Filosofia Presocràtica: Del Mite al Logos a l'Antiga Grècia

· Filosofia: origen a l'antiga Grècia

La filosofia neix a l'antiga Grècia. Es produeix el pas del mite al logos. El mite conté explicacions tradicionals, sagrades i basades en narracions. El logos ofereix explicacions racionals, argumentades i obertes a la crítica.

Del palau a la polis

La civilització micènica s'organitzava al voltant del palau. El rei concentrava el poder polític, religiós, militar i econòmic. Amb la invasió dels doris desaparegué el palau i va aparèixer la polis: una ciutat-estat on la vida política i social es concentrava en espais públics. L'àgora era l'espai on els ciutadans es reunien per debatre, parlar de política i prendre decisions.

Causes de l'aparició de la polis

• Històriques: invasió dels doris i desaparició de la monarquia micènica.
• Econòmiques: creixement de la població, expansió comercial i moneda.
• Religioses: no hi havia una classe sacerdotal forta i es coneixen noves religions.
• Arquitectòniques: apareix l'àgora.
• Psicològiques: capacitat de conèixer i major interès pel saber.
• Lingüístiques: apareixen la prosa i el diàleg, que faciliten un pensament racional.
• Socials i polítiques: els coneixements i les lleis es fan públics; augmenten el debat i la participació ciutadana.

La polis és un nou espai físic i mental basat en la comunitat, el debat i la participació. Rebutja la hybris (la desmesura) i defensa la philia (l'amistat i la solidaritat), i és en aquest context que apareixen els primers filòsofs.

· Presocràtics

Els presocràtics són els primers filòsofs grecs que expliquen la naturalesa (physis) de manera racional i no mitològica. Per physis s'entén tot allò que forma part del món natural. Busquen l'arkhé: el principi o element fonamental del qual s'origina el cosmos.

Idees principals

• El món té un ordre racional.
• La realitat té unitat, encara que sembli diversa.
• Els fenòmens segueixen lleis.
• La natura s'explica per la mateixa natura.
• La filosofia és crítica i es basa en la raó.

Monistes

Els monistes sostenen que la realitat prové d'un únic arkhé:

• Tales de Milet: aigua.
• Anaximandre: àpeiron (allò indeterminat).
• Anaxímenes: aire.
• Pitàgores: nombres.

Els pitagòrics defensaven una realitat amb estructura matemàtica i creences religioses: la separació cos-ànima i la reencarnació.

Heràclit

Heràclit sosté que tot canvia i està en moviment. Amb la màxima panta rei («tot flueix»), afirma que la realitat és un canvi constant, que els contraris formen una harmonia i que la natura és un procés d'esdevenir.

Parmènides

Parmènides defensa el contrari d'Heràclit: «L'Ésser és i el no-Ésser no és». L'Ésser és únic, etern i immutable; el canvi i el moviment són una il·lusió dels sentits.

Pluralistes

Els pluralistes intenten superar el problema entre canvi i permanència. Consideren que la realitat està formada per diversos elements eterns que es combinen:

• Empèdocles: foc, aire, aigua i terra.
• Anaxàgores: infinites homeomeries ordenades pel Noûs (intel·ligència).
• Demòcrit i els atomistes: àtoms que es mouen en el buit.