Aristòtil: Filosofia, Metafísica i Coneixement

Context històric i formació

Egipte, Crató (Heràclit), Sicília, matemàtiques, Siracusa i la política. Nous vitals a Itàlia i el sistema polític. La rúbrica, els emgons (Xamnids), els pitagòrics i la immortalitat de l'ànima. Fracàs i profunda reflexió sobre el propi autor.

Explicació del món sensible

Estil ascètic. Fundació de l'Acadèmia, inspirada en les escoles pitagòriques. Obres de Plató: períodes i joventut.

Aristòtil (367 aC): llibertat de pensament i transició. Matemàtiques, música, astronomia i filosofia. Fèdon, Fedre i La República. Madura la seva jerarquia: bé, justícia i ètiques.

Ontologia platònica

Món intel·ligible: idees. Dos vessants: lògica (idees/formes universals = conceptes generals). Món sensible: coses. Metafísica: idees = substàncies reals.

Relació cos-idees: methexis (participació) i mimesis (imitació).

Síntesi: Parmènides → realitat eterna i immutable. Heràclit → la realitat és canvi. Sòcrates: optimisme epistemològic, l'home pot conèixer la realitat. Pitagòrics: veritats matemàtiques.

Epistemologia platònica

Veritat → món d'idees. S'hi aproxima mitjançant la contemplació de les idees. Graus de coneixement: opinió → imaginació; reminiscència: conèixer és recordar; creença → conèixer discursiu → intuïció.

Antropologia

L'home = ànima + cos. Les idees es connecten amb les parts de l'ànima:

• Racional: pensament savi (sabiduria).
• Irracional: passions nobles, fortalesa.
• Concupiscible: instints, temprança.

Metempsicosi: l'ànima ocupa un cos de manera accidental.

Estat utòpic i règims polítics

Treballadors → temprança; militars → valentia; governants → sabiduria. Jerarquia de règims: aristocràcia → timocràcia → oligarquia → democràcia → tirania.

Corpus Aristotelicum

Exotèrics: perduts. Esotèrics (apunts de lliçons): conservats. Àmbits: lògica, ciències naturals, psicologia, física, metafísica, ètica i política, estètica.

Física: ciència de l'ésser mòbil. Metafísica: ciència de l'ésser en tant que ésser.

Substància: allò que es manté. Accidents: allò susceptible de canvi (9 accidents: quantitat, qualitat, relació, lloc, temps, posició, estat, acció i passió).

Hilemorfisme

Forma (idees) i matèria (coses). Substància primera: individus concrets. Substància segona: espècie.

Potència: capacitat d'una substància d'assumir una forma. Acte: realitat actual de qualsevol substància. Passar d'una potència a un acte = devenir.

Les quatre causes

• Material: la matèria.
• Eficient: qui ho executa.
• Formal: qualitats essencials.
• Final: l'objectiu.

Tipus de canvi: substancial (generació i corrupció); accidental (quantitatiu, qualitatiu, locatiu).

Teleologia: tota la natura tendeix a una finalitat: millorar i perfeccionar, actualitzant potències.

Cosmologia

Món sublunar: terra, elements imperfectes, moviment rectilini. Món supralunar: planetes, èter, moviment circular perfecte.

Primer motor immòbil: acte pur, forma pura, causa pura. Teologia: Déu com a causa primera de l'univers.

Tres tipus de saber

• Teòric: física.
• Pràctic: política.
• Tècnic/poètic: retòrica.

Teoria del coneixement

Nega l'innatisme (tabula rasa), però afirma la possibilitat d'un coneixement absolut.

Procés de coneixement: coneixement sensible → coneixement universal.

Coneixement sensitiu: òrgans dels sentits i imaginació.

• Ànima vegetativa: plantes.
• Ànima sensitiva: animals.
• Ànima intel·lectiva: humans. Coneixement intel·lectiu: enteniment.