Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Criteris de Veritat: Com Distingir la Veritat de la Falsedat

El criteri de veritat és la característica per la qual podem distingir la veritat de la falsedat i estar segurs del valor d'un enunciat. Els principals criteris són:

• L'Autoritat

  Una afirmació s'accepta com a vertadera perquè prové d'algú a qui se li reconeix coneixement expert en la matèria.

• Tradició

  És vertader allò que al llarg del temps s'ha acceptat com a cert i que té un suport popular consolidat.

• Correspondència entre el Pensament i la Realitat

  El que pensem serà cert si, quan ho comprovem, coincideix amb la realitat empírica.

• Coherència Lògica

  És un criteri utilitzat per les ciències formals. Consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que

Les investigacions científiques depenen dels interessos i de les fonts de finançament. Estan condicionades pels valors i creences (tant científiques com extracientífiques), i també pel grau de cooperació i per la competència entre els diversos centres d’investigació.

Les ciències han fragmentat la realitat i el coneixement mitjançant l’especialització, oposant-se clarament al saber filosòfic, que aspira a ser globalitzador i interdisciplinari.

El Saber Filosòfic: Del Mite a la Raó

El saber filosòfic neix com a resposta alternativa al saber mític. El mite expressa una concepció dual de la realitat: un àmbit diví i un altre de natural. Segons aquesta concepció, l’àmbit natural (on es troba l’ésser humà) està supeditat...

Estoïcisme: definició i física

Estoïcisme: no és solament un conjunt de doctrines filosòfiques, sinó també un estil de vida i una concepció del món. Es va convertir en el pensament hegemònic i més influent; fou la filosofia de l'època.

Física: per a ells, el logos i el foc són la substància del món. Els estoics no sols negaven l'existència d'idees o formes separades, com en Plató, sinó que consideraven que tota la realitat és corpòria. Segons ells, tampoc el motor immòbil d'Aristòtil, que seria incorpòria, no existeix. Tracten dels cossos: tot allò que existeix són cossos, objectes en tres dimensions que resisteixen la pressió exterior. Només el significat de les paraules, el buit, l'espai i el temps són incorpòries...

La concepció de la filosofia en Pitàgores

2. Quina nova concepció de la filosofia apareix amb Pitàgores? Quin paper hi juguen les matemàtiques? Explica com aconsegueix establir un pont entre la filosofia i la religió.

Pitàgores era un home molt espiritual i religiós el qual, en vista de la dictadura que hi havia a la seva ciutat natal, Samos, se’n va a la Magna Grècia on decideix muntar la seva escola. Aquesta es va convertir en un centre d’investigació on estudiaven matemàtiques, astronomia i filosofia.

El model de vida pitagòric

Ell va establir una disciplina que, al llarg del temps, es va transformar en un model de vida que es resumeix en algunes normes:

• D’entrada, durant els tres primers anys no podien parlar, per tal de no

Interpretació del Mite de la Caverna

Un dels mites més famosos és el de la caverna. Explica la dualitat de mons i l'actitud humana davant aquesta situació.

Ontologia Epistemològica

• Mite: ombres (Realitat = imatge, reflexos).
• Interpretació Epistemològica: imaginació.
• Objectes: objectes.
• Foc: sol (creença, món interior de la caverna).

El mite relaciona reflexos de coses amb idees de coses (raó discursiva). El foc i les matemàtiques abstractes es relacionen amb la raó discursiva. El sol representa el bé i la intel·ligència (món exterior de la caverna).

Interpretació Moral i Política

Té dues interpretacions principals:

1. El coneixement és el destí de l'home de manera irremediable. L'home no és lliure de no conèixer; no podem triar no

El Mite de la Caverna

Introducció

El mite de la caverna de Plató és una al·legoria que ens presenta la situació de l'ésser humà enfront del coneixement. Plató planteja l'existència de dos móns: el món sensible (que es pot conèixer a través dels sentits) i el món de les idees (que només podem conèixer a través de la raó).

La Caverna

Plató narra la situació d'uns presoners lligats en una cova i obligats a mirar constantment a una paret del fons on es projecten les ombres d'unes persones il·luminades per un foc. Els presoners acaben tenint una visió equivocada de la realitat i confonent el món de les ombres amb la realitat. Un dia, un presoner és alliberat i aconsegueix sortir de la cova a través d'un procés gradual i dolorós....

Ciència i metafísica segons Kant

El problema fonamental de la *Crítica de la Raó Pura*

El problema fonamental de la *Crítica de la Raó Pura* és determinar els límits del coneixement. És una tasca epistemològica, formulada per Kant com una pregunta: a Kant no li interessa saber *què* coneixem de la realitat, sinó *quines són les condicions* sota les quals coneixem la realitat. La pròpia noció de realitat és investigada i dissolta per Kant. Aquest plantejament epistemològic portarà a Kant a situar el subjecte en el centre del procés de coneixement, en el que s'ha conegut com el "Gir Copernicà", que situa el subjecte com a centre dels conceptes i judicis que expressen el coneixement científic.

Kant accepta com a model de coneixement...

La finalitat de la filosofia de Plató és aconseguir el coneixement veritable, i es planteja com és possible assolir-lo si tot el que existeix està sotmès al canvi.

El Dualisme Ontològic: Els Dos Mons

Per afirmar l'existència de l'absolut, Plató divideix la realitat en dues dimensions o dos mons: el Món Intel·ligible i el Món Sensible.

Món Intel·ligible: Les Idees o Formes

És el món de les idees o formes que es caracteritza per ser diví, veritable, etern, permanent i organitzat des del caos pel Demiürg (ment organitzadora).

Està constituït per idees o formes que són realitats:

• Absolutes
• Immutables
• Eternes
• Universals
• Independents dels fenòmens

Món Sensible: Còpies i Fenòmens

És el món de les còpies o fenòmens. Es caracteritza...

Els Orígens de la Ciència

La ciència va sorgir quan l'ésser humà va assolir la convicció que els fenòmens naturals es podien integrar en un sistema ordenat i coherent. Perdien l'aparença atzarosa i esdevenien intel·ligibles per al pensament humà.

La ciència i la filosofia van sorgir d'una actitud crítica i indagadora davant de la realitat, sent inicialment disciplines indistingibles. No obstant això, la ciència es va independitzar de la filosofia i va començar a desenvolupar els seus mètodes propis al llarg d'un període que coneixem com a Revolució Científica (segles XVI-XVII), amb figures clau com Copèrnic, Galileu i Newton.

Característiques Específiques de la Nova Ciència (Galileu)

Galileu inaugura una manera nova d'entendre...