Els mites de Plató: la caverna, el carro alat i els metalls

Mite de la Caverna

Aquest text tracta sobre el mite de la caverna, on l’autor explica els dos mons que ell considerava universals: el món sensible i el món intel·ligible. Plató estableix una relació entre els dos mons, ja que les coses participen de les idees i les idees són presents en les coses.

En aquest fragment, Plató vol explicar l’educació en coherència amb la seva teoria de les idees. El mite de la caverna es troba al començament del llibre setè de La República. El tema principal del mite és l’educació. Explica com unes persones presoneres en una caverna veuen a les parets les ombres del que hi ha darrere d’elles, gràcies a la llum d’una foguera.

El mite de la caverna representa el món sensible, on viu la societat que fins ara vivia en la ignorància, i el món intel·ligible, al qual només es pot arribar per mitjà de la raó. En aquesta obra es mostren diversos símbols. Un dels més importants és l’alliberació de l’esclau encadenat (aquests esclaus són els individus que vivien en aquesta societat), que representa el moment en què la gent ignorant comença a veure les mentides a les quals han estat sotmeses i comencen a veure la realitat que els apropa al Sol, que representa la idea del bé. Aquestes mentides estaven representades en imatges que modificaven la realitat i els impedien tenir aventures en la seva vida, que representa el camí que s’ha de fer per conèixer la veritat i les idees perfectes, és a dir, arribar al món intel·ligible.

Mite del Carro Alat

Plató intenta explicar com està formada l’ànima dels éssers humans a través de la comparació amb un carro alat. Així, Plató compara l’ànima a un “tronc de cavalls alats i un auriga”, és a dir, a un carro tirat per dos cavalls i conduït per un auriga. Els cavalls, en el cas dels déus, són tots “bons i de bona raça”, però en els éssers humans estan barrejats, és a dir, n’hi ha un de bo i un de dolent.

Les correspondències amb l’ànima serien les següents: el cavall dolent correspon a la part de l’ànima apetitiva, la corresponent als desitjos bàsics i als plaers primaris; el cavall “bonic, bo i de bona raça” correspon a la part de l’ànima irascible, la que ens impulsa al valor i al coratge, les passions nobles; i l’auriga, el conductor del carro, correspon a la part racional de l’ànima, la part de la intel·ligència i la raó.

A l’igual que el carro és conduït per l’auriga, l’ànima és conduïda per la raó. Aquí és on Plató exposa la idea central d’aquest text, que “per força és difícil i adversa la conducció del nostre carro”, és a dir, que l’ànima, com els dos cavalls, estiren en sentits diferents i volen coses fins i tot contràries, però és l’auriga –la raó–, la que decideix la direcció que s’ha de prendre, és a dir, que la raó ha de ser la guia de la nostra vida.

Els cavalls tenen ales i això representa que l’ànima alada viu en la regió dels déus, el món de les idees, i que quan les perd, és quan “és arrossegada” a viure dins un “cos terrestre”, el cos mortal dels humans. Per Plató, l’ànima és molt propera a la divinitat, habita i participa de la regió dels déus, però pot ser engegada, castigada, a baixar a la regió terrestre, el món sensible, quan fa quelcom “lleig” o “dolent”, que és quan perd les ales.

Mite dels Metalls

La font d'aquest mite es troba a La República. Es posen en joc elements d'antropologia basats en la tripartició social, amb certa mobilitat, que relaciona amb la legitimitat i la prioritat a l'hora d'exercir el poder i governar, amb el grau de coneixement, la mena d'ànima i la funció o tasca socials.

Així, els homes de la raça d'or tenen una ànima racional, amb la virtut predominant de la saviesa i, per tant, han de governar en un sistema aristocràtic (dels millors), que cerqui el bé comú. Els homes de la raça de plata tenen una ànima més aviat irascible, la seva virtut principal és la força i han d'exercir de guardians o soldats, preferint com a forma de govern la timocràcia militar (govern dels més honorats, concretament per les seves gestes). Finalment, els homes de bronze i ferro són aquells dominats per una ànima concupiscible (plena de desig gastronòmic i sexual), la virtut principal dels quals és la moderació, amb una tasca productiva com a agricultors, ramaders i artesans, tenint en compte que ells preferirien la democràcia, és a dir, el govern de tots, que, segons Plató, conduiria a l'anarquia.

Plató defensa, en definitiva, el principi o sistema d'especialització funcional o, en altres mots, el fet que a cada home correspongui un ofici dintre del tot social que configura l'Estat o ciutat ideals. Per això, en la ciutat JUSTA, els savis governen, els soldats vigilen i protegeixen, mentre els treballadors, virtuosament moderats, generen béns i riquesa.