Teories de la veritat i mètode científic: verificació, pragmatisme i hipotetico-deductiu

Dues teories de la veritat

Teoria de la verificació

Molt popular en el segle XX i encara en l'actualitat, consisteix a identificar la veritat amb la verificació. Aquesta teoria enfonsa les seves arrels en el Cercle de Viena i defensa que, per cada proposició, existeix un mecanisme específic per saber si hem de creure-hi o no. Segons aquesta, una proposició és veritable si es pot confirmar seguint els mecanismes adequats.

• En les matemàtiques, una proposició és veritable si es pot comprovar o demostrar (veritat intuïcionista).
• En les ciències empíriques, la idea de la verificació és molt important.

Teoria pragmatista

Va ser desenvolupada entre els segles XIX i el XX per tres filòsofs nord-americans. Aquesta teoria defensa que la veritat és verificada i confirmada posant en pràctica els nostres conceptes. S'han d'acceptar com a veritables aquelles creences que, posades en pràctica, resulten útils per a la vida.

El pragmatisme representa un punt intermedi entre les teories de la correspondència i les de la coherència, ja que els enunciats o creences han de correspondre amb la realitat per ser veritables, encara que també s'accepta que tot enunciat ha d'encaixar de manera harmoniosa amb el sistema dels altres enunciats veritables. Com a tercer element, el pragmatisme dona importància a les conseqüències pràctiques de les nostres afirmacions.

Per què la ciència és fàctica, explicativa i metòdica?

Diem que una ciència és fàctica perquè es basa en fets, establint una relació entre causes i efectes; és objectiva i parteix sempre de l'observació. Es considera metòdica perquè necessita un mètode que verifiqui les hipòtesis obtingudes a partir de l'observació anterior. La ciència és explicativa perquè busca el motiu, el perquè de l'objecte concret que s'observa; i també diríem que és objectiva perquè les afirmacions que s'obtenen sobre aquest objecte mai depenen del subjecte que l'estudia.

Passos del mètode hipoteticodeductiu

El mètode hipoteticodeductiu es basa en l'observació d'un fenomen natural del qual ens fem preguntes respecte a les seves possibles respostes en forma d'hipòtesi. El segon pas és l'experimentació, que serveix per confirmar o negar la veracitat de la hipòtesi. Si es confirma, es converteix en llei universal. Una hipòtesi queda verificada si és confirmada. Així, els passos serien:

1. Observació
2. Elaboració d'hipòtesi
3. Verificació
4. Confirmació

Axioma, sil·logisme lògic i teorema

Un axioma és un enunciat o judici indemostrable que, a més, resulta evident. Un exemple és Descartes amb la frase: "Penso, després existeixo". No el podríem demostrar, però no ens fa falta fer-ho perquè la nostra raó l'identifica com una evidència.

Les inferències de les ciències formals són deductives; és per això que, partint d'un axioma i aplicant les regles del raonament, podem deduir altres afirmacions. Els teoremes són l'equivalent matemàtic o lògic de les lleis universals en les ciències empíriques. Els teoremes no aporten coneixement nou, simplement treuen de dins l'axioma una veritat que ja hi era, però que no se'ns mostrava amb tanta evidència.

Un sil·logisme lògic és un raonament deductiu que consta de dues premisses i una conclusió, la qual es dedueix per les premisses inicials:

• Tots els homes són mortals (Tot M és P)
• Els filòsofs són homes (Tot S és M)
• Conclusió: Els filòsofs són mortals (Tot S és P)