Plató: Dualisme, Món de les Idees i la Teoria de la Reminiscència

Dualisme Platònic: L'existència de dos mons

Plató defensa una posició dualista, és a dir, l’existència de dos nivells de realitat:

• Món Sensible: És el món material, imperfecte i en canvi permanent, que és descobert pels sentits.
• Món de les Idees: És una realitat immaterial, perfecta i immutable, a la qual accedim a través del pensament.

Graus de realitat i coneixement

Plató estableix quatre nivells de realitat i els graus de coneixement corresponents:

• Món Sensible (Doxa - Opinió): Hi trobem objectes materials i les seves imitacions, sobre els quals podem obtenir creença i imaginació.
• Món de les Idees (Episteme - Ciència):
  • En primer lloc, les realitats matemàtiques, a les quals correspon el pensament discursiu (Dianoia).
  • En segon lloc, les idees pures, a les quals correspon el coneixement dialèctic (Noesi).

Dualisme Antropològic: L’ànima i les seves parts

Per tal de justificar la possibilitat d’accedir al món de les idees, Plató afirma que una part de nosaltres és immaterial: es tracta de l’ànima. Aquesta preexisteix al cos i s’uneix a ell de manera accidental.

Podem parlar de tres parts i funcions de l’ànima:

• Ànima Racional (Logistikon): Situada al cap, encarregada de la raó.
• Ànima Irascible (Thymoeides): Situada al pit, encarregada dels valors i l'honor.
• Ànima Concupiscible (Epithymetikon): Situada al ventre, representa el desig i les passions.

En resum, el dualisme antropològic estableix que els dos nivells de realitat estan lligats a l'ésser humà: un pel cos (món sensible) i un altre per l’ànima (món de les idees).

La Reminiscència (Anamnesi): Conèixer és recordar

Plató afirma que l’ànima, en la seva puresa originària, coneix les idees, les veritats eternes. Malgrat això, l’ànima s’oblida d’aquest coneixement en unir-se al cos. En conseqüència, conèixer és recordar.

Segons Plató, nosaltres mateixos som capaços de descobrir coneixements que ningú no ens ha ensenyat mai. La teoria de l’anamnesi ho il·lustra quan Sòcrates dialoga amb un esclau i l’interroga, sense donar-li mai les respostes a allò que pregunta, només conduint-lo pas a pas fins que ell arriba a la resposta correcta.

Per tant, Plató, amb aquesta teoria, afirma que si aquest coneixement no l’havia adquirit en aquesta vida, vol dir que l'ànima no ha fet més que recuperar-lo.