La Política de Plató: El Filòsof-Rei i la Justícia en la Ciutat Ideal
La Política de Plató: El Filòsof-Rei
La Relació entre Ètica i Política
Plató estableix una estreta relació entre l'ètica i la política. Per als grecs, existia un paral·lelisme entre l'individu i la ciutat, ja que l'ésser humà era considerat, abans que res, un ciutadà integrat en una comunitat, més que un individu aïllat. Plató, en el llibre II de La República, explica que la ciutat sorgeix com un gran organisme que busca satisfer les necessitats físiques i materials de tots els seus membres.
Les Tres Classes Socials i les seves Funcions
Plató identifica tres classes d'ànima, cadascuna amb una funció específica, que es corresponen amb tres classes socials a la ciutat:
- La classe dels productors: Correspon a l'ànima desiderativa i està formada per artesans, comerciants, obrers i artistes. La seva funció és produir tot allò que la comunitat necessita per a la seva supervivència.
- La classe dels soldats: Correspon a l'ànima irascible i la seva funció és la defensa de la ciutat. La virtut pròpia d'aquesta classe és la valentia.
- La classe dels governants-filòsofs: Correspon a l'ànima racional i té la funció de governar la ciutat, inspirant-se en l'ordre i l'harmonia del món de les Idees (justícia i Bé). La seva virtut pròpia és la saviesa o prudència.
La Justícia i la Monarquia
La justícia, segons Plató, consisteix en l'harmonia entre les tres classes socials, on cadascuna compleix la seva funció específica. Així, el governant ha de posseir saviesa, els guardians valentia i els productors moderació en els seus desitjos.
Plató considera que la millor forma de govern és la monarquia, ja que els monarques són els més dotats intel·lectualment. El filòsof, en estar en contacte amb les Idees (Idea del Bé i la Justícia), és el més capaç d'orientar la ciutat cap a la justícia.
L'Evolució dels Governs
Si els filòsofs governen, els soldats defensen i els treballadors treballen, s'aconsegueix l'harmonia i l'ordre a la polis. Però si els soldats busquen més poder i volen exercir funcions que no els corresponen, sorgeix el desordre i la injustícia, donant lloc a una timocràcia (govern de l'honor). Si el poble també busca més poder, s'arriba a la democràcia, on tothom vol opinar però ningú assumeix responsabilitats. Plató considera la democràcia un sistema caòtic i desordenat. En aquest context, pot sorgir un líder que, buscant només el seu propi interès, imposa una tirania, que per a Plató és la pitjor forma de govern. Aquesta és la seva explicació de com evolucionen els governs.
La Crítica de Plató a la Democràcia
Cal tenir en compte el context polític en què va viure Plató, una democràcia que ell considerava incapaç de portar la justícia a la ciutat. Segons Plató, en la democràcia atenesa, el poder real residia en una minoria de polítics i demagogs que abusaven de la incapacitat política i la falta de reflexió del poble. Aquests polítics, en comptes de buscar la justícia i el Bé, només buscaven el poder i l'honor, manipulant al poble mitjançant la retòrica i l'oratòria dels sofistes.
En definitiva, Plató es mostra com un crític de la democràcia.