Dubte alliberador
EL PROCÈS GRADUAL a poc a poc l'univers mític dels ésser sobrenaturalas es va transformant en un món racional. La raó s'obre pas i ho fa per mitjà de procediments que encara avui formen part essencial de la investigació científica: l'observació i l'experiment. Una raó que observa sistemàticament els fenòmens hi descobreix regularitats i estableix lleis. I tmbé una raó que busca les explicacions més simples i coherents. El trionf del pensament filosòfic i científic es basa en la seva major eficàcia. Els mites continuaves sent incerts i els vaixells continueven naufragant. Això fa qe la natura esdevingui previsible en els seus efectes.
FILOSOFIA I CIÈNCIA. Comparteixen una explicació racional i coheren de món que ens envolta. Filosofia i ciència són filles de la raó. Has de pensar que els primers filòsofs van ser alhora els primers cièntifics i que le seves preocupacions fonamentals giraven entorn d ela natura i dels seus fonament. Logos , el pensamnet lògic, clar, racional. Coherencia, claredat i racionalitat són les característiques que han compartit sempre la filosofia i la ciència. ESQEMA: logos: paraula i raó. Paraula i raó= discurs racional. Discurs racional: filosofia i ciència.
FILOSOFIA ENTRE LA CIÈNCIA I LA RELIGIÓ. La filosofia neix de la nostra perplexitat davant del mon i del consegüent de comprendre'l. També sabem que la filosofia és un saber racional que neix estretament vinculat a la ciència on la religió avia entrat en crisi. La filosofia guarda algunes relacions amb la religió i am la ciència. Ara bé, cal qe tinguem clar qe la filosofia no és ni ciècia ni religió.Comparteixalguns trets pero la filosofiapresenta un contorn propi i definit que la diferencia clarament tant d ela religió com de la ciència.
CRÍTICS CONTRA DOGMÀTICS. Filosofia i religió tenen en comú l'aspiració de totalitat. Però, mentre que la raligió respon de forma dogmàtica a aquests interrogants, la filosofia ho fa de forma crítica. Les explicacions filosòfiques mai no es presenten com a veritats absolutes que calgui acceptar sense discusió. Podem dir que la religió és l'àmbit de la creença, de la fé, de l'acceptaciño del dogma establert. La filosofia és l'ambit de raonament i de crítica. La filosofia i la religió aspiren al saber, al coneixement últim de les coses. Però, mentre qe la filosofia es basa en raons i arguments, la religió es basa en dogmes, en creences indemostrables.
EL DUBTE ALLIBERADOR. La filosofia té més a vere amb les preguntes que amb les respostes i amb el fet de cercar recionalment la veritat més que no pas amb el seu assoliment. Fer filosofia significa acostumar-se a conviure amb la incertesa, a viure el dubte com una invitació a la reflexió. Penssar, dubtar, sotmetre a crítica totes les opinions i pensamnets no condueix necessariament a l'escepticisme, doctina que afirma la impossibilitat del coneixement.
SIGUEM COHERENTS. L'unica existècia que han de satisfer totes les opinions filosòfiques és que siguin racionals, argumentades i coherents. El més importat és entendre que en la filosofia ningú no té ultima paraula. L'evolució de la ciècia, fins a convertir-se en model de coneixement, ha anat modificant la seva relació am la filosofia. SQUEMA: les idees filosòfique han de ser: Racionals, basades en la raó i no en les creences, Coherents, no contradictòries exposades amb claretat i precisó, i Argumentades, fonamentades en raons sòlides i pertinents jusificades.