Filosofia Presocràtica i Sofistes: Pluralistes, Àtoms i Humanisme
Filòsofs Pluralistes i la Physis
Pluralistes i physis: segons els arcaics, la realitat es mou a través de quatre elements (arkhè), que són eterns, passius, combinats de manera indiferent però amb propietats pròpies, i que componen tots els sers. El canvi es produeix per la despriciació dels elements i l'aparició d'altres (barreja i separació dels elements). Les combinacions dels elements s'expliquen per l'acció de forces oposades (l'amor, que juntava, i l'odi, que separava), dins d'un procés cíclic del cosmos:
- Primer, els quatre elements barrejats perfectament en l'odi.
- Després, l'odi se separa, els sers són més diferents.
- Quan l'odi predomina, es formen dues barreges i dos mons ordenats amb els elements separats sense contacte.
- Finalment, l'amor repren el cicle i torna a començar.
Empèdocles
Físic, metge i polític. Considerava que no es podia basar el coneixement en la doxa (opinió) amb xarxa de principis.
Anaxàgores
Parla de la des- i aparició de les coses. El principi és passiu, amb spermata (llavors) imperceptibles, en nombre infinit, que ho componen tot, on cadascuna predomina amb les seves pròpies característiques. Tot està des de sempre i res no és nou (per exemple, menjar i créixer). Per explicar l'ordre, el canvi i el moviment, introdueix el principi actiu: el noûs o intel·lecte (per impedir que les llavors caiguin en el caos), que té la funció d'ordenar el cosmos i dinamitzar-lo, sent el precedent de déu i actuant com a organitzador.
Demòcrit i Leucip
Defensen l'àtom: partícula material simple, no divisible, substrat etern, innombrable, immutable, imperceptible, que es mou en l'espai buit infinit. Estan separats els uns dels altres, s'agrupen, s'enllacen, col·lideixen i reboten. La importància de la magnitud, la posició i l'ordre formen la generació dels compostos. Les diferències són tres: figura, ordre i posició. Pel que the exsè, les qualitats (olor, color, gust) no són una realitat, sinó un convencionalisme.
Segon tipus de saber: Tot té raó i necessitat (needing). Volia saber com funcionaven els fenòmens naturals, amb una concepció mecanicista, determinista i materialista. El món es compon d'àtoms, buit i moviment. Els àtoms es mouen automàticament (sense necessitat de forces externes) i les coses són el resultat mecànic de la interacció d'aquests, deterministes, i dels elements de la natura, sense més moviment que la causa del canvi. És un enfocament científic. També s'hi sintetitza l'ètica, l'origen del ser i la cultura, donant valor a l'educació, ja que saber pot modificar la natura.
Els Sofistes
Context: accentuació de l'humanisme a Atenes il·lustrada.
Pèricles
Polític, líder honrat, amb eloqüència, que va impulsar la participació democràtica, la reconstrucció d'Atenes i l'activitat comercial, arribant a ser un referent cultural. Amb ell destaca Aspàsia, dona intel·lectual i lliure. Utilitzen l'antilogikos per defensar una tesi i després raonar per negar-la, amb l'objectiu de convèncer amb veritat o sense, utilitzant arguments retòrics i raonaments dubtosos.
Physis i nomos: Els sofistes tenien una actitud pròpia davant de moltes polis basada en el relativisme. L'interès es basava en la physis i en masses teòriques, mentre que el nomos era la llei convencional, no religiosa.
Protàgores
Expert en l'art de parlar en públic, defensar interessos, obrir camins i utilitzar les antilogies. La seva màxima és «l'home és la mesura de totes les coses», defensant el relativisme on l'home és una comunitat concreta i les coses són objectes de percepció, sense veritats oficials.
Agnosticisme: Permet una sortida socialment útil i provocadora respecte a la religió. Centra el tema en l'àmbit del món humà, on el saber es limita a l'experiència humana i als problemes de la vida quotidiana.
Gòrgies
Interès per l'art de la paraula (word), defensant que pot causar por i utilitzant el discurs per sacsejar consciències i defensar la concòrdia.
Escepticisme i nihilisme: Idea de la impossibilitat del coneixement a través de tres tesis:
- Contradictòria entre l'ésser i el no-ésser: si fos i no fos, neix.
- Les coses pensades existeixen? El pensament crea quimeres.
- Distància entre les paraules i les coses. No hi ha veritat des de la sensibilitat, cada discurs proposa sensacions pròpies.
Això porta a la negació de l'existència de l'ésser (nihilisme).