Resum de La República de Plató i les seves idees clau
Resum de La República de Plató
Cada dia per fer bé la funció per la qual hem nascut.
Estructura i arguments principals
Diàleg exòtèric de Plató escrit durant la seva maduresa, una vegada Plató ja havia fundat l'Acadèmia i abans d'haver recollit fracassos a Siracusa en un període de frenètica revisió autocrítica. Està dividit en 10 llibres. Com diu el subtítol, al 1r llibre comença una discussió sobre com seria un estat perfecte. Els personatges de Polèmarc i Cefal defensen la noció de la justícia tradicional: que cal donar a cadascú el que li correspon. A partir d'això, el sofista Trasímac es decanta per la llei del més fort. Finalment, la posició de Sòcrates sosté que el just és allò que és millor per als súbdits.
Del 2n al 4t llibre hi ha una contínua inducció per buscar la definició de justícia; per això, Glaucó i Adimant, germans de Plató, classifiquen els bens, però Sòcrates prefereix els bens desitjables per si mateixos i no com a mitjà. Per tant, si vols una ciutat justa, has de tenir persones justes. Al 3r llibre es critica l'educació basada en l'èpica tradicional i es dona més valor a la medicina i la gimnàstica. D'aquesta manera tindríem una classe de guardians, seguint l'esquema espartà.
La ciutat justa, doncs, necessita una classe racional, igual que la nostra ànima té també tres parts: ventre, pit i cap; és a dir, productors, guardians i filòsofs en equilibri, ja que cadascú té una virtut i ha nascut per una finalitat diferent. El 5è llibre es pregunta altres condicions, com el paper de les dones i els nens i qui ha de vigilar els filtres de l'educació.
Mites i analogies
Del 6è i 7è llibre veiem dues analogies que cal interpretar per descobrir el seu significat figurat: el 6è amb la metàfora de la línia i el 7è, que continua la trama amb el mite de la caverna. L'8è i el 9è extreuen conclusions; el 9è defensa la superioritat del savi, perquè és el més lliure en la matèria ja que no és pervertit pels interessos.
I finalment s'acaba amb el mite d'Er, que explica el destí que reben els justos i els injustos a l'altra vida. En definitiva, l'home just serà millor encara que sigui a l'altra vida.