Tipus d'ètica: material, formal, teleològica, deontològica, autònoma i heterònoma

Resum

El document classifica les teories ètiques segons el seu contingut i la seva forma, segons què determina la correcció de les accions i segons qui fonamenta les normes morals. Inclou exemples d'imperatius ètics per classificar i una explicació de l'egoisme ètic, amb els seus pros, contres i característiques.

Punts clau

Ètica formal: determina la forma de l'acció correcta, actuar segons una norma que pugui ser llei universal.
Ètica material: defineix què és bo i quines accions porten a assolir-lo, com la felicitat o el plaer.
Ètica deontològica: una acció és correcta en si mateixa perquè compleix el deure, independentment de les conseqüències.
Ètica teleològica: una acció és correcta si té bones conseqüències i ens apropa al bé.
Ètica autònoma: l'ésser humà mateix decideix i fonamenta les normes morals.
Ètica heterònoma: la llei moral ve de fora, de la natura, de Déu o de l'autoritat legal.
L'egoisme ètic defensa que la correcció moral d'una acció depèn del màxim benestar que produeix a l'agent.

Posa't a prova

1. Tipus d'Ètica

Què vol dir que una ètica és material, formal, teleològica, deontològica, autònoma i heterònoma? A continuació, classifica els següents imperatius ètics segons el tipus de teoria ètica i justifica la teva resposta breument.

Què haig de fer?

Ètica formal: Actuar d'acord amb una norma que pugui convertir-se en llei universal. L'ètica ha de determinar la forma de l'acció correcta.
Ètica material: S'ha de fer el que és bo. L'ètica ens ha de dir què hem de fer per accedir al bé. L'ètica té un contingut de normes que ens assenyalen què cal fer per assolir-lo (realitzar una acció que produeix valors: felicitat, plaer...).

Quines són les accions correctes?

Ètica deontològica: Aquelles que són correctes en elles mateixes, perquè compleixen amb el deure. Les accions i les normes són correctes independentment del que se'n derivi (la correcció de l'acció no depèn de les conseqüències).
Ètica teleològica: Aquelles que tenen bones conseqüències (útils o bones) i m'apropen al bé. Les normes morals es justifiquen d'acord amb una finalitat (felicitat, plaer...).

Qui pot dir-me què haig de fer?

Ètica autònoma: Jo mateix. L'ésser humà ha de decidir el que és correcte i el que cal fer en cada moment. La seva raó fonamenta i justifica les normes.
Ètica heterònoma: La natura, Déu, l'autoritat legal. La llei moral és objectiva i externa al subjecte moral, qui la interioritza i l'obeeix. L'ésser humà té interioritzats una sèrie de normes i valors que vénen des de fora.

"Estima totes les persones": Material
"Si vius d'acord amb la naturalesa seràs feliç": Heterònoma
"Busca el plaer però amb moderació": Teleològica
"Actua d'acord amb el principi que <>": Autònoma

2. L'Egoisme Ètic

L'egoisme ètic defensa que la correcció moral d'una acció depèn del màxim benestar que produeix a l'agent:

No tenim cap obligació de complir una norma que ens perjudica.
És un fet que les persones persegueixen els seus interessos i els vulguin satisfer.

Pros i Contres

Pro: És persuasiva, relaciona deure amb desig.
Contra: La dificultat per a resoldre conflictes.

Característiques

Teleològica (T): La moralitat d'una acció depèn de les seves conseqüències.
Material (M): Defineix el que és bo (en cada cas concret).
Heterònoma (H): El benestar ve donat des de fora. (Complir el deure és millor).

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre l'ètica deontològica i la teleològica?

La deontològica considera que una acció és correcta en si mateixa perquè compleix el deure, sense importar-ne les conseqüències. La teleològica considera correcta l'acció que té bones conseqüències i ens apropa al bé.

Què defensa l'egoisme ètic?

Defensa que la correcció moral d'una acció depèn del màxim benestar que produeix a l'agent. Per aquest motiu, no tenim l'obligació de complir una norma que ens perjudica.

Què significa que una ètica sigui autònoma?

Significa que l'ésser humà decideix què és correcte i què cal fer en cada moment, i que la seva raó fonamenta i justifica les normes.