Pitàgores: Filosofia, Matemàtiques i Religió

La concepció de la filosofia en Pitàgores

2. Quina nova concepció de la filosofia apareix amb Pitàgores? Quin paper hi juguen les matemàtiques? Explica com aconsegueix establir un pont entre la filosofia i la religió.

Pitàgores era un home molt espiritual i religiós el qual, en vista de la dictadura que hi havia a la seva ciutat natal, Samos, se’n va a la Magna Grècia on decideix muntar la seva escola. Aquesta es va convertir en un centre d’investigació on estudiaven matemàtiques, astronomia i filosofia.

El model de vida pitagòric

Ell va establir una disciplina que, al llarg del temps, es va transformar en un model de vida que es resumeix en algunes normes:

• D’entrada, durant els tres primers anys no podien parlar, per tal de no dir res sense saber.
• Tenien una alimentació vegetariana ja que, segons la religió que seguien, anomenada orfisme, es basava en el dualisme cos-ànima.

Aquest dualisme defensa que el cos és mortal i l’ànima és immortal i impura; quan el cos mor, l’ànima transmigra a un altre fins a purificar-se i obtenir la immortalitat, moment en què l’ànima individual entra en comunió amb l’ànima divina del món. Per tant, no menjaven cap cos que pogués contenir una ànima.

La purificació a través del coneixement

La seva forma de purificar-la i arribar a aquesta comunió és controlar el cos sotmetent-lo a les regles pitagòriques i coneixent el món, és a dir, adquirint coneixement. Per això estudiaven:

• Astronomia: era la seva forma d’expressar el caos que regeix tot l’univers.
• Matemàtiques: eren la forma d’entendre explícitament aquest caos, ja que creien que els nombres eren l’origen de la totalitat.
• Música: la feien servir interioritzada en el món de les matemàtiques per tal d’entendre la dualitat limitat-il·limitat.

Interconnexió entre filosofia i religió

Tot i això, les normes esmentades anteriorment són només una petita part, ja que en tenien un gran llistat. També cal comentar que la seva disciplina està constituïda per dos principis que establien una interconnexió entre filosofia i religió: d'una banda, utilitzaven la contemplació per tal de conèixer el caos de l’univers i, de l'altra, la purificació de l’ànima, que implicava l’estudi de les matemàtiques per tal d’entendre aquest caos.