Actuar d'acord amb el deure: per motius interessats.
Actuar per deure: obeir la veu de la raó (humans = imperfectes), amb l'únic objectiu del deure pur.

La raó prescriu la llei moral. Actuar segons una màxima que al mateix temps sigui universal és l'imperatiu categòric. La llei moral, basada en l'imperatiu, es concreta en normes morals que formen les nostres obligacions.

La correcció moral d'una acció es justifica per principis i normes morals que s'han de respectar amb el fonament d'universalitat de la raó, sense excepcions. El valor moral d'una acció és dur-la a terme per respecte al deure.

Kant proposa dos criteris per avaluar les normes:

Criteri d'autocontradicció: normes que és impossible pensar que siguin lleis universals.
Criteri d'inacceptabilitat: normes que és impossible voler que siguin lleis universals.

Kant també distingeix entre:

Deures perfectes envers un mateix: conservar la pròpia vida.
Deures perfectes envers els altres: no mentir.
Deures imperfectes envers un mateix: cultivar els talents que es tenen.
Deures imperfectes envers els altres: ser generós.

Crítiques a l'ètica kantiana:

Ofereix preeminència a qui té raó.
Les accions concretes depenen de normes morals.
El valor moral és la intenció.
Els deures morals no miren les conseqüències.
No resol el conflicte de normes.
Ser universal no és adequat per a totes les normes.

Ètica dels Deures Prima Facie (David Ross)

Segons David Ross, les propietats morals de les accions són béns intrínsecs (no materials, com ara donar plaer) i deures (fidelitat, reparació, gratitud, beneficència, justícia, autoperfeccionament).

Aquests deures prima facie són propietats de les accions morals i els coneixem intuïtivament. El deure efectiu és analitzat i s'ha de dur a terme perquè té més pes. No hi ha jerarquia de deures ni regles per resoldre els seus conflictes; només ajuda la intuïció.

Crítiques a l'ètica dels deures prima facie:

Considera rellevants diverses característiques d'una acció, no només les conseqüències.
Ambigüitat sobre la intuïció moral.
No hi ha solució per a les diferents intuïcions.
No té raons suficients per justificar les intuïcions.

Teories de la Virtut

La moral es manifesta per trets interns de la persona, virtuts o orientacions de la voluntat a viure bé, amb idees i actituds pròpies.

El Sentit de la Vida i la Vida Bona

El sentit de la vida s'obté per una tradició moral que ensenya una sèrie de virtuts que orienten cada vida personal cap a la vida bona. La vida bona depèn del context social o històric en què es trobi l'individu; no és una opció personal.