Anàlisi Filosòfica: Raó, Virtut, Voluntat de Poder segons Nietzsche
Conceptes Clau en la Filosofia de Nietzsche
Raó = Virtut = Felicitat: Crítica a l'Intellectualisme Ètic
L'equació Raó = Virtut = Felicitat correspon a l'anomenat intellectualisme ètic socràtic, que postula que només el coneixement del que és el bé permet a l'individu comportar-se de manera bona. Dit d'una altra manera, s'identifica el bé amb allò que la raó determina i el mal amb allò instintiu. Això significa la imposició d'una moral contranatural, repressora dels instints, representada fonamentalment per Sòcrates i Plató.
El cristianisme, amb el mateix objectiu, substitueix la raó per la fe en la mateixa equació.
Per a Nietzsche, al contrari, la virtut té a veure amb el desplegament creatiu dels instints. Les equacions nietzscheanes serien:
- Raó i fe = Malaltia = Decadència
- Virtut = Salut = Instints
Simptomes: La Crítica a les Entitats Metafísiques
La creença en entitats metafísiques com Déu, el bé o la justícia, o l'establiment de judicis de valor sobre aquests ens, són invents humans, absurditats que no designen res real. Són ficcions útils que pretenen ser imposades per alguns individus per tenir avantatges en la lluita per la vida.
No obstant això, són molt interessants per a un observador, per a un psicòleg de la nostra cultura, ja que són símptomes reveladors de la malaltia d'aquells individus i pobles que els mantenen. La raó platònica-cristiana és símptoma de la voluntat de poder que no és capaç de crear per si mateixa els seus propis valors i de seguir els seus instints; és enemiga de la vida i anihiladora dels instints humans.
La Voluntat de Poder: Força Primordial
La Voluntat de Poder és la força o instint primordial característic de tot ésser viu que tendeix necessàriament a exterioritzar el seu poder. És quelcom vital, biològic, una energia que ens porta a actuar a fi d'autoafirmar-nos, una força que ens porta a créixer, a enfortir-nos.
Manifestacions de la Voluntat de Poder
Es manifesta de maneres molt diferents:
- L'instint de crueltat.
- El desig de dominar.
- El desig de superar-se.
- El de ser amo del propi destí.
- Les creacions culturals humanes: art, religions, morals, valors, etc.
És inconscient, irreflexiva, canviant, lliure, creativa, un impuls que forma part de la fisiologia humana i que espenta l'individu a actuar en sentit autoafirmatu. Configura totes les altres passions i determina la raó.
Raó com a Instrument
La raó i el pensament són els seus instruments, símptomes del seu valor fisiològic: els arguments racionals que defensem només indiquen la quantitat de potència d'un organisme humà. Segons sigui la nostra voluntat de poder, així serà la nostra forma d'argumentar.