Diferències entre dubte escèptic i dubte metòdic
regla de l'evidencia: no admtrà com a cert res que no aparegui en la ment de manera evident, amb claredat, i distinció. Regla de l'analisi: nomes es pot tenir evidencia de les naturaleses simples, un problema complex, format de naturaleses complexes. Regla de la síntesi: un cop obtinguem naturaleses simles, cal tornar a recompondre'l per motja de la síntesi. Regla de l'enumeracio: consisteix a revisar tot elproces fins a estar segurs de no ometre res. El dubte metodic: l'objectiu es un saber segur i cert construit per la nostra raó en què puguem confiar més enllà de tot dubte. En la ecerca d'aquesta veritat primera i inductable que exigeix la regla de l'evidencia, Descartes utilitzara el dubte metodic, no es un dubte esceptic que posi en dubte qualsevol veritat, es a dir, un metode d'acostamen a la veritat. La diferencia de la duda metodica y la esceptica es: que la duda esceptica no te crees nala metodica duda de lo que tienes, para así despues poder investigar (cuestionar todo aquello que en principio crees que tiene la verdad). Les matematiques escapen incertessa ja que no tracten d'objectes sensibles ni se serveixen del sentits. 2n meditacion: la primera veritat; una veritat evident que escapa al dubte, la veritat necesaria de la propia existencia coma subjecte que dubta i que es vistima de l'engany, el pensamen no pot eliminar el dubte ni l'acte de dubtar "penso, per tant, existeixo". L'evidencia de l'existecia personar es la primera veritat i el model de certesa per afirmar les veritat que poden presentar-se de manera clara i distinta. Es una intuïció evident, clara i distinta q compleix les exigencies del primer pas del metode.
-la característica de la evidencia es la claretat y distinció. -en el mente hay ideas, boliciones (deseos o rechazos) y los juicios (afirmaciones y negaciones) -hay tres tipos de ideas. A) las que teemos en la mente. B) las ideas necias. c) las ideas verdaderas. substacia:cosa que existeix en forma tal que no té necessitat sinó de si mateixa per existir. Nomes es aplicable en propietat a Déu (subtacia infinita) ja que nomes ell es independent i esxisteix per si mateix. diferencia entre subtancia infinita (Déu) i subtancia finita (el pensament i l'extensió) les substancies tenen u atribut que és la seva essencia i s'hi indentifiquen, i uns models que són les maneres en què apareix. La substancia extensa es correspon amb el mon que percebem amb els sentits. Un problema del porcés del dubte metodic es el solipsisme subjectivista; nomes podem estar segurs de la nostra propia existencia, de la nostra consciencia subjectiva, perque jo penso, per tant, jo existeixo. la diferencia entre Dios y el hombre es que uno tiene las cosas en potencia y el otro tiene el saber actualizado. Lo finito es el "jo" y lo infinito es Dios. DescArtés troba idees o pensaments. Les idees poden ser innates, adventícies (vingudes de fora) o fasticies (forjades per subjecte mateix partir de les adventincies). La idea de Déu no pot ser una idea adventícia, xq en el mn físic no trobem re que sigui infinit ni perfecte; tmpc pot ser una idea factícia, ja que les idees factícies s'originen a partir de les akdvertícies; per tant, la idea de Déu nomes pot ser una idea innata. Jo, subjecte finit, no puc haver-me creat amb la idea d'un esser perfecte, xq m'hauria dotat de les perfeccions de la idea, m'hauria fet déu. (alguien infinito kle ha puesto la idea de infinito a una mente finita)
-la característica de la evidencia es la claretat y distinció. -en el mente hay ideas, boliciones (deseos o rechazos) y los juicios (afirmaciones y negaciones) -hay tres tipos de ideas. A) las que teemos en la mente. B) las ideas necias. c) las ideas verdaderas. substacia:cosa que existeix en forma tal que no té necessitat sinó de si mateixa per existir. Nomes es aplicable en propietat a Déu (subtacia infinita) ja que nomes ell es independent i esxisteix per si mateix. diferencia entre subtancia infinita (Déu) i subtancia finita (el pensament i l'extensió) les substancies tenen u atribut que és la seva essencia i s'hi indentifiquen, i uns models que són les maneres en què apareix. La substancia extensa es correspon amb el mon que percebem amb els sentits. Un problema del porcés del dubte metodic es el solipsisme subjectivista; nomes podem estar segurs de la nostra propia existencia, de la nostra consciencia subjectiva, perque jo penso, per tant, jo existeixo. la diferencia entre Dios y el hombre es que uno tiene las cosas en potencia y el otro tiene el saber actualizado. Lo finito es el "jo" y lo infinito es Dios. DescArtés troba idees o pensaments. Les idees poden ser innates, adventícies (vingudes de fora) o fasticies (forjades per subjecte mateix partir de les adventincies). La idea de Déu no pot ser una idea adventícia, xq en el mn físic no trobem re que sigui infinit ni perfecte; tmpc pot ser una idea factícia, ja que les idees factícies s'originen a partir de les akdvertícies; per tant, la idea de Déu nomes pot ser una idea innata. Jo, subjecte finit, no puc haver-me creat amb la idea d'un esser perfecte, xq m'hauria dotat de les perfeccions de la idea, m'hauria fet déu. (alguien infinito kle ha puesto la idea de infinito a una mente finita)