La veritat: criteris i teories filosòfiques

Resum

El text explica el concepte de veritat en filosofia i presenta els principals criteris proposats per determinar què és verdader: l'autoritat, la correspondència, l'evidència, la coherència, la utilitat pràctica i el consens. Els estudiants aprendran les idees centrals de cadascun i els seus autors de referència, com Descartes, Hegel, William James o Habermas.

Punts clau

El criteri d'autoritat considera verdadera una creença per la seva tradició o pel prestigi de qui la proposa, sense admetre crítica racional.
La veritat com a correspondència afirma que un enunciat és verdader quan es correspon amb la realitat.
Descartes defensa el criteri de l'evidència: la veritat ha de ser evident i indubtable, aconseguida per la intuïció intel·lectual, després del dubte metòdic.
El criteri de coherència sosté que una afirmació és verdadera quan no és contradictòria i encaixa amb les altres veritats; Hegel l'associa a una totalitat en desenvolupament.
El criteri pragmàtic, defensat per William James, situa la veritat en la utilitat i les conseqüències pràctiques de creure una afirmació.
La teoria consensual, associada a Habermas i Apel, afirma que la veritat és fruit de l'acord obtingut en un diàleg en condicions adequades.

Posa't a prova

La veritat es basa en el criteri d’autoritat (procediment que basa la veracitat d’una afirmació en el prestigi de qui la proposa). S’accepten com a verdaderes aquelles creences que han perdurat per tradició al llarg dels anys. Aquesta interpretació no admet crítiques ni qüestionaments racionals; en canvi, la filosofia fa emprar la raó. El terme grec ‘veritat’ era alétheia, que significa desvetllament, subratllant la profunditat d’anar més enllà d’allò ocult per vel de les aparences. A això s’afegeix la paraula llatina veritas.

La veritat com a correspondència: sosté que una afirmació és verdadera quan el que diu es correspon amb la realitat. Si volem diferenciar entre allò fals i verdader, necessitem aplicar alguna manera de jutjar que ens permeta determinar què és allò verdader. Els filòsofs han proposat diferents procediments per a determinar què és verdader i què és fals. Aquest procediment s’anomena criteris de veritat.

El criteri d’evidència: Renè Descartes desconfiava del criteri de la veritat com a correspondència. Descartes aspirava a assolir una certesa absoluta. Va aplicar un mètode radical, el dubte metòdic, que consistia a posar en qüestió tota cosa de la qual no estigués completament segur. Per a Descartes, el criteri de la veritat adequat és el de l’evidència; pensava que la veritat ha de ser evident i indubtable, una cosa que és indiscutiblement verdadera quan l’entenem per mitjà de la intuïció intel·lectual. Això permet arribar a certes veritats absolutes indubtables, com el fet que necessàriament ha d’existir.

La veritat com a coherència: una afirmació és verdadera quan no és contradictòria i quan pot encaixar adequadament amb la resta d’afirmacions que considerem vàlides. El criteri de la veritat com a coherència defensa que una afirmació és verdadera quan no és contradictòria i quan encaixa amb les altres veritats. Segons Hegel, creia que la realitat consistia en una totalitat complexa en desenvolupament continu. Per a ell, les nostres afirmacions es refereixen a aspectes concrets d’aquesta totalitat dinàmica; per aquest motiu, el que diem és vàlid si resulta coherent amb el tot que és allò realment verdader.

La veritat pragmàtica: el criteri és la utilitat. Per saber si una cosa és verdadera, hem de fixar-nos en les seues conseqüències pràctiques. Si els resultats derivats d’acceptar una afirmació són útils, profitosos i eficaços, aleshores hem de considerar aquesta afirmació veritable (William James).

La veritat com a consens: teoria consensual associada a Jürgen Habermas i Karl-Otto Apel. Els fonaments per a afirmar que una cosa és verdadera rauen en l’acord que resulta d’un procés de diàleg desenvolupat en condicions adequades. Els científics consideren verdader allò en què han aconseguit posar-se d’acord mitjançant el diàleg i el consens. Segons la teoria consensual de la veritat, el que considerem veritat és el producte d’un acord obtingut després d’un procés de diàleg. La comunitat ideal de diàleg es dóna quan hi ha condicions perquè tots els interlocutors puguin posar-se d’acord en un posicionament comú i aconseguir el consens.

Preguntes freqüents

Quin és el criteri de veritat de Descartes?

Descartes defensa el criteri de l'evidència: una cosa és veritat quan és evident i indubtable, és a dir, quan l'entenem per intuïció intel·lectual. Aplica el dubte metòdic per arribar a certeses absolutes.

Què afirma la teoria de la veritat com a coherència?

Afirma que una afirmació és verdadera quan no és contradictòria i encaixa adequadament amb la resta d'afirmacions que considerem vàlides. Hegel és un dels autors que l'associa a una totalitat dinàmica.

Què és el criteri pragmàtic de la veritat?

És el criteri que situa la veritat en la utilitat. Una afirmació es considera verdadera si les seves conseqüències pràctiques són útils, profitoses i eficaces, segons William James.

Què és la veritat com a consens?

És la teoria segons la qual la veritat és l'acord obtingut després d'un procés de diàleg desenvolupat en condicions adequades. Està associada a Jürgen Habermas i Karl-Otto Apel.