Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

El Problema dels Universals

Els universals són noms genèrics o termes abstractes que designen tot de coses concretes. La qüestió era la realitat que hi ha darrere de l'expressió universal.

• Realisme exagerat (Plató): Aquesta posició o pensament deia que l'universal és una essència separada de l'individu, que existeix independentment de la cosa en si i que les idees tenen una existència real fora de la ment humana.
• Realisme moderat: Afirma l'existència dels universals però com a idees abstractes dins les nostres ments.
• Nominalisme: Afirma que només existeixen les coses en si individualment; els universals són noms que els humans inventem per designar una pluralitat de coses individuals amb qualitats semblants.

Les Cinc Vies de Sant Tomàs

Existeix la llibertat? Som absolutament lliures?

• Determinisme: Defensa que els humans no som lliures i que els nostres actes obeeixen a causes determinades: genètiques (herència), ambientals), el lloc on vivim, sociològiques (cultura) i econòmiques.
• Voluntarisme: L'ésser humà és totalment lliure i no té cap limitació.
• Fatalisme: Tots els nostres actes, passats, presents o futurs, estan sotmesos al destí.
• Predestinació: Tots els éssers humans estan predestinats per decisió divina a una certa vida; és Déu qui decideix tot el que passa.
• Compatibilisme: Hi ha causes naturals que no podem evitar, però només són condicionaments. Tenim lliure albir i capacitat de decidir.

Quin és l'origen del coneixement?

El coneixement és el procés...

La llei natural: definició i fonaments

La llei natural és la impressió de la llei eterna en l'home, que la comprèn racionalment. Gràcies a la raó, coneixem què és necessari fer i què cal evitar. La llei natural és única i té un mateix i únic fi: la recerca del bé i de la felicitat humana. Les característiques de la llei natural es deriven de les característiques de la llei eterna.

Característiques principals

• Universalitat: És un valor universal, vàlid per a tots els homes, temps i llocs. Només pot ser universal si la suprema autoritat que la prescriu és universal: Déu. Es troba en tots els humans sense excepció.
• Immutabilitat: La llei natural és immutable com l'essència de la naturalesa humana. El problema de la mutabilitat

L'Al·legoria de la Caverna de Plató

Plató, a través de l'al·legoria de la caverna, compara la situació dels presoners i el món exterior amb el comportament humà.

El Món Sensible i els Presoners

Diu que dintre d'una caverna (el món sensible), on regna la foscor i la ignorància, hi ha uns presoners lligats pel seu propi cos (les cadenes), ja que aquest els obstaculitza en el seu camí cap a la veritable saviesa. De manera que només veuen el mur que tenen davant.

En aquest món sensible hi ha les coses materials que són canviants, temporals i sensibles. Es poden conèixer a través de dos nivells de coneixement:

Nivells de Coneixement Sensible

• La imaginació (*eikasia*), que és el coneixement superficial de les coses materials basat en

Estoïcisme: Indiferència i Austeritat

L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC - 264 aC). El nom de l'escola estoica prové del lloc on Zenó impartia els seus ensenyaments: un pòrtic (stoà) d'Atenes. En un sentit ampli, es poden considerar estoiques totes les doctrines ètiques que defensen la indiferència envers els plaers i dolors externs, i l'austeritat en els propis desitjos.

En sentit estricte, es coneix com a estoïcisme tant el corrent filosòfic grecoromà, iniciat per Zenó, com la teoria ètica mantinguda per aquests filòsofs. L'ètica estoica es basa en una particular concepció del món: el cosmos està governat per una llei o raó universal que determina el destí de tot el que s'hi esdevé,...

PREGUNTAS FILO

1. Segons Aristòtil, la felicitat és autorealitzar-se, és a dir, desenvolupar les seves capacitats.

2. A diferència d'Aristòtil, els estoics pensaven que la felicitat s'aconseguia amb l'autosuficiència, evitar el dolor i experimentar el plaer.

En la meva opinió, la definició que em semblava més coherent és la d'Epicur i Aristòtil, ja que el fet de tenir autonomia mínima no implica que siguis feliç.

3. Felicitat, llibertat i voluntat. Aristòtil creia que la felicitat depenia directament de la llibertat i de la voluntat. La llibertat, per a triar les teves accions, i després, voluntat per fer-nos a nosaltres mateixos, per ser constants en els hàbits.

Només ens tornem virtuosos quan ens acostumem a comportar-nos d'una...

Genealogia de la Moral

Primera Dissertació: Bo i Pervers, Bo i Dolent

1. Ens explica que les veritats que encara s’estudien, l'ànima i tot això, no tenen sentit, que és una veritat falsa. No té sentit buscar la raó en un altre món, sinó que és millor buscar-la aquí, en el món físic.
2. Allò que ens impulsa a buscar l’origen de les coses és diferent per a cada filòsof, que té un mètode propi i sovint és mal vist. Però aquests, enverinats per la *cobdícia* i el plaer, creaven teories falses, tot i que acceptades amb el pas del temps, ja que s’adoptaven com a costum. La bona teoria ve dels que tenen poder per superar i així sotmetre la gent. El que és bo és bo en tant que s'imposa al feble, que s'hi contraposa.
3. El concepte de

El Principi de la Major Felicitat Segons John Stuart Mill

1. El Concepte Central i les Seves Idees Clau

El tema principal d'aquest text és el Principi de la Major Felicitat i la seva relació amb la moralitat, segons la perspectiva de John Stuart Mill. Es presenten tres idees fonamentals:

• Definició del Principi: La finalitat última de la vida humana és minimitzar el patiment i maximitzar el plaer. La felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor, és el criteri fonamental.
• Els Jutges Competents: Mill introdueix la figura dels "jutges competents". Aquestes persones, amb àmplia experiència i capacitat d'autoobservació, són capaces de discernir entre plaers en termes de qualitat i quantitat. Són, per tant, els que poden establir una

El Mite del Carro Alat: Naturalesa de l'Ànima

El mite del carro alat, presentat per Plató al diàleg "Fedre", és una poderosa al·legoria que descriu la naturalesa de l'ànima humana i els seus conflictes interns. Aquesta imatge metafòrica ens ofereix una explicació profunda sobre la lluita entre les forces racionals i irracionals dins de cadascú, i serveix com a guia per entendre el camí cap al coneixement i la virtut. A través d'aquesta al·legoria, Plató explora com els humans poden assolir l'harmonia interna i el propòsit transcendental de l'ànima.

Components de l'Ànima segons Plató

Segons Plató, l'ànima és com un carro alat conduït per un auriga (el conductor) i tirat per dos cavalls amb naturaleses oposades:

• L'auriga: Representa

Els personatges en l'obra de Pere Calders

Els personatges caldersians són caricatures humanes. El seu autor els tracta amb la tècnica irònica pròpia d'un ninotaire (no oblidem que Calders era dibuixant humorístic). No es tracta tant de caricatures físiques —a penes trobarem descripcions sobre els personatges— com de caricatures de comportaments.

El tret humorístic sempre és estilitzat per un llenguatge formal, sense hipèrboles, que subratlla la ironia. Hi ha una clara voluntat de despersonalitzar els personatges, de tal forma que la majoria d'ells no tenen noms i, quan en tenen, solen ser noms estrangers o noms que amaguen un joc de paraules.

La naturalesa dels personatges

Tota aquesta galeria de personatges són éssers esquemàtics...