Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Descartes: Els Arguments per Demostrar l'Existència de Déu

Descartes, per demostrar l’existència de Déu, parteix de la idea de Déu com la d’un ésser absolutament perfecte.

Així doncs, el filòsof demostra l’existència de Déu mitjançant tres arguments:

1. L'Argument de la Causalitat Aplicada a la Idea d'Infinit

Aquest argument es recolza en dos aspectes:

• D’una banda, la teoria de la realitat objectiva de les idees, la qual defensa que la realitat objectiva d’una idea és la imatge que representa alguna cosa que ha de ser tan objectiva com la idea.
• D’altra banda, l’acceptació de la proposició: “del no-res, res prové”, la qual afirma que la idea és com una representació d’una cosa, que ha de tenir causa real i ser

El dualisme antropològic en Plató

Plató obté moltes idees sobre l'ànima de Pitàgores, el qual fou un pensador de caràcter místic i religiós. En primer lloc, defensava que les coses són nombres. Plató entrà en contacte amb el pitagorisme, corrent que va fer progressar la música, l'astronomia i les matemàtiques. Aquesta teoria afirma que els nombres constitueixen les essències de les coses.

En segon lloc, destaca la teoria sobre l'ànima, la qual s'havia d'alliberar del cos mitjançant les reencarnacions en diferents cossos, percebent-la com una estranya harmonia. Finalment, la teoria del coneixement és la via d'accés al reconeixement de la realitat i del raonament matemàtic.

El dualisme antropològic: cos i ànima

Plató té una...

Voluntat de Poder i Sentiment Tràgic de la Vida en Nietzsche

La filosofia de Nietzsche representa una dura crítica a la civilització occidental. Considera que els valors que la sustenten presenten una vitalitat decadent, incapaç de portar la humanitat a fites elevades.

Cal advertir que quan ell parla de decadència o corrupció, no ho fa en un sentit moralista. No es tracta de "corrupció de costums" o "immoralitat" (els mals que els moralistes de tots els temps han atribuït a la seva època), sinó de decadència en sentit vital: l'actitud davant la vida que es manifesta en els valors occidentals és una actitud negativa, nihilista.

Nietzsche qualifica com a sana o malalta una filosofia, un sistema de valors o una cultura, segons si afirma...

L'Acció Humana i la Moral

Moral

Codi de normes que regula l'acció individual i col·lectiva, determinant què és correcte.

Moral com a contingut

Normes i principis que una comunitat o persona considera correctes.

Moral com a estructura

L'ésser humà té la possibilitat d'escollir i, per tant, la responsabilitat de fer-ho.

Hàbits i Caràcter

Hàbits: Tendències a actuar de manera similar en situacions semblants.

Caràcter: Conjunt d'hàbits que constitueixen la base de la naturalesa moral.

Conversió: Canvi brusc de caràcter.

Normes Morals

Dimensió Social

Normes d'una comunitat que regulen la interacció i l'actuació dels seus membres.

• Normes explícites (escrites, legals)
• Normes implícites (usos i costums)

Dimensió Personal

Exigeixen compliment i...

El Dubte Metòdic de Descartes

Aquest mètode està format per quatre regles:

1. L’evidència: no s’ha d’admetre allò que pareix vertader, sinó allò evident, i s’ha d’evitar la precipitació i la prevenció.
2. L’anàlisi: cal dividir les qüestions en les parts necessàries.
3. La síntesi o composició/deducció: és un complement de la segona i consisteix a anar d’allò més simple a allò més complex.
4. L’enumeració: s’ha de repassar tot el procés, comprovar l’anàlisi i revisar-la.

Descartes continua dubtant sobre els coneixements ja adquirits: és el que s’anomena dubte metòdic. Trobar el punt de partida per arribar a la veritat és un procés llarg i costós i suposa “un procés de crítica, l’eliminació de tots els...

La Classificació de les Idees en Descartes

Descartes investiga tres tipus d’idees:

• Idees Adventícies o Adquirides

  Idees que provenen de fora, de l'experiència sensible, de la meva percepció del món o de l'ensenyament. Aquestes idees poden resultar errònies.

• Idees Factícies o Artificials

  Idees que inventem o fabriquem arbitràriament nosaltres mateixos, per exemple: el centaure.

• Idees Innates o Naturals

  Idees que no procedeixen de la percepció dels objectes exteriors sinó que emergeixen de la pròpia facultat de pensar. Mitjançant les idees innates, Descartes troba la veritat de l’existència de Déu.

Les Proves de l'Existència de Déu

Descartes diu que la idea de Déu, equivalent a la idea d'infinit, es troba dins la nostra ment de forma...

Actitud Natural

Defensada pel sentit comú, el qual creu en l'existència d'un món real que tots compartim. Consisteix a percebre i conèixer (realment) directament el que ens envolta.

Realisme Directe

Afirma la percepció directa, no a partir de representacions. Percebem cadires, etc., directament.

Realisme Indirecte

També anomenat realisme representatiu. No percebem directament les coses, sinó les representacions, i això és el que percebem directament.

Realisme Ingènu

Sosté que les nostres representacions són còpies de les coses i mostren les seves qualitats. Tots els filòsofs ho defensen, excepte Demòcrit. Ha estat substituït pel realisme crític.

Realisme Crític

Les representacions no són còpies exactes. Distingeix entre:

• Qualitats

Plató: La Teoria de les Idees

El món que percebem pels sentits (món sensible) és una còpia d'un altre món, el món de les Idees, on hi ha els models perfectes, universals i únics. Per a Plató, no sols existeixen els conceptes sinó que, a més, existeixen el que ell anomena Idees (essències), que són, en contraposició a les coses sensibles:

• Absolutes (la Idea de bellesa no és més o menys bella en relació a res).
• Úniques (sols hi ha una Idea de bellesa).
• Universals (aplicables a molts individus).
• Immaterials i independent del món sensible.

El món de les idees ens proporciona l'estabilitat que possibilita el coneixement; a través dels sentits només obtindrem opinió.

Els Graus de Coneixement

1. L'Opinió (doxa)

Té com a objectiu el...

Mite de la Caverna

Aquest text tracta sobre el mite de la caverna, on l’autor explica els dos mons que ell considerava universals: el món sensible i el món intel·ligible. Plató estableix una relació entre els dos mons, ja que les coses participen de les idees i les idees són presents en les coses.

En aquest fragment, Plató vol explicar l’educació en coherència amb la seva teoria de les idees. El mite de la caverna es troba al començament del llibre setè de La República. El tema principal del mite és l’educació. Explica com unes persones presoneres en una caverna veuen a les parets les ombres del que hi ha darrere d’elles, gràcies a la llum d’una foguera.

El mite de la caverna representa el món sensible, on viu la societat...