Nietzsche: Crítica a la Moral Occidental i el Superhome
Conceptes Clau de Nietzsche
Senyors i Esclaus
a) Senyors: Són els representants de la moral noble, la que segueix els valors propis de la vida com a voluntat de poder. Són aquells que són capaços de superar els valors tradicionals i generar els seus propis valors. Defensors dels valors vitals.
b) Esclaus: Els grups d'individus més febles en una societat, que es contraposen als nobles i poderosos.
Enverinament i Transvaloració
a) Enverinament: Inversió dels valors autèntics (moral dels senyors) a causa d'una moral falsa que protegeix els dèbils (moral dels esclaus). Propagació de la moral esclava i pèrdua de la capacitat de produir valors. Perdre els valors vitals en favor dels tradicionals.
b) Transvaloració: Que allò que es considerava bo passi a considerar-se dolent, i allò que es considerava dolent passi a considerar-se bo.
Metàfores i Propensió Moral
a) Metàfores: Expressió que significa una cosa per a significar-ne una altra, basant-se en la comparació d'algun aspecte entre les dues expressions.
b) Propensió moral cap a la veritat: Sentiment d'obligació d'usar el llenguatge de manera que s'avingui amb allò que es pren com a vertader.
Impotència i Subjecte
a) Impotència: Incapacitat per realitzar el que hom vol.
b) Subjecte: Qui coneix, pensa i actua.
Home Noble i Ressentiment
a) Home noble: És el Senyor, l'aristòcrata, aquell que ha assumit els valors de la moral aristocràtico-guerrera del senyor.
b) Ressentiment: Odi i frustració propis de la moral de l'esclau, fruit dels valors decadents que li han estat imposats.
Estat de Naturalesa i Guerra de Tots Contra Tots
a) Estat de naturalesa: Pre-civilització. Situació de no control dels instints agressius.
b) Guerra de tots contra tots: L'egoisme porta a la depredació contínua d'uns contra els altres.
Moral Noble i Alienació
a) Aliena a la pròpia essència: No pertanyen a la seva pròpia moral.
b) Moral noble: És la moral d'un noble, que accepta la voluntat de poder: un home legislador, que crea les seves pròpies normes. Defensa els valors de la vida i sorgeix de l'autoafirmació triomfant.
Poble Sacerdotal i Concepte de "Bo"
a) Poble sacerdotal: Els jueus són el poble sacerdotal per excel·lència, el poble amb una dèria més forta.
b) Bo: "Bo" en el sentit de "psíquicament noble", de "generós", distingit o privilegiat.
Nihilisme i Superhome
a) Nihilisme: És la força destructora de la base de la cultura occidental.
b) Superhome: És aquell que accepta la mort de Déu i no el substitueix per altres valors, assumeix plenament la vida.
Comparatives i Contextualització
Nietzsche vs. Mill: La Genealogia dels Valors Morals
Mentre que Mill intenta fonamentar la moral occidental, Nietzsche busca desemmascarar-ne els valors a través de la genealogia de la moral. Mill defensa que la moral està vinculada a accions desinteressades i al profit de la majoria, buscant la felicitat general. Nietzsche, en canvi, vincula la moral als valors aristocràtics i a la voluntat de poder dels més forts. Critica la "revolta dels esclaus" que instaura la moral del ramat, on l'altruisme és qualificat com a bo i l'egoisme com a dolent. Per a Nietzsche, només la moral que potencia la vida, la dels forts, és vàlida, i la felicitat es manifesta en la lliure expressió de les passions.
Nietzsche vs. Plató: Concepció de la Moralitat
Plató fonamenta la moral en el Món Intel·ligible i la idea del Bé, mentre que Nietzsche critica aquesta metafísica com una transvaloració de les veritats, que nega el món canviant, l'únic existent. L'intel·lectualisme moral de Plató és, per a Nietzsche, una moral pròpia dels dèbils. Nietzsche rebutja l'ideal ascètic de Plató, considerant-lo propi dels sacerdots incapacitats per a l'acció.
Nietzsche vs. Mill: Concepció de la Llibertat
Nietzsche critica el lliure albir com una ficció creada pels dèbils per culpabilitzar els forts. Mill, en canvi, es centra en la llibertat externa, especialment la llibertat negativa per preservar l'àmbit individual i rebutjar el control social. Nietzsche considera que la moral dels febles limita la llibertat de l'individu, mentre que la moral noble no hi posa límits. Per a Mill, la llibertat externa negativa porta a l'autodesenvolupament i a la felicitat. Nietzsche també identifica llibertat i felicitat, però com l'absència de coaccions i el desfogament dels impulsos.
Comparació General de la Concepció dels Valors Morals
La concepció de la moral de Nietzsche difereix significativament de la de Mill. Mentre que Mill defensa el progrés, la democràcia i la ciència, Nietzsche veu la societat en declivi des de Sòcrates i no creu en la ciència com a eina per comprendre la natura. Mill no qüestiona l'origen del bé, però Nietzsche construeix una genealogia de la moral, mostrant com les idees de bé i dolent han evolucionat. Per a Mill, una acció bona és no egoista i dóna plaer a la majoria, però Nietzsche considera que totes les accions tenen un component egoista. Nietzsche distingeix entre la moral del senyor i la de l'esclau, mentre que Mill busca la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.
Pensament de Nietzsche
Nietzsche, considerat un dels "filòsofs de la sospita", qüestiona el pensament occidental. La seva trajectòria intel·lectual passa per quatre períodes: estètic, intel·lectual, la publicació de "La genealogia de la moral", i el vitalisme. Contraposa dos ideals estètics: Apol·lo (raó, ordre) i Dionís (instint, caos). Critica Sòcrates, Plató i la tradició judeocristiana per haver creat una concepció negativa del món basada en l'esperança i la vida eterna. Classifica la moral en dos tipus:
- Moral dels esclaus: Neix dels oprimits, amb actitud pessimista. Virtuts: humilitat, amabilitat.
- Moral dels senyors: El "bàrbar primitiu" imposa els seus valors per la força. És creador de valors, decideix el que és bo i dolent.
Proposa evitar la moral dels esclaus i descobrir la "gran mentida" per instaurar la moral del superhome, un nihilisme actiu que nega Déu. El superhome assumeix la voluntat de poder i la mort de Déu, recuperant el control sobre la seva existència. L'obra "Zaratrustra" descriu les tres transformacions (camell, lleó, nen) cap a la creació de valors. L'etern retorn, un cicle viciós, és l'anhel d'eternitat del superhome, que ha d'acceptar l'autodestrucció per tornar a començar. Nietzsche ha estat criticat per utilitzar un llenguatge metafòric mentre condemna la metàfora religiosa.