Els personatges de Pere Calders: caricatures humanes i situacions extraordinàries

Resum

Aquest document analitza els personatges de l'obra de Pere Calders, caricatures humanes tractades amb la ironia d'un dibuixant humorístic. Explica com la despersonalització i la manca de descripció física o de noms converteixen els personatges en esquemes de comportament. També classifica les situacions extraordinàries que trenquen els seus codis estables.

Punts clau

Els personatges caldersians són caricatures de comportaments, no pas físiques, i sovint no tenen nom.
El humor es transmet mitjançant un llenguatge formal, sense hipèrboles, que subratlla la ironia.
Els personatges són plans i esquemàtics, i s'aferren a codis estables que els donen seguretat.
El xoc es produeix quan una situació extraordinària trenca aquests codis i els deixa perplexos o immòbils.
Les situacions extraordinàries es classifiquen en quatre tipus: desigs que es compleixen, elements fantàstics, esdeveniments espontanis i distorsió de la lògica.

Posa't a prova

Els personatges en l'obra de Pere Calders

Els personatges caldersians són caricatures humanes. El seu autor els tracta amb la tècnica irònica pròpia d'un ninotaire (no oblidem que Calders era dibuixant humorístic). No es tracta tant de caricatures físiques —a penes trobarem descripcions sobre els personatges— com de caricatures de comportaments.

El tret humorístic sempre és estilitzat per un llenguatge formal, sense hipèrboles, que subratlla la ironia. Hi ha una clara voluntat de despersonalitzar els personatges, de tal forma que la majoria d'ells no tenen noms i, quan en tenen, solen ser noms estrangers o noms que amaguen un joc de paraules.

La naturalesa dels personatges

Tota aquesta galeria de personatges són éssers esquemàtics i l'interès que generen no es troba en allò que els passa, sinó en la manera com es comporten davant del fet extraordinari; alguns es converteixen en víctimes. Estem davant d'uns personatges plans, esbossats amb quatre ratlles, que s'aferren a uns codis estables que els proporcionen una vida segura.

El xoc es produeix quan aquests estereotips s'han d'enfrontar a una situació extraordinària que els depassa i trenca els seus codis. Llavors, esdevé un fet trasbalsador que els deixa perduts, perplexos i, a vegades, immòbils.

Tipologia de les situacions extraordinàries

La situació extraordinària que sorprèn els personatges està en oberta contradicció amb les normes més elementals de la lògica. Aquestes situacions es poden tipificar en quatre formes:

La formulació d'un desig que s'acompleix: Això passa en tres contes: La ratlla i el desig, Raspall i, en certa manera, El desert.
Intervenció d'elements o éssers fantàstics: Al marge de la voluntat dels personatges, es tracta d'éssers com àngels (La consciència visitadora social) i esperits (L'esperit guia). També en Quieta nit, Les mans del taumaturg i La maleta marinera. En tots aquests casos, éssers i objectes actuen per la seva propietat sobrenatural, aportant un nou destí.
Esdeveniments espontanis: Contravenen la llei de la física o de la naturalesa (L'Hedera Helix).
La distorsió de les relacions lògiques: Hi ha una acumulació de situacions que, per una deformació exagerada, es converteixen en extraordinàries (Revolta del terrat).

Preguntes freqüents

Com són els personatges de Pere Calders?

Són caricatures humanes de comportaments, més que de trets físics. Sovint no tenen nom o tenen noms estrangers o amb jocs de paraules, i són personatges plans i esquemàtics.

Quins tipus de situacions extraordinàries apareixen en els contes de Calders?

Es poden tipificar en quatre formes: la formulació d'un desig que s'acompleix, la intervenció d'elements o éssers fantàstics, els esdeveniments espontanis que contravenen les lleis de la natura i la distorsió de les relacions lògiques.