Els Orígens i el Mètode Científic: Classificació i Tecnociència

Els Orígens de la Ciència

La ciència va sorgir quan l'ésser humà va assolir la convicció que els fenòmens naturals es podien integrar en un sistema ordenat i coherent. Perdien l'aparença atzarosa i esdevenien intel·ligibles per al pensament humà.

La ciència i la filosofia van sorgir d'una actitud crítica i indagadora davant de la realitat, sent inicialment disciplines indistingibles. No obstant això, la ciència es va independitzar de la filosofia i va començar a desenvolupar els seus mètodes propis al llarg d'un període que coneixem com a Revolució Científica (segles XVI-XVII), amb figures clau com Copèrnic, Galileu i Newton.

Característiques Específiques de la Nova Ciència (Galileu)

Galileu inaugura una manera nova d'entendre la ciència. Va estudiar els mateixos problemes que havien interessat els seus predecessors, però ho va fer d'una manera radicalment diferent i revolucionària. Les característiques principals són:

• Experimentació: Cal tenir una hipòtesi. Algunes de les seves hipòtesis no eren observables en la vida quotidiana. Per contrastar-les, calia crear una situació ideal en què els elements pertorbadors, com ara la fricció, fossin eliminats.
• Matematització (Quantificació): Va esdevenir una peça angular de la nova ciència. La quantificació va permetre l'alliberament respecte de la subjectivitat i l'ambigüitat pròpies del llenguatge quotidià.

Classificació de les Ciències

Ciències Formals

No s'ocupen dels fets i esdeveniments que passen en el món, sinó de les relacions entre símbols. No tenen contingut empíric ni es basen en l'observació, sinó en la coherència interna del sistema.

Ciències Empíriques

S'ocupen de la realitat, dels fets que passen en el món i de les seves relacions. Tenen contingut empíric, que sorgeix de l'observació i de l'experiència. A més, les seves afirmacions han de ser comprovades mitjançant el recurs de l'experiència.

Subtipus de Ciències Empíriques:

• Naturals: S'ocupen de la realitat natural.
• Socials o Humanes: S'ocupen de la realitat social i humana.

El Llenguatge Científic

Existeixen dos tipus de llenguatge: l'ordinari i el científic. La ciència crea un llenguatge artificial per a garantir l'objectivitat i la precisió dels seus conceptes, lleis i teories:

1. Conceptes: Són els termes específics de cada ciència.
   • Classificatoris: Permeten organitzar la realitat en conjunts o grups.
   • Comparatius: Permeten ordenar gradualment els objectes d'un conjunt.
   • Mètrics: Fan possible mesurar numèricament propietats dels objectes.
2. Lleis: Són els enunciats bàsics del coneixement científic i es caracteritzen per:
   • Emprar conceptes (han de ser universals).
   • Determinar de forma universal.
3. Teories: Les lleis científiques s'estableixen interconnectades les unes amb les altres, tot conformant sistemes compactes, coherents i sistemàtics, que anomenem teories científiques. Una teoria és un conjunt de diverses lleis científiques lligades.

El Mètode Científic

Un mètode és un procediment més o menys fix i estable, format per diversos passos o regles que permeten assolir una finalitat.

Tipus de Mètodes

Mètode Deductiu

Consisteix a extreure, a partir de dades o principis generals, una conclusió particular o concreta. La consistència o validesa d'aquest mètode és inqüestionable.

Mètode Inductiu

Consisteix a extreure una conclusió general a partir de dades concretes o particulars. És una forma de generalització. Té un gran avantatge: proporciona principis o lleis aplicables a tots els esdeveniments similars. Però també planteja problemes importants: la seva validesa és qüestionable. El mètode no proporciona seguretat, sinó probabilitat.

El Mètode Hipoteticodeductiu

Combina l'atenció a les dades empíriques (pròpia de la inducció) amb la generalitat i la consistència de la deducció. Els seus passos són:

1. Definició del problema: S'inicia amb el descobriment d'una situació problemàtica.
2. Formulació d'hipòtesis: Es proposa una explicació o solució possible, que ha de ser coherent i estar d'acord amb l'actitud científica. Una hipòtesi és una suposició sobre allò que passa en el món i les seves causes. (El mètode no estableix com s'origina una hipòtesi ni com se li acut al científic).
3. Deducció de conseqüències: Utilitzant el mètode deductiu, s'extreuen les conseqüències que tindria la hipòtesi si fos vertadera.
4. Contrastació de les hipòtesis: Es comprova si es compleixen o no les conseqüències previstes. El filòsof Karl Popper va proposar dos mecanismes:
   • Verificació: Comprovar la certesa d'una hipòtesi.
   • Falsació: Examinar la hipòtesi buscant fets que demostrin que és falsa.
5. Refutació d'hipòtesis: Quan no es compleixen les conseqüències previstes.
6. Confirmació d'hipòtesis: Quan es compleixen les conseqüències previstes.
7. Obtenció de resultats: Es formula una nova llei o teoria, o es confirma una teoria ja proposada.

Quan una hipòtesi ha estat contrastada i no s'ha pogut falsar, podem considerar-la una llei científica i, per tant, acceptar-la provisionalment. Per al falsacionisme, les lleis científiques no es caracteritzen pel seu caràcter indubtablement veritable, sinó pel fet de ser falsables o refutables.

La Tecnociència i les Seves Repercussions

La tecnociència és una concepció nova, generada per la necessitat de reflectir la situació actual de la relació entre ciència i tècnica.

Tradicionalment, la ciència i la tècnica han estat considerades com dos àmbits diferents: la ciència se circumscriu a l'àmbit teòric i contemplatiu, mentre que la tècnica es desenvolupa en l'àmbit pràctic de la vida. Aquesta distinció, però, és fàcil de rebatre.

Històricament, en primer lloc va sorgir la tècnica i, força anys després, la ciència. En el moment en què la tècnica va recórrer a la ciència, va aparèixer la tecnologia.

Tot i que la tecnociència ha estat pensada per a proporcionar a l'ésser humà més seguretat i comoditat, se'n desprenen conseqüències, de vegades imprevistes, que poden posar en dubte aquestes pretensions. Els èxits i els beneficis palesos de la tecnociència es poden veure qüestionats per repercussions de tota mena: ètiques, socials, econòmiques, etc.