Descartes: dubte metòdic, cogito i dualisme explicats

Descartes: mètode, dubte i dualisme

Descartes era un filòsof modern, que pretenia començar de zero amb el coneixement. També era racionalista: donava més importància a la raó que als sentits i plantejava el mètode matemàtic, on sempre busca la deducció. Planteja molts arguments per dubtar de tot, menys del propi dubte. Diu que l'única veritat per a ell és el cogito, és a dir el propi pensament.

Desenvolupa tres grans arguments per dubtar, que són:

• Argument de la bogeria
• Argument del geni maligne
• Argument del somni

Diu que l'única afirmació de l'existència humana és el fet de dubtar, ja que ens fa pensar i, per tant, existir (cogito ergo sum). Parla del pensament, que seria la res cogitans, i del món extens o material, que és la res extensa.

Quan ja troba el cogito, troba les idees. Les idees factícies són les que estan formulades per nosaltres mateixos (res cogitans); les idees adventícies són les que percebem amb els sentits (res extensa); i les idees innates són les que són imposades, com seria el cas de Déu. Déu, per Descartes, és infinit i defensa la seva teoria a través de l'argument ontològic, que diu que Déu existeix perquè és perfecte.

També creia en el dualisme, és a dir en la teoria dels dos "mons": la ment i el cos. Però són totalment independents l'una de l'altra.

Plató i Descartes: similituds i diferències

Evidentment, Plató i Descartes comparteixen moltes coses sobre la concepció del coneixement, però sí que és cert que no coincideixen en totes les idees. En la teoria del coneixement, Plató parlava de dos mons, el sensible i l'intel·ligible. Deia que el món sensible era una còpia de la perfecció, que era el món de les idees; en canvi Descartes no ho expressa de la mateixa manera.

També tenien coses en comú: els dos consideraven les matemàtiques com a model de seguretat i els dos presentaven un món dual entre el que és sensible i el que no.

Les idees innates segons Descartes

Les idees innates provenen de la nostra ment i emergeixen de la pròpia facultat de pensar. Descartes afirma que molts conceptes, com podria ser Déu o la perfecció, ja els portem interioritzats. Sempre deia que era molt difícil argumentar que no tenim idees innates.