Guia Completa de Filosofia: Del Mite al Logos, Coneixement i Veritat

Introducció a la Filosofia

Filosofia (amor a la saviesa) prové del grec i significa «el saber». Fent camí en el coneixement, la saviesa pertany als déus, mentre que el saber és dels homes. La filosofia tracta de manera racional l'origen i la constitució del món i del cosmos, diferenciant-se d'altres models de pensament, tot i que cap s'elimina.

Característiques de la Filosofia

• Perspicaços: Volen més enllà.
• Mirada crítica: (amb riscos com els de Sòcrates).
• Autonomia: Pensar per un mateix (llei pròpia), amb una actitud contrària a l'heteronomia.
• Base en el diàleg: A través de la raó.
• Activitat radical: És profunda, amb una posició generalista (no analitza el concret) i un afany de clarificació i ordenació del llenguatge.

Origen de la Filosofia

• Plató: Deia que s'originava per admiració (La República).
• Descartes: Va defensar que s'originava pel dubte.
• Aristòtil: Va assenyalar la naturalesa humana.

Els primers temes van ser l'ordre del cosmos, el dubte i la naturalesa humana. Els homes estan encadenats a la caverna: la ciutat, les cadenes dels prejudicis i les falses opinions, on les ombres representen una realitat fictícia. El camí cap al saber és difícil; fa mal als ulls veure la veritat, sent el sol la metàfora d'aquesta. Els sofistes, en canvi, eren gent del darrere amb capacitat per convèncer.

Objectius de la Filosofia

• Alliberar-nos dels prejudicis.
• Aconseguir l'autonomia.
• Complir una missió pública.
• Tenir el deure de transmetre la veritat.

Del Mite al Logos

És el pas de les explicacions mítiques sobre la realitat a les explicacions racionals.

• El Mite: Explica l'origen del cosmos (mites cosmogònics), fenòmens naturals mitjançant divinitzacions, i l'origen de l'home amb pautes de conducta. El mite té lògica però no permet la crítica perquè és tancat (segons Popper).

Ciència i Filosofia

• Elements comuns: Mateix origen, pregunta racional i partència de pressupòsits.
• Diferències:
  • Objecte d'estudi i mètode.
  • Filosofia: Cerca comprendre i entendre mitjançant el desplegament de raons.
  • Ciència: Cerca causes, està delimitada, té un resultat concret i busca l'exactitud matemàtica.

El Coneixement

És la nostra aptitud i intel·ligència. L'ésser humà depèn del coneixement, ja que és allò que ens fa hàbils. Aquest hàbit no és només físic, sinó també cultural (diferents entorns, símbols i saber interpretar-los). L'ésser humà té una doble naturalesa: una base animal i una dimensió cultural.

Tipus de Coneixement

1. Sentit ampli: Conjunt d'idees i representacions que ens han fet els homes (culturals, personals).
2. Sentit estret: Idees que considerem veritables.

Fonts del Coneixement (Segle XVII)

• Empiristes: Només existeix l'experiència (tabula rasa). Autors destacats: Locke, Hume.
• Racionalistes: L'experiència no aporta cap coneixement vàlid; els sentits falsegen la veritat. Només compta la raó i les idees innates.
• Kant (Síntesi): Raó, sentit i autoritat. Els sentits venen renyits per la raó; per elaborar conceptes hem de tenir experiència.

Graus del Coneixement

1. Creença Racional

Conjunt de coneixements oberts:

• Judici analític: El predicat explicita el subjecte (ex: el triangle té 3 angles). Aporta poc coneixement.
• Judici empíric: Basat en l'experiència, repetit i observat per molta gent (ex: hi ha 3 coses sobre la taula). Ens dona molt coneixement.
• Judicis deductius: Es dedueixen de manera lògica i coherent d'una sèrie d'enunciats que considerem veritables. La racionalitat d'una creença no implica necessàriament la seva veritat.

2. Coneixement Irracional

Probabilitat 0 o 1. Inclou les supersticions. No hi ha un vincle real de causa-efecte.

3. Coneixement Raonable

Probabilitat alta. Hi ha bones raons per pensar que és veritat. L'ésser humà és lliure i té moltes raons, tot i que també es pot afirmar negant-lo.

La Qüestió de la Veritat

La veritat és l'adequació a la realitat dels fets, i l'apliquem al saber.

Corrents sobre la Veritat

• Dogmatisme:
  • Radical: Creu tenir la veritat i no es deixa criticar (postura antifilosòfica i ingènua com qui mira a través de vidres bruts).
  • Moderat: Creuen en la veritat, però no la posseeixen de manera absoluta (Descartes, i la ciència que va descartant teories).
• Escepticisme:
  • Radical: Nega la mateixa realitat (coneixement = realitat). Si no hi ha realitat, no hi ha veritat ni coneixement. Gòrgies defensava 3 negacions: 1. No existeix la realitat, per tant tampoc la veritat; 2. Si existís, no la podríem conèixer; 3. Si existís i la coneguéssim, no la podríem explicar.
  • Moderat: No nega ni afirma la veritat, sinó que no tenim capacitat per aconseguir-la (problema del criteri, Sext Empíric i les àmfores).
• Relativisme:

  Surt dels anteriors; parteix de la premissa que no podem assolir la veritat. No hi ha una veritat objectiva, tot és acceptable.

  • Radical: Si cadascú té la seva veritat, no hi ha entesa.
  • Moderat: Cadascú té la seva, però hem de trobar un punt mig.

Què és la Veritat al llarg de la Història?

Es divideix en 3 períodes:

1. Grècia - Edat Mitjana: Aletheia (treure el vel). Veritat ontològica.
2. Segle XVII (Groc epistemològic): Descartes defensa estudiar primer l'interior. Estem tancats en la consciència. Veritat epistemològica.
3. Gir lingüístic: Abans d'estudiar l'intel·lecte, cal estudiar el llenguatge.

Criteris de Veritat

1. Criteri de Corresponidència

Un enunciat és veritable quan correspon a l'estat dels fets de la realitat. Aristòtil en la metafísica manté aquest pensament.

Crítiques:

• És ingenu, parteix de 2 pressupòsits (la realitat existeix, i la realitat és tal com la percebo) i cau en un argument circular.
• Hi ha experiències de valor (ex: anell barat).
• S'adequa als fets? Mai veiem un fet sense mirar-lo a través d'interpretacions.

2. Criteri de Coherència

La veritat depèn de la relació amb un conjunt de proposicions i enunciats. Relació lògica i coherent, deductivament fiable.

Crítica: Com afirmem la veritat de les proposicions davant l'observació dels fets de la realitat?

3. Criteri d'Evidència

Un enunciat és veritable quan és evident (ex: el gall dindi, Descartes i les veritats absolutes).

Dubtes metòdics: 1. Els sentits; 2. La realitat existeix? (somnis i vigílies); 3. Les matemàtiques? (geni maligne).

Única veritat indubtable: «Si penso, existeixo» (Cogito, ergo sum), tot i que ofereix un coneixement poc extens. Crítica: pot ser subjectiu si no s'utilitza amb rigor (pot generar evidències per a uns que no ho són per a daltres, com Hitler).

4. Criteri d'Utilitat

Pragmatisme del segle XIX. Una cosa serà veritat quan sigui exitosa. Parteix de la teoria biològica: les espècies lluiten per la supervivència, i tot allò que ajuda és correcte.

Dues visions:

• És veritat allò que serveix per a qualsevol persona.
• Si les conseqüències demostren eficàcia.

La Realitat i el seu Coneixement

La realitat és tot allò que existeix. Com saber que existeix? A través de l'experiència:

1. Externa: Sentits, món material. Realitat objectiva.
2. Interna: Reflexió, depèn d'una consciència. Realitat subjectiva.

El Realisme

La realitat objectiva existeix amb independència d'un subjecte. Popper defensa que no es pot demostrar, sent una creença raonable.

• Realisme ingenu: (Aristòtil) Metafísic i gnoseològic: la realitat la conec tal com és.
• Realisme crític: (Descartes, Kant) Nega el realisme gnoseològic.

Objeccions al realisme en general:

• Els escèptics.
• L'idealisme (Segle XIX - Fichte, Schelling, Hegel): Sostenen que no existeix una realitat objectiva amb independència d'una consciència. L'ésser humà és projector; la realitat és una representació de la consciència.

Hilemorfisme (Matèria i Forma)

La realitat es redueix a matèria i forma. Sorgeix el problema del canvi: com es pot tenir coneixement si el món canvia?

• Heràclit: Tot canvia, no ens podem banyar 2 vegades al mateix riu.
• Parmènides: Res no canvia, el moviment no existeix.
• Aristòtil: Una cosa canvia i l'altra no. L'ens (allò que existeix) es divideix en:
  • 1. Substància (no canvia):
    • 1.1 Matèria (allò de què està fet).
    • 1.2 Forma (allò que fa que la cosa sigui pròpiament el que és).
  • 2. Accidents (allò que canvia).

Realisme Crític de Kant (Segle XVII)

Després de l'empirisme i el racionalisme, Kant afirma que portem estructures internes (formes a priori) que funcionen com a calaixos on les idees s'adapten. Aquestes formes són l'espai i el temps (maneres subjectives de veure la realitat). A la realitat li donem un ordre: el fenomen és la realitat per a nosaltres, mentre que el noumen és la realitat que no percebem.

Visions de la Realitat

Materialisme

Tot és matèria, la realitat és matèria.

• Descartes i les 2 substàncies: Res cogitans (substància pensant) i Res extensa (cos humà). Es planteja la interacció bidireccional entre ambdues (problema del dualisme psicofísic), resolt per Descartes amb la glàndula pineal. El materialisme posterior elimina la res cogitans, reduint el pensament a vapors de la matèria.

Característiques del Materialisme:

• Realisme: La realitat objectiva i la matèria existeixen.
• Les reaccions materials determinen la nostra consciència.
• Ateisme: Negació de Déu.
• No immortalitat de l'ànima.
• La matèria porta a ètiques hedonistes: el bon comportament és satisfer el cos (Epicur).