Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Positivisme

Positivisme defensa que la ciència és l'únic coneixement vàlid, ja que té la capacitat de verificació empírica.

Religió

Religió fa allò que s'anomena sagrat: allò que està per sobre de totes les coses i és digne de respecte i veneració. La religió traça una línia de demarcació entre allò sagrat i allò profà.

Diferència entre religió i filosofia

La filosofia és racional, universal, radical i crítica, mentre que la religió basa les seves respostes en la fe i la revelació. La religió és dogmàtica, ja que accepta de manera acrítica una o diverses veritats indiscutibles. La religió es basa en arguments recolzats en l'autoritat i en els dogmes, mentre que la filosofia només recolza els seus arguments en la...

La posició determinista

És la posició en la qual, si tinguéssim un coneixement absolut de tots els processos que passen al nostre cos i al nostre cervell, podríem determinar quant trigarem a reaccionar d'una manera o una altra. És la posició metafísica que nega la llibertat.

Caràcter metafísic del determinisme

És una posició sobre l'estructura de la realitat que nega la llibertat i la considera un fals fenomen. Així doncs, la llibertat és una mera aparença. Si no poguéssim ignorar la vivència de prendre decisions lliurement, els deterministes respondrien que les accions són fenòmens necessaris. Per tant, el determinisme no és una tesi científica, sinó una hipòtesi sobre la realitat. Manté que si tinguéssim un coneixement...

Diferències entre Bentham i Stuart Mill

Concepció de la Felicitat i l'Utilitarisme

4. Stuart Mill va ser deixeble de Bentham, i coincideixen en la concepció moral de l'utilitarisme, o el "principi de la màxima felicitat", el qual sosté que les accions són bones quan tendeixen a promoure la felicitat, i dolentes quant tendeixen a produir l'oposat a la felicitat. Per "felicitat" s'entén plaer i absència de dolor; per "infelicitat", dolor i privació de plaer.

Quant a les diferències en el paper de la felicitat i l'utilitarisme, Bentham creia en l'utilitarisme individualista, defensava que la felicitat de la persona s'identifica amb els interessos de la humanitat i anar en contra de la satisfacció d'un desig individual és anar en contra...

Creieu que Hume té raó quan defensa que tota la nostra creença en la història es basa en la inferència de la causa a l’efecte

Posicions Filosòfiques sobre la Veritat i el Coneixement

Dogmatisme

El Dogmatisme (del grec dogma, 'pensament') afirma que la raó humana pot assolir coneixements absoluts i veritables. Una tautologia és una veritat que sempre és vertadera.

Escepticisme

L'Escepticisme (del grec skeptikós, 'el que mira i observa') s'oposa al dogmatisme, defensant el dubte constant. Sosté que no existeix un coneixement absolut i veritable. Conceptes clau associats són l'epojé (suspensió del judici) i l'ataràxia (tranquil·litat de l'ànim). Sovint se'l considera una posició contradictòria.

Relativisme

El Relativisme afirma que la veritat està en relació amb un context determinat (persona, espai i temps). Nega les veritats universals, acceptant només veritats...

El Racionalisme i la Revolució Científica

1. La revolució científica va comportar que el problema de la filosofia moderna fos el problema del coneixement (epistemologia) i el criteri de certesa per arribar a la veritat.
2. El criteri de la raó és la font de coneixement amb un poder il·limitat (per sobre de tot).
3. Els sentits són enganyosos i ens porten a coneixements erronis.
4. El coneixement científic ha de ser universal i necessari. Hi ha una preocupació per les matemàtiques com a coneixement vertader: com podem aplicar el mètode matemàtic a la filosofia?
5. Afirmació de l'innatisme: existeixen idees innates posades per Déu.
6. Afirmació de l'idealisme: podem dubtar de l'existència del món físic.
7. Visió del món sensible:...

• Proposta de Sòcrates: considerar la justícia de primer en l'estat i en els assumptes més importants

  Temes tractats: justícia i injustícia

Resum del capítol: Sòcrates es proposa definir la justícia i la injustícia en la societat. Decideix començar per la ciutat perquè, segons ell, la justícia és més òbvia. Estableix una comparació entre la mida de les lletres i la assimilació de la justícia. Així doncs, les lletres grans corresponen a la justícia dins la ciutat i les lletres petites a la justícia dins l'individu.

• La fundació de les ciutats: les professions més necessàries

  Temes tractats: les necessitats, la repartició de les professions

Resum del capítol: Sòcrates afirma que les necessitats són l'origen de la creació...

Superació del Nihilisme i la Nova Comprensió del Món

La superació del nihilisme és el tercer objectiu de la filosofia de Nietzsche. No podem oblidar que Nietzsche no vol instal·lar-se en el nihilisme, sinó que pretén superar-lo. Per aconseguir-ho és necessària una nova "comprensió del món". La pregunta clau és: Com ha de ser compresa la vida —l'home inclòs— per qui sap com és en veritat?

Aquí trobem la resposta més peculiar de Nietzsche, allò que podem anomenar la seva filosofia. Es tracta d'un esforç per convertir la negació en afirmació, per trobar enmig de l'universal sense sentit un racó de sentit, i per transformar els vells valors en altres de nous, merament relatius i humans.

Nihilisme: Procés Ambivalent i Dialèctic

El...