La concepció platònica de l'ésser humà: dualisme, ànima i cos

El dualisme antropològic en Plató

Plató obté moltes idees sobre l'ànima de Pitàgores, el qual fou un pensador de caràcter místic i religiós. En primer lloc, defensava que les coses són nombres. Plató entrà en contacte amb el pitagorisme, corrent que va fer progressar la música, l'astronomia i les matemàtiques. Aquesta teoria afirma que els nombres constitueixen les essències de les coses.

En segon lloc, destaca la teoria sobre l'ànima, la qual s'havia d'alliberar del cos mitjançant les reencarnacions en diferents cossos, percebent-la com una estranya harmonia. Finalment, la teoria del coneixement és la via d'accés al reconeixement de la realitat i del raonament matemàtic.

El dualisme antropològic: cos i ànima

Plató té una concepció dualista de l'ésser humà: és un compost de cos i ànima. Aquest punt de vista es coneix com a dualisme antropològic. Influenciat pel pitagorisme, Plató considera la unió d'ànima i cos com a purament accidental i, en el diàleg Fedre, la presenta com un càstig.

L'ànima: el nostre ésser veritable

• L'ànima es considera immortal i immaterial, i té prioritat sobre el cos.
• Ella constitueix el nostre jo, el nostre ésser veritable; fins al punt que Plató arriba a afirmar que l'ésser humà és la seua ànima.
• Plató entén l'ànima com un principi vital, allò que dona vida i moviment al cos, però és, a més, el principi del coneixement.
• L'ànima és una realitat intermèdia entre els dos mons (sensible i intel·ligible), malgrat que el seu lloc més propi, cap al qual tendeix, és el món de les idees, on ha preexistit.

El cos: la presó de l'ànima

El cos, en canvi, és material i mortal. Seguint els pitagòrics, Plató manté una concepció bastant pejorativa del cos: és la presó de l'ànima, de la qual cal que s'allibere, i una font d'apetits i desitjos. El cos inclina a la possessió d'allò material, al món de les coses sensibles, i provoca així l'ambició i les guerres. En resum, el cos arrossega l'ànima cap allò sensible, on mai trobarà la virtut ni el coneixement; és un obstacle que aparta i distrau l'ànima de la veritat.

Les tres parts de l'ànima

Plató estableix una divisió de l'ànima en tres parts:

• Part racional: És la seu de la intel·ligència i té naturalesa divina. És exclusiva de l'ésser humà i resideix al cap.
• Part irascible: És la font de les passions i de les emocions humanes. Resideix en el pit.
• Part apetitiva: És la font dels apetits i desitjos materials de l'ésser humà. Resideix al baix ventre.

Les parts irascible i apetitiva són irracionals, estan estretament vinculades al cos i les tenen també els animals.

El mite del carro alat

Plató exposa el mite de la caiguda i l'ascensió de l'ànima humana: aquesta és comparada amb un carro dirigit per un auriga (que representa la part racional), arrossegat per un cavall dòcil i blanc i per un altre negre i indomable.