Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Els Sofistes i l'Art de la Retòrica

• 1. Mestres ambulants: Eren mestres que oferien els seus ensenyaments sovint a canvi de diners. Protàgores és considerat el pare d'aquesta disciplina.
• 2. Formació política: Va ser la formació adequada per dur a terme els assumptes polítics; la millor eina per convèncer els que no pensen com tu.
• 3. Physis i Nomos: Distinció entre Physis (lleis naturals) i Nomos (lleis humanes), producte d'un acord o conveni. Els sofistes creuen que la vida d'un humà es determina per un conjunt de lleis naturals que no es poden modificar.
• 4. El poder del llenguatge: Pretenia demostrar que es pot defensar una opinió contrària. El llenguatge és la millor manera de convèncer els altres que els teus punts de vista són

1. El llenguatge i la doble articulació

El llenguatge és un sistema de signes. Es caracteritza per la seva doble articulació:

• Unitats de significat: morfemes.
• Unitats sonores (sense significat): fonemes.

Les llengües són sistemes oberts que presenten una evolució diacrònica i sincrònica.

2. El concepte

Definició: Representació mental d'un objecte o conjunt; és sinònim de noció i, en alguns casos, d'idea.

Funcions:

• Classificar objectes: basat en la nostra experiència prèvia del món.
• Adaptar la conducta: saber com comportar-nos davant els objectes reconeguts.
• Operacions mentals: establir relacions a través dels objectes.

3. El coneixement segons Aristòtil

Aristòtil considera que el coneixement és un procés ascendent que va de l'objecte...

Límits i abast del principi de la llibertat individual (J.S. Mill)

Mill analitza amb summe cuidat les formes legítimes de pressió social sobre els individus en matèria del que pertoca a la seva persona o concerneix als altres.

C. Límits al principi de la llibertat individual

1. El «Principi del Dany»

   La societat només pot limitar la llibertat d'una persona si aquesta amenaça amb fer mal a una altra. L'única raó legítima que pot tenir una comunitat per a usar la força contra algun dels seus membres és impedir que faci mal a altres individus, però en aquest cas, el problema correspon a l'àmbit jurídic.

2. Aplicació a societats civilitzades

   El principi de llibertat individual, no obstant això, tan sols és vàlid per a les societats que

Diferències i semblances entre Nietzsche i altres filòsofs

El dolor i la felicitat

Nietzsche, com altres filòsofs, cercava la manera de trobar la felicitat. A diferència d'altres, creia que el dolor era un component vital per arribar-hi, ja que ajuda a valorar les coses bones quan aquestes arriben.

Diferències entre Plató i Aristòtil

Món de les idees i món sensible

Plató creia en l'existència de dos móns: el de les coses i el de les idees. Aristòtil, en canvi, creia que només hi havia un món, el sensible.

Racionalisme vs. Empirisme

Plató, racionalista, creia que les idees existeixen a la nostra ànima des de sempre, és a dir, que estem predeterminats. Aristòtil, empirista, creia que quan naixem som un full en blanc.

Saviesa i felicitat

Per...

El contracte social de Rousseau (s. XVIII)

L’ésser humà en estat de naturalesa

L’ésser humà en estat de naturalesa. Manté la idea de Hobbes que la naturalesa humana és la d’un «bon salvatge». Mogut per les necessitats naturals, té instint d’autoconservació —amor a si mateix— i compassió pels semblants. Viu de manera autàrquica (autosuficient), independent, lliure i feliç. És perfectible, ja que pot millorar-se; però el procés civilitzador l’ha tornat pervers. Va passar de l’amor propi a l’egoisme a causa de la propietat privada, que es converteix en béns superflus que li donen prestigi. Segons Rousseau, la societat té origen en la defensa de la propietat privada i el govern és un instrument dels propietaris...

La Recerca de l'Arché: Filòsofs Presocràtics

L'Escola de Milet (Monistes)

Tales de Milet: L'Aigua com a Arché

Matemàtic. Pensa que l'arché (principi) és l'aigua, ja que és l'única matèria que ha existit des de sempre. És la primera explicació de la realitat sense la intervenció dels déus.

Anaxímenes: L'Aire i la Condensació

Segon filòsof conegut de l'Escola de Milet. El principi de tot és l'aire, que amb diferències de pressió i combinació ha donat forma a les coses.

Anaximandre: L'Apeiron (Indefinit)

Analitzant les dues teories anteriors, s'adona que la primera matèria no pot haver creat tota la realitat i continuar existint. Per tant, l'arché és desconegut i il·limitat: l'apeiron.

L'Escola Pitagòrica: Els Nombres com a Estructura

Es...

Límits de la ciència hipoteticodeductiva

No hi ha dubte que les ciències naturals han suposat un seguit d’avenços significatius. No obstant això, seria absurd postular que el mètode hipoteticodeductiu és infal·lible. De fet, aquest mètode presenta una sèrie de problemes lògics i metafísics. El mètode hipoteticodeductiu es fonamenta en l’observació, però... tot és observable? Plantejar l’observació com a únic mètode de verificació és impossible, ja que hem de reconèixer que no tot és observable. Al mateix temps, l’observació, en si mateixa, planteja un seguit de problemes irresolubles:

• No hi ha cap observació neutra, ja que l’observació depèn del punt de vista i la seva interpretació està, en ocasions, plena

Utilitarisme: Bentham i John Stuart Mill

S. XIX, representat per Jeremy Bentham i John Stuart Mill.

• Els éssers humans busquen la felicitat, que consisteix a gaudir dels plaers i evitar el dolor.
• L'epicureisme és una teoria individualista; l'utilitarisme és l'edonisme social: una bona acció és la que promou la felicitat col·lectiva i no només la individual.
• Cal buscar la major felicitat per al major nombre de persones: és bo des del punt de vista moral i útil per a la majoria.
• Bentham només atenia a la quantitat de plaer; Mill destaca la superioritat dels plaers mentals sobre els corporals.

Immanuel Kant i el deure moral

• El comportament no es basa en la recerca del plaer o la felicitat, sinó que la raó ens dicta quin és el nostre deure.

Resum de La República de Plató

Cada dia per fer bé la funció per la qual hem nascut.

Estructura i arguments principals

Diàleg exòtèric de Plató escrit durant la seva maduresa, una vegada Plató ja havia fundat l'Acadèmia i abans d'haver recollit fracassos a Siracusa en un període de frenètica revisió autocrítica. Està dividit en 10 llibres. Com diu el subtítol, al 1r llibre comença una discussió sobre com seria un estat perfecte. Els personatges de Polèmarc i Cefal defensen la noció de la justícia tradicional: que cal donar a cadascú el que li correspon. A partir d'això, el sofista Trasímac es decanta per la llei del més fort. Finalment, la posició de Sòcrates sosté que el just és allò que és millor per als súbdits....

La filosofia de Friedrich Nietzsche: Una crítica radical

La filosofia de Friedrich Nietzsche representa una crítica radical a la tradició filosòfica occidental. Segons l'autor, des de Plató fins al cristianisme i bona part de la moral moderna, Occident ha construït una manera de pensar que rebutja la vida real i posa el valor en una realitat superior, abstracta o transcendent. Nietzsche considera que això ha anat debilitant l'ésser humà i l'ha allunyat de la seva força vital. Per això, la seva filosofia intenta revisar els valors tradicionals i proposar una nova manera d'entendre la realitat, la moral i l'ésser humà.

La crítica a la metafísica tradicional

Nietzsche comença criticant la metafísica tradicional. Considera que Plató...