Fonaments del Coneixement: Llenguatge, Subjecte i Realitat
1. El llenguatge i la doble articulació
El llenguatge és un sistema de signes. Es caracteritza per la seva doble articulació:
- Unitats de significat: morfemes.
- Unitats sonores (sense significat): fonemes.
Les llengües són sistemes oberts que presenten una evolució diacrònica i sincrònica.
2. El concepte
Definició: Representació mental d'un objecte o conjunt; és sinònim de noció i, en alguns casos, d'idea.
Funcions:
- Classificar objectes: basat en la nostra experiència prèvia del món.
- Adaptar la conducta: saber com comportar-nos davant els objectes reconeguts.
- Operacions mentals: establir relacions a través dels objectes.
3. El coneixement segons Aristòtil
Aristòtil considera que el coneixement és un procés ascendent que va de l'objecte al concepte, de les coses a les causes. Distingeix dos nivells:
- Nivell sensitiu.
- Nivell intel·lectual.
4. Subjecte i objecte en el coneixement
Conèixer significa que un subjecte capta, entén i comprèn un objecte.
- Objecte: Allò conegut; aporta les dades sensibles empíriques.
- Subjecte: Qui coneix; aporta una estructura cognitiva predeterminada.
Diferències clau:
- Saber: Coneixement per conceptes o idees.
- Conèixer: Contacte amb l'objecte a través de l'experiència.
5. Realisme vs. Idealisme
- Realisme: El coneixement humà reprodueix la realitat (primacia de l'objecte). Pot ser ingenu/natural (el que veus) o moderat (coneix la realitat, però no tota).
- Idealisme: El coneixement humà és una constitució del subjecte a partir del que percep (primacia del subjecte).
6. Corrents epistemològics
- Escepticisme: Dubta, no és 100% segur.
- Relativisme: No hi ha una única veritat (individual, ontològica o cultural).
- Empirisme: Basat en l'experiència.
- Perspectivisme: Cadascú té la seva pròpia perspectiva.
7. Capacitats i formes de coneixement
- A priori: Capacitats prèvies al coneixement.
- A posteriori: Després del coneixement.
Sensibilitat: Representa el que ens envolta (espai, temps).
L'enteniment:
- Forma conceptes.
- Forma judicis (a priori i a posteriori).