Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Connectors Copulatius

• i
• ni
• que

Connectors Disjuntius

• o
• o sigui
• és a dir

Connectors Distributius

• no solament... sinó
• tant... com
• el mateix... que
• així... com
• l'una... l'altra
• ara... ara...
• adés... adés
• ni... ni

Connectors Adversatius d'Oposició

• però
• mentre que
• tanmateix
• altrament
• no obstant això
• ara bé
• ara
• nogensmenys
• encara
• tot i això
• més aviat
• i això que

Connectors de Conseqüència o Deducció

• doncs
• per tant
• per consegüent
• de manera que
• així
• és que

Connectors Causals (Explicatius)

• perquè
• ja que
• car (literari)
• a causa de
• per raó de
• que
• vist que
• per tal com
• per tal que
• sempre que
• atenent que
• donat que
• considerant que

Connectors Continuatius de Successió

• i també
• encara més
• ni tan sols
• ni tan solament
• d'altra banda
• a més
• a més a més
• fins i tot

Connectors Temporals

• quan
• sempre que
• cada

Metafísica de Plató: Conceptes Clau

Objectiu de la filosofia de Plató i autors dels quals parteix:

Fer una síntesi respecte a la metafísica entre el que va dir Heràclit (tota realitat està fonamentada pel canvi) i Parmènides (la realitat és tot l'ésser). Superar aquesta contradicció.

Món Sensible

El món sensible és la còpia del món intel·ligible, no és dimensional, és un món imperfecte, les coses no són eternes i són canviants.

Bàsicament, el món sensible es definiria com un món: perceptible pels sentits, material, caduc, físic i canviant.

Món Intel·ligible

És un món que només s'entén a través de la racionalitat, la intuïció... La realitat física sensible és un flux permanent, la realitat que percebem pels sentits,...

Lleis d'associació d'idees

Lleis d'associació d'idees: les idees s'atrauen mútuament. Les idees s'associen per semblança, contigüitat i la relació causa-efecte. La llei de semblança permet a la imaginació relacionar unes idees amb unes altres que s'hi assemblen. La segona llei és la de contigüitat temporal i explica com la imaginació, moguda pel costum, relaciona les idees que corresponen a impressions pròximes en l'espai i temps. La tercera llei tracta de la relació causa-efecte; si pensem en una ferida, difícilment ens abstindrem de pensar en el dolor subsegüent. Aquestes lleis regeixen la comprensió habitual que l'ésser humà té del món.

Certeses que s'obtenen per l'associació d'idees: el coneixement es redueix a relacions...

La Dialèctica Platònica i el Coneixement

La dialèctica platònica és el mètode que Plató exposa al diàleg La República per tal de conèixer les Idees i, especialment, la Idea del Bé. És, per tant, un mètode per a tenir la intuïció intel·lectual, el coneixement de cop i volta de les Idees.

Diferències amb el Diàleg Socràtic

La dialèctica platònica té com a antecedent el diàleg socràtic. Ara bé, hi ha dues diferències fonamentals:

1. En el cas del Sòcrates històric es tracta sempre del diàleg entre diversos interlocutors; en canvi, en el cas de Plató hi ha una "interiorització", en el sentit que la dialèctica tendeix a ser el "diàleg de l'ànima amb si mateixa". És un procés de reflexió de l'ànima al voltant d'uns

El llenguatge no verbal

El llenguatge no verbal és la comunicació sense paraules, com ara gestos, tacte, moviments del cos (extremitats, cara, etc.).

Funcions del llenguatge no verbal

• Reforçar el llenguatge verbal.
• Expressar emocions i sentiments.
• Transmetre missatges curts, com ara “sí” o “no”.
• Mostrar la pròpia personalitat.

La comunicació vocal: to, pauses i silencis

Elements de la comunicació vocal

• To de veu: Pot contradir el significat de les paraules i transmetre emocions.
• Pauses: Poden iniciar un canvi de tema o posar èmfasi en el que diem.
• Silencis: Poden indicar mentides, dubtes, una pregunta o claredat.

La comunicació tàctil

Tipus de contacte tàctil

• Joc amorós: Petons, carícies, fregaments.
• Mostres d’amistat: Abraçades, cops

Què és el mite?

El mite és un relat sagrat, protagonitzat per déus o herois, que busca respondre a les grans preguntes que ens fem. Ofereix una explicació sobre l'origen de la realitat i el sentit de la vida mitjançant la descripció de les gestes d'éssers sobrenaturals del passat (Homer, s. VIII a.C.).

Diferència entre mite i filosofia

Mentre que el mite intenta explicar la realitat mitjançant relats de caràcter transcendent, la filosofia descansa en la raó per oferir respostes basades en causes immanents (dins de la realitat ordinària).

La filosofia va néixer quan algunes persones van començar a sentir-se insatisfetes amb els mites. Aquesta nova manera de respondre a les grans preguntes es basava en la raó, substituint les explicacions...

¿Qué es saber? Relacionado con el sabor y la acción de probar y descubrir cosas nuevas. Fuentes del saber: el ser humano dispone de dos formas de saber, la sensibilidad y la razón. Sensibilidad: la sensibilidad es la experiencia de las cosas, ya que los datos siempre son inteligibles y comprensibles. Razón: produce diferentes formas de saber que están ligadas a diferentes experiencias. Métodos del saber científico: Ciencias formales: no se refieren a hechos de la experiencia, sino a la forma de los razonamientos. Inductivo: se entiende por inducción un tipo de razonamiento en el cual se obtiene una conclusión general a partir de casos singulares conocidos por experiencia. Ciencias sociales: realidad social, lo cual plantea una relación

Dualisme Cartesià: Cos i Ànima

1- Text que focalitza la seva temàtica en el dualisme i la distinció entre el cos i l'ànima. Descartes troba la diferència entre el cos i la ment en la seva divisibilitat. Per a ell, la ment és totalment indivisible, ja que quan reflexiona sobre la seva res cogitans no es veu capaç de distingir-ne cap part. Totes les facultats, com el saber, el voler, etc., es duen a terme per la ment, la qual cosa la fa indivisible. En canvi, la seva realitat material la troba divisible.

2- Ment: és la res cogitans, substància pensant existent per si sola.

Coses materials o extenses: substància que es caracteritza per la seva extensió, és demostrable amb les matemàtiques.

3- Dualisme clar: Ment indivisible, a diferència...

Dues teories de la veritat

Teoria de la verificació

Molt popular en el segle XX i encara en l'actualitat, consisteix a identificar la veritat amb la verificació. Aquesta teoria enfonsa les seves arrels en el Cercle de Viena i defensa que, per cada proposició, existeix un mecanisme específic per saber si hem de creure-hi o no. Segons aquesta, una proposició és veritable si es pot confirmar seguint els mecanismes adequats.

• En les matemàtiques, una proposició és veritable si es pot comprovar o demostrar (veritat intuïcionista).
• En les ciències empíriques, la idea de la verificació és molt important.

Teoria pragmatista

Va ser desenvolupada entre els segles XIX i el XX per tres filòsofs nord-americans. Aquesta teoria defensa que la veritat...

Sofistes i Sòcrates: La Il·lustració Grega

Els sofistes i Sòcrates representen la *Il·lustració Grega*. Aquests filòsofs, impulsats per la importància de la gràcia i la difusió del saber, van voler anar a Atenes. Aquest moviment cultural va sorgir després de la guerra, quan les capes populars van impulsar reformes polítiques (la democràcia). El ciutadà ja no es preocupava només pels seus assumptes, sinó també pels interessos generals i polítics.

Els Sofistes: Professionals del Saber i la Retòrica

Els sofistes eren un grup d'intel·lectuals amb una cultura d'*enciclopèdia* que van arribar a Atenes a mitjan segle V aC. Criticaven els valors i l'educació tradicional. Finalment, es van convertir en professionals del saber (ensenyaven...