Empirisme, Causalitat i Idees: Resum de Filosofia

Teoria del Coneixement i Empirisme

Empirisme psicològic: diu que qualsevol idea és una còpia o deriva d'una impressió prèvia, cosa que elimina les idees innates, perquè aquestes no deriven de cap experiència anterior.

Empirisme epistemològic: les idees han de representar impressions concretes. Si una idea no és una còpia de cap impressió, són idees falses. Si no deriva de l'experiència, és una idea inútil. Hume ho aplica als conceptes metafísics: substància, ànima o ment, causalitat, llibertat... dels quals no podem demostrar el seu origen empíric.

Impressions i Idees

• Impressions: Són les que entren amb més força i violència a la ment. Són sensacions, passions i emocions que apareixen per primer cop a l'ànima (les que captem al moment). Són anteriors i prèvies a les idees.
• Idees: Són les imatges febles de les impressions quan pensem i raonem. Són còpies, imatges o reflexos de les impressions (principi de la còpia).

Operacions de la Ment

• Memòria: Les idees apareixen en el mateix ordre que les impressions. La memòria preserva la forma original en què es van presentar els seus objectes.
• Imaginació: Relaciona les idees lliurement, vol dir que pot canviar l'ordre de les idees. La imaginació segueix les lleis d'associació d'idees. Hi ha una força suau que fa que unes idees s'uneixin naturalment amb unes altres, de manera que certs continguts mentals n'atreuen espontàniament d'altres. Hi ha tres qualitats que permeten que aparegui aquesta associació, la ment va d'una a l'altra:

Lleis d'associació d'idees

• semblança: una cosa s'assembla a l'altra.
• contigüitat.
• causalitat: la idea de la causa ens fa pensar en el seu efecte (la relació causa/efecte és la més forta).

El Coneixement i les Proposicions

El coneixement dels fets es basa en l'observació. Moltes vegades fem suposicions sobre el futur sobre esdeveniments que poden arribar a passar. Es basa en la inferència causal, que ens fa afirmar coses o creure més enllà del que realment veiem.

Hume distingeix dues classes de proposicions:

• Relacions d'idees: Proposicions que són veritables en funció dels significats dels termes que la integren. Les proposicions analítiques son aquelles que la veritat depèn del significat dels seus termes. Contenen els coneixements universals i els trobem en les ciències formals (les matemàtiques i la lògica).
• Qüestions de fet: Són les proposicions conegudes a partir de l'experiència, no de l'anàlisi lògica. Les proposicions sintètiques no són necessàriament veritables, o són de fet, perquè podrien no ser-ho.

La Crítica de la Causalitat (Hume)

Per a Hume la causa-efecte és molt important, tant en la ciència com en la vida quotidiana. Es pregunta d'on prové la creença que una cosa o un fet (a) pugui causar un efecte (b). La resposta és que ho causa l'experiència. Llavors es pregunta si la regularitat de l'experiència sobre el passat pot servir de garantia en les nostres expectatives de futur, o sigui si la regularitat d'uns fets del passat assegura la seva repetició en el futur.

Això és un raonament inductiu (a partir de moltes experiències extrapolem una tesi). Aquest raonament conté en la conclusió més informació que en les premisses, vol dir que és un raonament que a partir de premisses particulars, busca conclusions generals.

Els elements de la relació de causalitat

Són tres:

1. a és anterior a b.
2. a és contigu a b.
3. a manté una connexió necessària amb b.

Els dos primers no són necessaris per la causa-efecte. a pot ser anterior i contigu de b i no ser-ne la causa. La tercera sí que ho és. Però Hume afirma que no hi ha cap impressió sensorial que pugui produir la impressió que dos esdeveniments estan necessàriament connectats.

Quan dos fets, a i b, acostumen a tenir lloc l'un després de l'altre, de manera que es dona una simple conjunció regular, la ment acostuma a imaginar que hi ha una connexió necessària entre ells, de manera que quan veu el primer ja preveu el segon. Però això vol dir que un sol passar després de l'altre, però no que ho hagi de fer necessàriament.

Llavors, per què ho creiem? Segons Hume, diu que per hàbit o costum. Cada cop que veiem una determinada successió de fets tenim l'hàbit psicològic de creure que els primers són la causa dels segons.

Conclou que no hi ha coneixement del funcionament regular de la natura basat en la inducció, ni aquesta pot justificar-se racionalment. Aquesta crítica de la causalitat l'enfronta rotundament als racionalistes, però també a Locke i a Newton (perquè tots ells creuen que es pot conèixer la realitat natural a partir de l'observació i de l'experimentació). Creu que tot el que es pot separar del coneixement empíric, atès que la causalitat deixa de ser una relació real o objectiva dels fets, no és més que una relació psicològica i subjectiva. Diu que la necessitat de les relacions causals no es dona en els fets sinó en la ment que els percep.

Filosofia Política de John Locke

Locke diu que el poble pot rebel·lar-se contra un govern que abusi del poder i no respecti el contracte social, però els rebels serien els governants ja que estan complint amb allò pel qual han estat assignats (dret de revolució).

La propietat: Locke diu que res és de ningú, i que tot és de tots, però que la propietat individual s'origina en el treball, és a dir, en el moment en què tu hi apliques el teu treball a aquella cosa, la treus del seu estat natural i passa a ser de la teva propietat i ningú té dret a treure-t'el sense el teu consentiment.

La llibertat religiosa: Reconegues el dret a dins de casa teva de practicar la religió que vulguis, com una qüestió privada. La religió no ha d'interferir en els conflictes polítics ni socials ni econòmics.