Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Branques de la Filosofia

Principals Àmbits i Branques de la Filosofia

La Filosofia Presocràtica: Orígens i Corrents

Evolució del Concepte de Filosofia

Al llarg de la història, el sentit de la filosofia ha patit una segregació en dos significats bàsics. Des del segle VI aC fins a la primera meitat del segle XIX, la filosofia agrupava el conjunt de tot el saber i tenia com a màxima la recerca de la felicitat. Després de la primera meitat del segle XIX, es va produir una emancipació de les ciències, atorgant a la filosofia el nou caràcter d'abordar aquelles qüestions que les ciències no aborden.

Els Filòsofs Presocràtics: Pioners del Pensament Occidental

Els filòsofs presocràtics van ser els primers pensadors grecs que van intentar explicar el món a partir de la raó, buscant un principi o arkhé que...

Empirisme: L'Experiència com a Font de Coneixement

L'Empirisme sosté que tot el coneixement té origen en l'experiència de les coses. Els empiristes neguen l'existència de les idees innates (idees que la raó humana pot conèixer per si mateixa sense experiència pròpia). El criteri (regla) de veritat de les idees és l'evidència sensible.

L'experiència és el límit del nostre coneixement. No es pot conèixer amb garantia de veritat més enllà de l'experiència. Els límits de l'experiència són els del coneixement vertader.

Racionalisme: La Raó com a Origen de la Veritat

El Racionalisme defensa que la raó és l'origen del coneixement vertader, amb independència total de l'experiència. Per als racionalistes, l'experiència és font...

Epistemologia: Facultats de l'Enteniment

Facultats de l'enteniment = diferents formes del pensament, les capacitats mentals. La intel·ligència (la raó) és capaç de percebre la veritat: esperit o ànima. Intel·ligència, facultats de sentir i imaginar - accidentals.

Funcions de la Intel·ligència

1. Intuïció: instint intel·lectual o coneixement intuïtiu de veritats evidents.
2. Deducció: unió de veritats.

1 i 2 són facultats innates, pròpies de la intel·ligència.

El Discurs del Mètode

El camí per arribar a la veritat, segons Descartes, s'arriba confiant en les nostres facultats.

Les 4 Regles/Preceptes

1. Regla de l'evidència: no acceptar mai cap cosa per veritable sense conèixer evidentment que ho és.
   • Claredat: que no quedi cap aspecte amagat

Comentari Filosòfic: Aristòtil i Plató

El Terme Mitjà d'Aristòtil: La Recerca de l'Equilibri

Aristòtil afirma que el terme mitjà d'una cosa és allò que és un i el mateix per a tots, allò que es troba al mig dels dos extrems. Aquest concepte el compara amb la dificultat d'establir una quantitat exacta de menjar, ja que si menjar deu lliures és molt i dues és poc, ningú pot determinar la quantitat precisa, ja que depèn de cada persona.

A més, compara la necessitat de dirigir el coneixement cap al terme mitjà amb el fet que les obres ben fetes són aquelles on no es pot ni afegir ni treure res. També afegeix que, com la virtut és més exacta que qualsevol art, haurà de fixar-se només en el terme mitjà.

Definicions Clau

• Virtut:

L'ètica eudemonista d'Aristòtil

En la seva cèlebre Ètica a Nicòmac, Aristòtil es pregunta quina pot ser l'activitat més perfecta, bella i excel·lent de totes (que, per això mateix, també hauria de ser la més agradable i plaent), activitat que seria raonable buscar per si mateixa i no amb la pretensió d'assolir cap altre fi. Aristòtil pensa que, com que la raó és la diferència pròpia i específica de l'home enfront dels animals, l'activitat més perfecta hauria de ser una activitat pròpia de la part racional de l'home. L'única activitat d'aquesta mena és la theoria, la contemplació de la veritat.

La contemplació i les virtuts

En la contemplació intel·lectual, els homes s'assemblen als déus, perquè l'intel·lecte és “el...

L'Ètica Kantiana: La Dignitat Humana com a Fi en Si Mateix

Aquest document explora la concepció kantiana de la moralitat, centrant-se en el principi fonamental de tractar la humanitat sempre com un fi en si mateix i mai merament com un mitjà. S'analitzen diverses perspectives sobre aquest concepte clau de la filosofia moral d'Immanuel Kant.

Anàlisi Inicial de la Perspectiva d'Ainhoa

Kant defensa que no és moralment acceptable utilitzar les persones com a simples mitjans per aconseguir un fi que elles no comparteixen. Això es veu clarament en el cas de les promeses falses, ja que qui enganya es beneficia de l'altre sense el seu consentiment. Aquest principi es reforça en exemples més greus, com atacs a la llibertat i propietat, on el transgressor...

Metafísica Cartesiana

Nocions Fonamentals

Es diferencien tres conceptes clau:

• Substància: "Una cosa que existeix de tal manera que no requereix de res més que de si mateixa per existir".
• Atribut: "Tot allò que coneixem que li ha estat atorgat a una cosa per naturalesa, bé sigui d'una manera que pugui canviar-se, bé sigui la seva essència mateixa absolutament immutable".
• Mode: Els modes són atributs no essencials de la substància, ja que "per llur naturalesa poden canviar, mentre que els que mai no canvien (atributs essencials) pertanyen a l'essència d'alguna cosa".

Precisions a les Nocions Fonamentals

El terme 'substància' no és unívoc, sinó anàleg, aplicat a Déu i als altres éssers. Cada substància té un atribut principal que constitueix...