Llibertat, determinisme i poder polític en la societat

Llibertat externa i interna

Llibertat externa i interna: Externa: consisteix en el fet que ningú ens impedeix traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna, depenent de les lleis i costums del propi país. Aquest tipus de llibertat és el que perd una persona quan va a la presó; també la perd pràcticament tota la població quan triomfa una dictadura i s'anul·len les llibertats d'expressió, manifestació… Interna: consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten: és la llibertat de voler una cosa o una altra, també anomenada llibertat de voluntat. Ex.: decidir dormir o no dormir. La llibertat moral. Per privar una persona de la seva llibertat interna cal anul·lar la seva voluntat.

Determinisme i llibertat interna

Si la llibertat interna és la facultat de la voluntat per actuar en un sentit o un altre, ha de ser capaç d'iniciar una sèrie de causes sense que l'acte tingui un antecedent, perquè si no l'acte no seria lliure. La llibertat duu dues actituds: 1. La de qui està convençut que res no succeeix sense una causa, actitud que és determinista si es pretén explicar una conducta humana. 2. La consciència espontània que tenim d'actuar lliurament en ocasions, encara que estiguem condicionants a obrar en un sentit o un altre.

El determinisme cosmològic (el destí)

Segons Heràclit, tot s'explica per alguna raó i que la sèrie de raons no pot ser infinita. Hi ha d'haver una raó comuna que és «la llei que regeix l'univers». L'ideal de savi, segons ells, és el que és conscient que tota felicitat exterior està en mans del destí. L'impertorbabilitat és l'única font de felicitat. Amb aquestes idees apareixen dos mons: 1. El de la llibertat interior, que està a les nostres mans. 2. El món exterior, que no depèn de nosaltres. La saviesa consisteix a assegurar els béns interns i menysprear els externs.

Arguments per legitimar l'existència del poder polític

Aquesta pregunta es pot formular de la manera següent: és necessari el poder polític per al funcionament de la societat? És legítim que existeixi una jerarquia entre governants i governats? És l'Estat una institució moralment legítima o ha de desaparèixer? Les respostes són les següents: 1. Arguments de tipus teològic: el poder polític existeix perquè ho va voler la divinitat. Déu ha fixat unes jerarquies entre els homes i ha assenyalat alguns per mandar i altres per obeir. 2. Arguments de tipus naturalista: el poder polític és una necessitat natural per a l'espècie humana. La societat ha d'estar règida per alguna autoritat i els altres han d'obeir (argument d'Aristòtil). Aristòtil diu que les societats no podrien sobreviure sense poder polític; ans al contrari, amb aquest, no només sobreviurien, sinó també viurien bé. 3. Arguments de tipus funcionalista: un gran nombre de filòsofs, com Weber o Hobbes, han argumentat que el poder polític existeix en la majoria de les societats humanes perquè és útil i beneficiós per als seus membres. Fins i tot els filòsofs anarquistes, que rebutgen l'Estat, diuen que és necessari que hi hagi un poder polític elegit pel poble.

La tradició liberal

El punt de partida del liberalisme és la creença que tot individu constitueix el nucli de l'actuació política i per això l'Estat ha de garantir la seva llibertat d'actuació establint un marc legal que protegeixi els drets. Les funcions bàsiques de l'Estat liberal són: 1. Protegir la vida dels seus membres. 2. Reduir la por i establir la pau. 3. Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç.

L'herència republicana

El liberalisme entén que perquè sigui possible assolir aquests objectius, l'Estat ha de ser constitucional: on hi hagi un sistema de regles amb la finalitat d'evitar els abusos dels governants. La tradició republicana apareix a Grècia i Roma. a aquesta tradició tots els ciutadans han de ser iguals davant la llei. Per evitar els abusos de poder, la tradició republicana posa en pràctica aquests elements: 1. El constitucionalisme. 2. La separació de poders que cerca la independència i el control mutu del poder executiu, legislatiu i judicial. 3. La participació ciutadana en aquests poders. Això va donar lloc a l'Estat liberal i democràtic.

Determinisme teològic (la predestinació)

Els reformadors protestants van insistir que l'ésser humà està mancat de lliure albir i està predestinat. Els teòlegs catòlics van intentar contrarestar aquest determinisme dient que Déu i els homes són els autors dels actes humans.

El determinisme científic

Consisteix a intentar donar raó de la conducta humana. Aquesta manera de pensar constitueix un reduccionisme, perquè redueix la complexitat i riquesa de les dimensions humanes a una sola. Ex.: 1. Monisme fisicalista: que redueix l'univers a matèria. 2. Determinisme fisiològic: de Pàvlov, els actes que anomenem lliures són reflexos condicionats molt elaborats. 3. Determinisme psicoanalític: de Freud, que diu que l'humà és mogut per l'inconscient. 4. Determinisme econòmic: del marxisme, que explica les diferents etapes històriques i la consciència humana. 5. Determinisme genètic: dels corrents sociobiològics, que veuen en la dotació genètica les causes de les nostres actuacions. 6. Determinisme psicològic: de Gottfried, la nostra conducta està regida pel mòbil que té més atracció sobre nosotros, per això el nostre comportament és racional i no arbitrari.

Crítica al determinisme

Kant va proposar distingir dos models: 1. L'ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens com si sempre estiguessin produïts per una causa. Els científics han de cercar totes les causes però han de saber que mai no podran explicar-ho tot. 2. Ús constitutiu: consisteix a creure que l'estructura de la realitat és causal.

La societat i com s'organitza

Diferents formes d'organització social: tota societat implica una forma d'organització, un conjunt de regles de conducta. Aquest ordre social no ve determinat per la naturalesa, sinó que són les persones les que el creen i modifiquen. Podem distingir les formes d'organització següents:

• Tribal: comunitats petites, estructurades a partir dels vincles familiars i amb una economia de subsistència.
• Esclavista: comunitats més grans i nombroses, com poden ser ciutats, amb una economia en què la producció essencial és a càrrec dels esclaus.
• Feudal: comunitats estructurades al voltant dels senyors feudals, encarregats d'establir l'ordre polític, religiós i protecció militar; l'economia és bàsicament rural.
• Moderna: es recolza en el desenvolupament de la indústria i del comerç; l'Estat nacional és el nucli de l'organització política.

L'Estat modern i les seves característiques

Monopoli del poder: la primera característica específica de l'Estat modern és que pretén monopolitzar el poder coercitiu en el seu propi territori. Weber defineix l'Estat com una associació de tipus institucional que en un territori determinat intenta amb èxit monopolitzar la violència legítima com a instrument de domini. L'Estat té les característiques següents:

• És una institució política, impersonal i sobirana, amb jurisdicció suprema sobre el seu territori.
• Té una estructura unitària de poder que pretén ser legítima i que roman a través dels canvis de governants i governats concrets.

Domini i legitimació

La presència d'un poder capaç d'influir sobre la conducta de les persones i d'imposar sancions i coaccions que assegurin determinats comportaments, en especial el compliment de les obligacions que estableixen les lleis. Aquest poder ha de ser acceptat per tota la societat. L'acceptació d'aquest dret per part dels altres és el que s'anomena legitimació i implica que aquest poder i el seu exercici estan justificats. Weber diferencia tres tipus de domini:

1. Carismàtic: es basa en les característiques i qualitats personals del líder o cap.
2. Tradicional: la garantia del poder roman en els costums i en la tradició.
3. Racional-legal: el poder es justifica mitjançant procediments legals qual especifiquen com pot ser instituït.