Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Diferències entre raonament deductiu i inductiu

En què es diferencia un raonament deductiu d'un d'indicatiu? Posa exemples de cada tipus de raonament.

En el raonament deductiu, tota la informació de la conclusió ja està inclosa a les premisses. De la premissa podem extreure la conclusió utilitzant la lògica formal.

Exemple:

• Premissa: Els éssers humans tenen dues mans i dos peus.
• Premissa: Joan és un ésser humà.
• Conclusió: Joan té dues mans i dos peus.

En un raonament inductiu, les premisses ens porten a la conclusió, però no tota la informació de la conclusió està continguda a les premisses.

Exemple:

• Premissa: Veig un corb de color negre.
• Premissa: Veig un segon corb de color negre.
• Premissa: Veig un tercer corb de color negre.
• Conclusió:

Coneixement i Reminiscència en Plató

Si el coneixement és el coneixement de les idees, però aquestes no estan al món sensible, es planteja immediatament el problema de com és possible tenir-ne coneixement.

A Menó ho explica amb la teoria de la geometria i l'esclau: fent preguntes adequades aconsegueix que un esclau inculte resolgui un problema geomètric. Plató diu que l'esclau ja posseïa aquests coneixements i que ell només l'ha ajudat a desvetllar aquest coneixement que restava oblidat. En conseqüència, el coneixement és, segons Plató, reconeixement, record, reminiscència.

Tipus de Coneixement segons Plató

Distingeix entre dues classes de coneixement:

• Saber o ciència: que té com a objecte el món intel·ligible de les idees.
• Creença

1. El reconeixement de les idees en Plató: de la doxa a la dialèctica

Plató parteix de la idea que en la vida quotidiana parlem a partir d'opinions sense saber realment què són les coses. Aquest discurs quotidià es basa en la doxa, que és un coneixement superficial i sovint equivocat. En els seus diàlegs, aquest tipus de discurs s'interromp quan Sòcrates comença a fer preguntes i obliga l'interlocutor a justificar el que diu. Aquesta interrupció és fonamental perquè marca el pas de parlar sense pensar a buscar definicions clares.

A partir d'aquí entra en joc la dialèctica, el mètode platònic per arribar al coneixement vertader. Consisteix en un procés de preguntes i respostes on es proposen definicions, es posen a prova i es...

Glossari de conceptes filosòfics

• Compassió: Sentiment de pena o empatia davant el sofriment d’altres persones.
• Acostar les paraules: Acció de fer el llenguatge més proper o comprensible.
• Rellotge d'arena de l'existència: Imatge del temps que passa i es repeteix de manera cíclica.
• Ets una volva de pols de la pols: Indica la petitesa o insignificança de l’ésser humà.
• Esclaus: Persones sotmeses o dependents d’altres.
• Indemnitzats: Persones que han rebut una compensació per un dany o perjudici.
• Nihilisme: Doctrina que afirma la inexistència de valors, sentit o veritats absolutes.
• Homes bons: Persones considerades moralment correctes o virtuoses.
• Aristocràcia: Classe social alta amb poder i privilegis.
• Transvaloració: Canvi o transformació

El Pensament de Martha Nussbaum: Capacitats i Justícia Social

El pensament de Martha Nussbaum se centra en la Teoria de les Capacitats, un enfocament que mesura el benestar no pel plaer o la riquesa, sinó per les oportunitats reals que tenen les persones per desenvolupar-se plenament.

Teoria de les Capacitats: Benestar i Desenvolupament Personal

Una societat justa no es mesura només per l'equitat econòmica o la felicitat individual, sinó per les oportunitats que ofereix als seus membres per desenvolupar i exercir les seves capacitats bàsiques. Nussbaum destaca que el benestar no depèn exclusivament de la recerca de plaer o riquesa, sinó de garantir que les persones tinguin accés a les condicions necessàries per desenvolupar capacitats...

La Teoria de les Idees de Plató: Realitat i Coneixement

La Teoria de les Idees o Formes (eîdos) de Plató és una teoria fonamental que abasta tant la realitat (ontològica) com el coneixement (epistemològica), impregnant tot el seu pensament filosòfic.

El Món de les Idees i el Coneixement Veritable

Amb aquesta teoria, Plató intenta resoldre l'oposició entre permanència i canvi. Segons ell, hi ha un altre món més enllà del món dels objectes físics, un món que és més real, constant i universal que el món canviant i particular captat pels nostres sentits.

Aquest Món de les Idees és l'únic que ens aporta veritable coneixement, ja que el món sensible tan sols ens dona suposicions i creences, no autèntic saber. Amb això, Plató...

2018 ex1. (i) En  el  text  Nietzsche  descriu  la  inversió  dels  valors  morals  que  ell  anomena “revolta dels esclaus”. (ii) Aquesta inversió, diu ell, té el seu origen en la cultura jueva. (iii) Aquesta  revolta  consisteix a fer  que  el  qui  abans  era  considerat  com  a  bo  (el noble,  poderós),  ara  passi  a  ser  considerat  malvat;  i  que  es  passi  a  considerar com a bons els febles, humils i desposseïts. (iv) Aquesta inversió de valors, segons Nietzsche, s’havia imposat i això feia que ja no es percebés.

ex3) (i) “moral aristocràtica” que és una moral cavalleresca i aristocràtica, pròpia d'esperit forts, valents i autosuficients. Una moral que és correcta/afirmativa...

L'error i la voluntat segons Descartes

L’error: Si Déu és perfecte, com és que ens permet que ens equivoquem? Això s'explica per dos conceptes: la intel·ligència i la voluntat. La intel·ligència és finita, però, en canvi, la voluntat és infinita. La voluntat és més àmplia que la intel·ligència; per tant, el problema es dona quan fem córrer més la voluntat que la intel·ligència. Això fa que ens precipitem i que, per tant, ens equivoquem.

L'argument ontològic i el món sensible

Argument ontològic: Aquí presenta un tercer argument per provar l’existència de Déu. La idea de Déu ha d’anar necessàriament acompanyada de la seva existència, ja que, si no, no seria un ésser perfecte. Aquest Déu és bo i no enganya;...

Definició i Funció dels Valors Morals

Els valors inspiren les normes, de tal manera que les normes morals són l’expressió, en forma imperativa, dels valors morals. Vist així, els valors morals són principis normatius i duradors que ens suggereixen que una determinada conducta és preferible, tant a nivell personal com a nivell social, a d’altres que considerem oposades o contradictòries.

Característiques Essencials dels Valors

Polaritat: Valor i Disvalor

A qualsevol valor (entès com una cosa valuosa i, per tant, desitjable) li correspon un valor negatiu o disvalor. Tots els valors es constitueixen en parelles d'oposats en les quals l'un té caràcter positiu (valor) i l'altre, un caràcter negatiu (disvalor). Per exemple:

• A la bellesa

Aristòtil i Plató: Diferències

Aristòtil explica la seva teoria i soluciona pràcticament tots els problemes originats pels anteriors autors. És el primer filòsof que sap llegir i escriure. I té un problema, ja que Aristòtil el que fa és mantenir la contextualització de Plató, utilitzant els conceptes platònics òbviament per explicar dues coses diferents:

El Concepte de Forma

El concepte forma en Plató significa la qualitat a la qual ens referim i està vinculat a la idea. En cap cas ens referim al concepte abstracció.

Aristòtil fa servir el concepte forma per a la concepció i a més a més per a la funció que desenvolupa, ja que vol definir el concepte vida, i utilitza el sentit comú per fer referència a la vida.

Aristòtil...