La Regió com a Espai Viscut i la Geografia Radical
La regió com a espai viscut
L'enfocament humanista en geografia sorgeix durant els anys 60 com una reacció al moviment quantitatiu neopositivista. Els geògrafs humanistes recullen la pràctica geogràfica que el neopositivisme havia arraconat, reclamant l'espai existencial davant de l'espai geomètric i reivindicant la recuperació del concepte de lloc.
D'aquesta recuperació sorgeixen nous interessos i noves perspectives:
- Es mitifiquen els paisatges rurals en procés de desaparició.
- En les seves anàlisis, tanmateix, hi ha sovint una manca de consideració envers els canvis socials.
- La ment humana esdevé el punt de referència central.
Per als humanistes, els fenòmens socials no es poden explicar de la mateixa manera que els fenòmens físics. L'experiència humana és una precondició fonamental per comprendre la relació entre persones i llocs: el lloc no existeix objectivament com a tal, sinó que cadascú el concep de manera subjectiva, recorrent a les pròpies vivències per explicar el món.
La geografia humanista rebutja el naturalisme en afirmar que no hi ha cap món fora de l'experiència, ressaltant l'individualisme dels éssers humans en la seva experimentació i construcció de la realitat. El mètode humanista se centra, doncs, a comprendre l'experiència humana i el ser en el món.
- Placelessness: Concepte que defineix l'espai sense lloc; indrets que han perdut la seva especificitat i originalitat (per exemple, aeroports o centres comercials).
- Lloc apreciat: Espai dotat de significat i sentit per a una persona, responent a la necessitat humana d'identificar-se amb un entorn concret.
La dimensió regional en la geografia radical
A finals dels anys 70 i durant els 80, molts geògrafs manifesten el seu desacord amb un enfocament excessivament analític i impulsen la recuperació de la regió com a espai de referència social. Els corrents que lideren aquesta reivindicació són el radical i l'humanista.
La geografia radical, marxista o crítica sorgeix als Estats Units amb la voluntat d'incorporar i valorar la dimensió social, política i ecològica dins de l'anàlisi econòmica. Davant les crisis econòmiques que provoquen atur massiu i el tancament de fàbriques, els geògrafs radicals reividiquen allò regional amb l'objectiu d'estudiar la crisi a les regions de vella industrialització a partir de la divisió espacial del treball. La figura clau que introdueix aquesta anàlisi marxista és David Harvey.
Problemes regionals entre els anys 60 i 80
Durant aquest període, nombrosos sectors industrials anteriorment consolidats entren en fallida, desencadenant processos de descentralització, atur massiu i un transvasament cap al treball no manual, juntament amb una distribució molt desigual de l'ocupació:
- La inversió econòmica en una regió determinada s'efectua seguint un model previ de diferenciació espacial.
- Cada nova ronda d'inversió genera una nova divisió espacial del treball.
- L'economia d'una regió és el resultat acumulat dels diversos estrats històrics de desenvolupament.
- Els fluxos d'inversió es produeixen aprofitant i reproduint les desigualtats del territori (com s'observa en casos com els de Merlebach o Tredegar).