John Stuart Mill: utilitarisme, plaer, dignitat i llibertat individual
Stuart Mill: principi d'utilitat i felicitat
El principi d'utilitat de Mill defensa que la finalitat de l'ésser humà és cercar el plaer i evitar el dolor. La felicitat ha de ser sempre la finalitat. Una vida satisfactòria és una vida de tranquil·litat i emoció: la tranquil·litat és l'absència de plaers i emocions que permeten suportar el dolor. No és egoista, perquè el plaer màxim ha d'estar orientat al nombre més gran de persones, al bé comú, amb estima per la vida i emocionar-se fins i tot davant de la mort.
Plaers de qualitat
Mill distingeix entre plaers superiors (intel·lectuals, sensibles) i inferiors. Per exemple, Sòcrates. La imaginació i els sentiments morals són superiors a la sensació. Qui ha experimentat els dos tipus de plaer és qui pot jutjar, i la seva explicació es fonamenta en la dignitat.
Dignitat humana
Tots tenim sentit de la dignitat, i per ser feliços cal dignitat. L'autodesenvolupament, desenvolupar-se, créixer, conèixer i ser individu lliure sense patir coacció, són les dues formes de la dignitat humana. La felicitat depèn de la diversitat. La felicitat implica la dignitat i cal distingir entre felicitat (gaudi solidari, viure al voltant de gent feliç) i acontentament (purament personal, contentar-se en lloc de ser feliç). Considera feble els homes que trien plaers menys valuosos; cal cultivar coses nobles.
Sanció i sentiments morals
El principi moral és el que ens porta a buscar la major felicitat per al major nombre possible. Les lleis morals les coneixem per l'educació i l'opinió pública. La sanció és l'aprovació d'un acte o costum. Mill distingeix entre sancions externes (l'aprovació, la norma, l'esperança d'aconseguir favor, els sentiments d'empatia i amor, i el temor de Déu) i sancions internes (el sentiment del deure). Si anem en contra dels nostres sentiments, es produeix el remordiment. L'aprovació o sanció de qualsevol criteri moral es fonamenta en els sentiments consolidats de la humanitat, cosa que impulsa a obrar per un sentiment subjectiu. El sentiment del deure és adquirit: la facultat moral no és part de la nostra naturalesa, sinó un producte natural de la naturalesa, sempre que es desperti el bé. Quan més avança la civilització, més creix el sentiment d'unió.
Demostració del principi d'utilitat
No es pot aprovar racionalment el principi, perquè és un principi. Les qüestions les esbrinem amb les nostres facultats intel·lectuals (sentits, consciència). Segons la utilitat, només la felicitat com a finalitat, i tot la resta és desitjable per assolir la felicitat. L'única prova de les coses desitjables és que la gent les desitja. Conclusió: tot el que valorem són mitjans per a la felicitat, per tant queda provat que la felicitat és l'únic criteri de la moralitat.
Desig i voluntat
Cal entendre la voluntat (fenomen actiu) i el desig (passiu). Podem voler a causa de l'hàbit allò que ja no desitgem. Hi ha tres maneres: ens acostumem a actuar d'una manera i continuem igual per la força de l'hàbit; podem ser conscients que el que volem no és desitjable però ho volem per la força de l'hàbit; l'acte habitual no és contrari a la intenció, sinó una conseqüència. Enfortir la voluntat és un mitjà per assolir la finalitat moral de la major felicitat per al major nombre.
Llibertat individual
Mill afirma que la llibertat és l'esfera on les accions no repercuteixen sobre els altres. Perquè hi hagi llibertat privada calen condicions socials i llibertats públiques. La llibertat és dret d'intimitat. Cap estat pot limitar-te ni impedir la llibertat individual, però això no significa que no tingui límits. La defensa de la llibertat individual no ha de ser egoista: cal preocupar-se per l'educació dels altres perquè tinguin bons models de conducta. Mill es manifesta contra la intolerància dels puritans. La llibertat més important és la de governar la pròpia conducta; la majoria no té cap motiu per tenir una opinió més encertada que la minoria o un sol individu. La gent no suporta la diferència (la incomoda i l'ofèn) i confon els propis sentiments amb obligacions universals. Mill reivindicava el dret dels mormons.
Utilitarisme i liberalisme
Mínima participació de l'Estat en l'economia i mínim Estat en la vida privada. El liberalisme s'oposa al socialisme (s'oposa a la igualtat, a l'estatisme i al col·lectivisme, i vol el contrari). Mill no va ser un liberal sinó un radical demòcrata o reformista. En l'utilitarisme hi ha un principi de justícia.
Progrés social i felicitat
És útil allò que ajuda a créixer i a desenvolupar l'home, no allò que el converteix en una màquina de sumar i restar plaers. L'utilitarisme de Mill és clarament social, ja que vol la felicitat col·lectiva. El progrés polític tendeix a suprimir les desigualtats i eliminar la contraposició d'interessos (la felicitat de tots). El progrés definitiu arribarà quan els interessos individuals no s'oposin als col·lectius. No es pot esperar la felicitat si no es conrea interiorment; cal reforçar i dirigir el món de la interioritat, perquè la felicitat ve de dins. La cultura és el bé positiu que pot emergir quan els mals externs són eliminats. Inclou la necessitat d'assegurar a cada escuna el patrimoni cultural capaç de permetre-li la llibertat per buscar la felicitat (no l'acontentament).