Enunciats ciencies formals
Sant Tomàs va expressar el pensament cristià mitjançant la filosofia aristotèlica. La seva obra uneix cristianisme i aristotelisme, fe i Raó.
Tomás cristianitzà Aristòtil de la mateixa manera que Agustí cristianitzà Plató. Sant Tomás veu la Raó i la fe com dos camins que, tot i estar ben diferenciats i que parteixen de llocs oposats, arriben a un mateix punt de trobada: la veritat. Quan la Raó arriba a una conclusió diferent a la de la fe, la garantia i la darrera paraula les te la fe.
Sant Tomás, també diu que és impossible creure i conèixer al mateix temps, ja que una fe demostrada, ja no es considera fe.
Del mètode inductiu en parla Bacon, filòsof renaixentista de caire empirista, i del deductiu en parla Descartes. El primer consisteix en passar de casos particulars a casos generals, i és el que fan servir les ciències empíriques (de l’observació de casos concrets passen a afirmar casos generals). El segon consisteix en passar de casos generals a casos particulars, i és el que fan servir les ciències formals, és a dir, la lògica i la matemàtica (a partir de les definicions i les axiomes es van demostrant teoremes).
Descartes afirma que els sentits no són gens fiables, ja que durant la història ens han enganyat i ens han dut, als humans, a concepcions errònies de la natura. Com per exemple, la immobilitat de la Terra o el geocentrisme. Per tant, Descartes ja no es fia dels sentits, sinó que, per assegurar alguna cosa, ha d’intervenir la Raó i l’enteniment fins a donar com a vàlida alguna veritat.