La filosofia de Plató: teoria de l'ànima i el mite de la cova

Resum

Aquest document explica les influències de Plató (Heràclit, Parmènides i els pitagòrics) i com relaciona la justícia de la ciutat amb la de l'individu a través de la teoria de l'ànima. També presenta el mite de la cova, amb la correspondència entre el món visible, el sol i la idea del Bé, i les vies per recuperar les ales de l'ànima: dialèctica i eros.

Punts clau

Plató intenta conciliar les teories de Heràclit (canvi constant) i Parmènides (coneixement fix).
Un individu és just quan les parts de la seva ànima fan allò que els pertoca, igual que les tres classes de la ciutat justa.
En el mite de la cova, la cova és el món visible, el foc és el sol i sortir de la cova és l'ascensió de l'ànima al món intel·ligible.
El sol del mite correspon a la idea del Bé, que dóna lloc a tot el que és bell o recte.
Les ànimes NOUS, THYMOS i EPITHYMIA tenen virtuts pròpies: la saviesa amb prudència, l'andreia i la moderació.
Les vies de recuperació de les ales són la dialèctica i l'eros, que porta de la bellesa dels cossos a la idea de bellesa en si mateixa.

Posa't a prova

Influències i fonaments de Plató

Heràclit i Parmènides: Plató intenta trobar una solució a les dues teories contràries. Creu que hi ha un canvi constant i transformació, i que no hi ha coneixement fix d'allò que està canviant.

Pitagòrics: Utilitzen les matemàtiques com a model a seguir per a trobar les veritats i defensen la doctrina de l'ànima.

La justícia en l'individu i la ciutat

Plató pretén establir quan un individu és just, esbrinant abans quan una ciutat és justa. Les persones formen una ciutat per proporcionar-se de forma eficient allò que necessiten. El que faria justa una ciutat és que cadascuna de les tres classes d'homes que la conformen fes allò que li és propi. Un individu serà just si els elements que conformen la seva ànima fan allò que els pertoca, tal com ho han de fer els tres tipus d'homes en la ciutat justa (teoria de l'ànima).

El mite de la cova

Segons aquest text, la cova on hi ha els presoners correspon al món visible; el foc correspon al sol; sortir de la cova correspon a l'ascensió de l'ànima al món intel·ligible; el sol correspon a la idea del Bé. La idea del Bé és la que dóna lloc a tot el que és bell o recte. Cal contemplar la idea del Bé per actuar correctament.

Teoria de l'ànima: vies de recuperació

Són les vies o maneres de recuperar les ales:

Dialèctica: Dur una vida dedicada al coneixement racional. És el bé, perquè quan som savis som bons. Representa el segon gir al mite de la cova.
Eros: És la bellesa i, per tant, un coneixement adquirit. Implica passar dels cossos bells fins a arribar a la idea de bellesa en si mateixa. Escales: amor físic, àmbit espiritual i bellesa en si.
Areté:
- Ànima NOUS (racional): La seva virtut pròpia és la saviesa amb prudència (phronesis) i la situa al cervell.
- Ànima THYMOS (irascible): Controla les passions, sobretot per evitar injustícies; per això la seva virtut és l'andreia (la virtut heroica per excel·lència d'Homer) i queda ubicada al cor.
- Ànima EPITHYMIA (concupiscible): Queda vinculada als desitjos de plaer i és la més terrenal; la seva virtut és la moderació (sofrosyne) i queda ubicada al fetge.

Plató, en aquesta branca de la teoria, ens diu que un governant íntegre —és a dir, algú que reflexiona i debat fins a la resposta més prudent— es trobaria a l'ànima NOUS. Un soldat o un lleó, que ha d'atacar per sobreviure o defensar-se, es trobaria a l'ànima THYMOS. Finalment, un productor o una bèstia fa el que vol, quan vol i com vol; per això ha d'estar captiva i controlada per l'EPITHYMIA.

Preguntes freqüents

Quina és la correspondència entre el mite de la cova i el món de les idees?

Segons el text, la cova correspon al món visible, el foc al sol i sortir de la cova a l'ascensió de l'ànima al món intel·ligible. El sol representa la idea del Bé.

Quines són les tres parts de l'ànima segons Plató?

El text distingeix l'ànima NOUS (racional), l'ànima THYMOS (irascible) i l'ànima EPITHYMIA (concupiscible). Cadascuna té una virtut pròpia i una ubicació corporal.

Què és l'eros en la filosofia de Plató?

L'eros és una via per recuperar les ales de l'ànima i implica passar dels cossos bells fins a la idea de bellesa en si mateixa, en una escala que va de l'amor físic a la bellesa en si.