La filosofia de Friedrich Nietzsche: Períodes i conceptes
Els tres períodes de la filosofia de Nietzsche
1. Primer període: El naixement de la tragèdia
Die Geburt der Tragödie... (1871). Aquesta etapa està influenciada per Schopenhauer. Segons Nietzsche, l’art grec i la tragèdia contenen dos elements fonamentals:
- Dionisíac: Representat per Dionís, es manifesta en la música, el cor i la dansa (noümen).
- Apol·lini: Representat per Apol·lo, es basa en el diàleg, la forma i la mesura, actuant com un fre a la vida (fenomen).
En aquest moment, Wagner representa el seu ideal artístic (L’art i la revolució, 1849).
2. Període intermedi: La filosofia antimetafísica
Es caracteritza per una filosofia antimetafísica i teorètica. Les obres principals d'aquesta etapa són:
- Humà, massa humà (1878)
- Aurora (1881)
- La Gaia Ciència (1882)
3. Últim període: Zarathustra i la voluntat de poder
Es produeix una radicalització dels motius de la primera època i apareix el concepte de la voluntat de domini. Les obres més destacades són:
- Així parlà Zarathustra (1883-85)
- Més enllà del bé i del mal (1886)
- La Genealogia de la moral (1887)
- L’Anticrist, Ecce Homo i El cas Wagner (1888)
Aquest període culmina amb la seva malaltia final (1889-1900).
Romanticisme i nihilisme: La tensió de l'home
El Romanticisme és una visió de l’home en tensió entre extrems contraris, lluitant i apassionat. Quan el repòs final no arriba i es perd l’esperança, sobrevé la desesperació: el nihilisme.
El romanticisme s'entén com una "categoria vital". L’home és pura contradicció:
- Finit i infinit
- Raó i passió
- Ànima i cos
Es busca l'expressió apassionada i el sentiment, vinculat a la consciència desgraciada d'Hegel.
La creació dels valors i la voluntat de poder
Nietzsche identifica el valor no només amb el bé, sinó amb la realitat. Els valors no existeixen en cap "cel platònic" ni són idees abstractes; són actes de voluntat i valoracions. Quan valorem, expressem el desig: és pura voluntat de poder.
La vida és la voluntat de qui crea els valors. Per saber si els valors són vàlids, cal avaluar-los per referència a la vida: hi ha valors que exalten la vida i n'hi ha que la volen deprimir.
L'immoralisme i la crítica a la moral tradicional
L'únic problema real és la moral; la ciència del bé i del mal és falsa i la humanitat viu enganyada. Nietzsche es presenta com el sentinella que dóna la veu d'alarma, l'escriptor immoralista que vol subvertir les antigues taules de valors.
La seva actitud és crítica contra la moral en totes les seves formes, especialment aquelles que fonamenten la idea de virtut o sentiments morals. Critica els filòsofs que han imposat una moral als pobles, afirmant que la moral és la malaltia i la veritable causa de la decadència de tota cultura.
Considera que Déu era el pare del mal; un cop eliminat Déu, l'origen del bé i del mal s'ha de cercar exclusivament dins del món.
