Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Tipus de coneixement

Els objectes de la raó i la investigació humanes es poden dividir en dos grups:

• Relacions d'idees: el principi de contradicció seria la guia per determinar la seva veritat o falsedat.
• Qüestions de fet: no poden ser investigades de la mateixa manera, perquè el contrari d'un fet és, en principi, sempre possible. Tots els raonaments sobre qüestions de fets semblen estar fundats, segons Hume, en la relació de causa i efecte.

Hi ha, per tant, dos tipus de coneixement:

• Coneixement de relacions d'idees: depèn de les operacions de l'enteniment mitjançant el principi de contradicció.
• Coneixement de fets: les operacions de l'enteniment estan regulades necessàriament per l'experiència.

Ètica de Hume

La raó, entesa com a coneixement...

Context històric i formació

Egipte, Crató (Heràclit), Sicília, matemàtiques, Siracusa i la política. Nous vitals a Itàlia i el sistema polític. La rúbrica, els emgons (Xamnids), els pitagòrics i la immortalitat de l'ànima. Fracàs i profunda reflexió sobre el propi autor.

Explicació del món sensible

Estil ascètic. Fundació de l'Acadèmia, inspirada en les escoles pitagòriques. Obres de Plató: períodes i joventut.

Aristòtil (367 aC): llibertat de pensament i transició. Matemàtiques, música, astronomia i filosofia. Fèdon, Fedre i La República. Madura la seva jerarquia: bé, justícia i ètiques.

Ontologia platònica

Món intel·ligible: idees. Dos vessants: lògica (idees/formes universals = conceptes generals). Món sensible:...

La funció simbòlica o semiòtica:

La representació és la substitució d'un objecte, persona animal o situació.

Soy Pilar         : Significat

Pilar                :Significant

Manifestacions de la funció simbòlica o semiòtica:

Imitació diferida: Imitació sense la presència del model.

Ex: imitar que fuma com el pare, llegir el diari com l'avi...

Raonaments: funció del pensament que parteix d'una informació previa infereix odedueix una conclusió aplicant certes regles.

Raonament deductiu: diversos casos particulars s'infereix unallei universal.

Ex: Tots els homes son mortals i Pep com es home es mortal.

Raonament inductiu: procedeix d'un cas particular.

Exemple: tots els gats fan miau!

              -Aquest es un gat i fa

Faci una comparació entre la concepció que tenen de la ciència els neopositivistes i la que té Popper.

Els anomenats criteris de demarcació, enunciats en filosofia de la ciència tenen la finalitat de proporcionar un criteri clar de distinció entre aquells coneixements que poden ser qualificats de científics i aquells altres que no admeten aquesta denominació.

Segons els neopositivistes, el criteri de demarcació és la verificació. Mitjançant la lògica o l'experiència es pot validar o falsar una teoria, i saber en aquest cas si és científica o no.

En canvi, segons Popper el criteri de demarcació és el falsacionisme, i segons el seu parer tot científic ha d’emprar-ho a les seves hipòtesis. Consisteix en sotmetre a crítica...

EL PROCÈS GRADUAL a poc a poc l'univers mític dels ésser sobrenaturalas es va transformant en un món racional. La raó s'obre pas i ho fa per mitjà de procediments que encara avui formen part essencial de la investigació científica: l'observació i l'experiment. Una raó que observa sistemàticament els fenòmens hi descobreix regularitats i estableix lleis. I tmbé una raó que busca les explicacions més simples i coherents. El trionf del pensament filosòfic i científic es basa en la seva major eficàcia. Els mites continuaves sent incerts i els vaixells continueven naufragant. Això fa qe la natura esdevingui previsible en els seus efectes.

FILOSOFIA I CIÈNCIA. Comparteixen una explicació racional i coheren de món que ens envolta.

1) La sociologia es pot considerar ciència perquè satisfà el coneixement objectiu i racional de la realitat. A mes, és una ciència perquè reuneix les condicions mínimes d’Empirisme, teoria, adogmatisme i neutralitat ètica que s’exigeix a tota ciència. I acompleix amb el sentit de la paraula llatina "scientia"

2) Una ciència positiva és una ciència que més que fer especulacions, estudia els fenòmens observables a través de l’experiència. La sociologia sí que és una ciència positiva ja que l’estructura de la societat es basa en la llei dels tres estats: l’estat teològic, l’estat metafísic i l’estat positiu. L’autor és Auguste Comte.

3)    Empirisme: es fonamenta en observacions fetes en una societat concreta...

Per què diu Mill que quan la conducta d'algú no afecta els interessos d'altri « hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l'acció» ? (En la vostra resposta haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

John Stuart Mill pretenia eleborar unes ciències morals, on volia establir un criteri únic, per així poder determinar què és el correcte moralment. Seguit aquest criteri es podrà assolir una màxima felicitat, entesa com a plaer i abscència de dolor. Només podrà ser possible si hi ha igualtat i llibertat entre la societat.

Per altra banda Mill consdiera que l’intervenció mínima de l’Estat pot ajudar a assolir la màxima...