Dualisme Ontològic i Teoria del Coneixement de Plató
La finalitat de la filosofia de Plató és aconseguir el coneixement veritable, i es planteja com és possible assolir-lo si tot el que existeix està sotmès al canvi.
El Dualisme Ontològic: Els Dos Mons
Per afirmar l'existència de l'absolut, Plató divideix la realitat en dues dimensions o dos mons: el Món Intel·ligible i el Món Sensible.
Món Intel·ligible: Les Idees o Formes
És el món de les idees o formes que es caracteritza per ser diví, veritable, etern, permanent i organitzat des del caos pel Demiürg (ment organitzadora).
Està constituït per idees o formes que són realitats:
- Absolutes
- Immutables
- Eternes
- Universals
- Independents dels fenòmens
Món Sensible: Còpies i Fenòmens
És el món de les còpies o fenòmens. Es caracteritza per ser perible, per estar sotmès al canvi i creat pel Demiürg (ment organitzadora).
Les còpies són relatives, compostes, per tant corruptibles, i intenten imitar les idees.
Relació entre Món Intel·ligible i Sensible
La filosofia de Plató és dualista perquè estableix la següent relació entre aquests dos mons:
- Món Intel·ligible respecte del Món Sensible: El món de les idees és independent del món sensible, és a dir, existeix en si mateix, hi hauria encara que no existís el món sensible.
- Món Sensible respecte al Món de les Idees: És dependent perquè és una còpia; per tant, la seva existència depèn de l'original.
Aquesta relació de dependència del món de les idees respecte al de les còpies o les coses, fa que la filosofia de Plató s'anomeni Dualisme Ontològic.
La Teoria del Coneixement (Epistemologia)
Afirma Plató que hi ha coses que coneixem però que no han estat captades pels sentits. Aquestes coses les entenem com a veritables i són les que Plató anomena idees o formes.
El coneixement d'aquestes idees només es pot tenir a través d'un raonament semblant al matemàtic (influència pitagòrica), que elimina els errors dels sentits.
El raonament abstracte s'inicia a partir dels sentits o percepcions sensibles, i a través del raonament ens quedem amb l'essència, aprenem el que tenen en comú totes les coses semblants.
Característiques del Coneixement Veritable
Segons Plató, el coneixement ha de complir dues característiques fonamentals:
- És un coneixement que ha de ser precís i infalible.
- El coneixement ha de tenir com a objecte el que és en veritat real, a diferència del que és mera aparença.
Per a Plató, el que és veritat és una cosa permanent i immutable, i això ho identifica amb el món de les idees; a diferència del que és canvi, que l'identifica amb el món sensible.
La Dialèctica com a Mètode
El mètode per assolir el coneixement és la dialèctica (la maièutica socràtica), que consisteix a anar ascendint del particular (la taula) a l'universal (idea de taula). Aquesta és possible mitjançant preguntes i respostes que condueixen la raó al descobriment de la veritat.
Per tant, seguint el seu mestre, per a Plató tot home té en el seu interior el coneixement veritable; només ha de descobrir-lo o recordar-lo.