El Mite de la Caverna de Plató: Anàlisi i Interpretació
El Mite de la Caverna
Introducció
El mite de la caverna de Plató és una al·legoria que ens presenta la situació de l'ésser humà enfront del coneixement. Plató planteja l'existència de dos móns: el món sensible (que es pot conèixer a través dels sentits) i el món de les idees (que només podem conèixer a través de la raó).
La Caverna
Plató narra la situació d'uns presoners lligats en una cova i obligats a mirar constantment a una paret del fons on es projecten les ombres d'unes persones il·luminades per un foc. Els presoners acaben tenint una visió equivocada de la realitat i confonent el món de les ombres amb la realitat. Un dia, un presoner és alliberat i aconsegueix sortir de la cova a través d'un procés gradual i dolorós. Aprèn a distingir entre les ombres i els objectes que les provoquen.
El Món de les Idees
El món de les idees és veritablement real i etern, és molt més real que el món sensible. Està format per un conjunt d'idees immutables (no canvien), idèntiques a si mateixes (són úniques), immòbils, fora de l'espai i del temps. S'ordena amb una idea suprema: la Idea del Bé, que és intel·ligible, és a dir, es pot captar per la intel·ligència. Les idees són els objectes específics del coneixement racional.
El Món Sensible
El món sensible és el món que ens envolta, el món visible on vivim. Està format per coses i no pas per idees. És el món variable, canviant, és pura aparença. És el món de l'opinió i de l'error, ja que si tot canvia constantment, el que avui és d'una manera demà serà d'una altra. Si seguim la raó, hem d'admetre que hi ha un món molt més real que és el món de les idees.
La Societat Utòpica de Plató
Tothom no és Igual
Plató defensa que les persones són desiguals per naturalesa. L'estructura de l'ànima és tripartida. En la major part dels individus, la puresa originària de l'ànima es veu dominada per la concupiscència. Alguns destacaran pel seu coratge. El grup menys nombrós gaudirà d'un predomini de la racionalitat: tan sols aquestes naturaleses excepcionals tindran la possibilitat d'assolir el coneixement necessari per governar.
El Govern dels Filòsofs
La ciutat necessita de bons productors, de bons guardians i de bons governants. L'estructura social reprodueix les peculiaritats de l'ànima humana. La feina de governar és la més compromesa i no és a l'abast de tothom. Plató compara la societat justa amb l'individu just. Una persona justa és aquella en què s'harmonitzen les diferents parts de l'ànima sota el control de la raó; anàlogament, la societat justa és aquella en què s'harmonitzen les tres classes socials de l'Estat.
Altres mites de Plató
- Mite del carro alat: Explica la naturalesa divina i immutable de l'ànima i la possibilitat de reminiscència.
- Mite dels metalls: Justifica la divisió i l'organització social.
- Mite del demiürg: Explica com es va originar el món sensible a partir del caos inicial.
- Metàfora de la línia: Relata els diversos nivells de realitat existents i els respectius nivells de coneixement.
Degeneració de les Formes de Govern
- Timocràcia: Degeneració de l'aristocràcia.
- Oligarquia: Degeneració de la timocràcia.
- Democràcia: Caracteritzada per l'igualtat i la llibertat.
- Tirania: Conseqüència de baralles i guerres civils.
Diferències i Semblances entre Sòcrates i Sofistes
Semblances
- Interès per l'ésser humà.
- Importància a l'educació.
- Influència social.
- Desig de reconeixement social.
Diferències
- Mètodes: Sofistes: retòrica. Sòcrates: diàleg.
- Objectiu de l'educació: Sofistes: èxit social. Sòcrates: felicitat.
- Concepció del coneixement: Sofistes: coneixement relativista. Sòcrates: coneixement únic i vàlid.
Heràclit
Segons Heràclit, la realitat està en constant canvi. Afirmava un coneixement fluid que mai arribarà a ser un saber consolidat. Com a exemple, posava l'aigua del riu, que mai és la mateixa. El seu estil literari estava ple de metàfores, imatges i textos curts que ens transmeten el paper del devenir constant.