Fonaments del Racionalisme i Gramàtica Espanyola

El Racionalisme i la Revolució Científica

1. La revolució científica va comportar que el problema de la filosofia moderna fos el problema del coneixement (epistemologia) i el criteri de certesa per arribar a la veritat.
2. El criteri de la raó és la font de coneixement amb un poder il·limitat (per sobre de tot).
3. Els sentits són enganyosos i ens porten a coneixements erronis.
4. El coneixement científic ha de ser universal i necessari. Hi ha una preocupació per les matemàtiques com a coneixement vertader: com podem aplicar el mètode matemàtic a la filosofia?
5. Afirmació de l'innatisme: existeixen idees innates posades per Déu.
6. Afirmació de l'idealisme: podem dubtar de l'existència del món físic.
7. Visió del món sensible: visió matemàtica i mecanicista. Res és casual, tot està determinat. El nou model científic és el mecanicisme.

El Mètode Universal i el Criteri de la Raó

Existeix una obsessió per cercar una ciència i un mètode universal. El criteri unitari de la raó permet distingir el que és fals del que és vertader (jutjar bé).
Es presenten dues tesis matemàtiques: l'ideal de coneixement i el mètode deductiu (basat en la intuïció i la deducció).

Les quatre regles del mètode

El mètode consisteix en regles certes i fàcils que fan impossible prendre per vertader el que és fals, permetent que la ciència arribi al coneixement de la veritat absoluta sense possibilitat d'error:

• Evidència: No acceptar res com a vertader si no es coneix amb certesa que ho és (evitant el dubte). Requereix una idea clara i distinta.
• Anàlisi: Dividir les idees compostes en idees simples per no caure en l'error.
• Síntesi: Passar del que és simple al que és compost.
• Enumeració: Realitzar una revisió completa.

Teoria de les Idees i el Cogito

Tipus d'idees:
1. Adventícies: Provenen de l'experiència.
2. Factícies: Provenen de la imaginació.
3. Innates: Posades per Déu.

El Cogito sorgeix del dubte metòdic (dubte dels sentits, del món exterior, del seu propi cos i de l'existència d'un geni maligne). La conclusió és: "Penso, per tant existeixo".

Les tres substàncies

Es distingeixen tres substàncies: pensant (res cogitans), extensa (res extensa) i infinita (Déu, la perfecció).
Les qualitats es divideixen en:
1. Primàries: Extensió, moviment i figura.
2. Secundàries: Apreciacions subjectives (com l'olor).

Gramàtica i Sintaxi de la Llengua Espanyola

Complements de l'oració

• Atribut: Verbs ser, estar o parèixer. Es pot substituir pel pronom 'LO'.
• Complement Directe (CD): Substituïble per lo, la, los, las.
• Complement Indirecte (CI): Introduït per la preposició 'a' + Sintagma Nominal. Substituïble per LE, LES o SE.
• Complement Agent (C.AG): Introduït per la preposició 'por' + Sintagma Nominal en oracions passives.
• Complement de Règim Verbal (CRV): Preposició exigida pel verb + Sintagma Nominal (ex: pensar en).
• Complement Predicatiu (CPred): Indica el mode o estat.

Temps verbals del mode indicatiu

• Present: canto
• Pretèrit perfet compost: he cantado
• Pretèrit perfet simple: canté
• Pretèrit imperfet: cantaba
• Pretèrit plusquamperfet: había cantado
• Pretèrit anterior: hube cantado
• Futur imperfet: cantaré
• Futur perfet: habré cantado
• Condicional simple: cantaría
• Condicional compost: habría cantado

Temps verbals del mode subjuntiu

• Present: cante
• Pretèrit imperfet: cantara o cantase
• Futur imperfet: cantare
• Pretèrit perfet: haya cantado
• Pretèrit plusquamperfet: hubiera o hubiese cantado
• Futur perfet: hubiere cantado

Perífrasis verbals

Modals: Obligatives o hipotètiques.
Aspectuals:

• Ingressives: ir a, estar a punt de.
• Incoatives: echar(se) a, romper a.
• Duratives: estar, seguir, andar.
• Progressives: ir, venir.
• Reiteratives: volver a, soler.
• Perfectives: terminar de, dejar de.
• Resultatives: estar, llevar, dejar, traer.