Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Dubte Metòdic

1. El pensador

Descriu com puc posar tot en dubte perquè tinc bons arguments per fer-ho, si no estic 100% segur d’una cosa, l’he de considerar falsa.

2. L’argument del geni maligne

Puc suposar que hi ha un ésser molt poderós que fa que m’equivoqui sempre.

3. Convida a suspendre el judici

Si no puc sortir del dubte, em mantindré en el dubte.

a) «Dubte»

Camí per trobar la veritat

b) «Geni maligne»

Ésser molt poderós que fa que m’equivoqui sempre

Descartes vol començar la filosofia des de zero. Vol fer un reset. Per fer això, emprèn el camí del dubte. Cerca una veritat absoluta. Cent per cent segura. I per arribar-hi va acumulant motius i raons per dubtar de tot. El seu objectiu és trobar una base segura per a la...

Escola Nova

L'educació respon als interessos i necessitats dels educands. L'escola és vida i no preparació per a la vida. La cooperació és més important que la competitivitat (no rebre càstig). S'aprèn més resolent problemes que no pas a partir de la transmissió del coneixement (ciutadans actius). Ens dibuixa un home autònom, amb iniciativa, actiu, creatiu, amb sentit crític, responsable (psicologia evolutiva). Respecte cap a l'infant.

Corrents filosòfics que van fer sorgir el moviment de l'Escola Nova i la crítica a l'escola tradicional

• Empirisme:

  Corrent que intenta respondre: Quina és la nostra font de coneixement? Quan tenim una idea, és una còpia d'una impressió (el que ens ha passat). La idea neix de les sensacions que

Què és el Coneixement? Definició, Tipus i Elements

El coneixement es pot definir com el saber o l'enteniment d'alguna cosa. El llenguatge és un mètode o instrument fonamental per expressar-lo. Pot haver-hi coneixement sobre totes les coses, però sempre hi ha en joc la qüestió de la veritat o la falsedat. Pot ser que no es posseeixi un coneixement veritable sobre un tema. Els límits del nostre coneixement defineixen els límits de la nostra realitat.

Distingim entre el coneixement singular (saber què és una cosa concreta) i el coneixement universal (el coneixement de conceptes). Però, per arribar al coneixement, es requereix una operació mental anomenada judici. Tot coneixement es basa en judicis. Hi ha una estructura bàsica que...

El pas del mite al logos al segle VI a.C.

Els mites són relats fabulosos que expliquen o donen resposta a interrogants o qüestions importants per als humans; són relats que busquen donar models d'actuació. Els mites s'imposen com a relats plens d'autoritat però sense justificació, afirmant que les coses sempre han estat així.

El context geogràfic i social

La privilegiada situació geogràfica de Grècia, abocada al mar, la va convertir en un lloc de trobada de les civilitzacions d'Orient i Occident. Això va posar en contacte els grecs amb diferents tradicions mitològiques incompatibles, fet que va portar a posar-les en dubte.

L'aparició de la polis, amb places que eren actius nuclis econòmics, va afavorir el diàleg i el raonament en...

Escola Jònica o Milèsia: La Cerca de l'Arkhé

La primera escola de la filosofia de la qual es parla és la Jònica, situada a Jònia, que és la costa de Turquia. La capital era Milet i per això també es coneix com a escola Milèsia. Aquesta primera escola es va desenvolupar a les colònies. Es considera que els Jònics van ser els primers filòsofs de la Grècia antiga.

Tales de Milet i el Monisme de l'Aigua

El primer va ser Tales de Milet. Era un gran savi, una figura llegendària, un dels primers filòsofs i matemàtics. Tales, com tota l’escola Milèsia, buscava l’ ARKHÉ, és a dir, el principi. D’aquí surten les paraules arcaic, arqueologia, etc. El principi pot ser fonament o començament. Ells tenien aquest principi com a fonament...

Teoria de la Veritat com a Evidència

El criteri de veritat com a *evidència* afirma que alguna cosa és veritable quan resulta absolutament impossible dubtar-ne.

• Accepta que hi ha un **dogma** (certesa absoluta).
• René Descartes: *Cogito ergo sum* (penso, per tant, existeixo).
• Descartes aspira a assolir una certesa absoluta.

El Mètode Radical de Descartes

El **mètode radical** per arribar a la veritat:

El Dubte Metòdic

El dubte metòdic consisteix a “posar en qüestió tota cosa de la qual no estiguis completament segur”.

L'objectiu és buscar una veritat absolutament **certa** i **indubtable**:

• “La veritat ha de ser **evident** i **indubtable**”.

Així, podem arribar a veritats fonamentals de manera clara i distinta.

Teoria de la Veritat

El Cogito: "Jo sóc, jo existeixo"

1. “Jo sóc, jo existeixo com a primera veritat”

En la Segona Meditació, Descartes descobreix les primeres veritats i defineix el seu criteri de veritat. Sembla ser que puc dubtar de tot excepte de ser algú que dubta; així, el dubte demostra l'existència. L'acte de dubtar és un acte pensatiu; a més, si hi ha algú que em vol enganyar, és perquè “jo sóc, jo existeixo”, la qual cosa es tradueix com: “penso, aleshores existeixo”.

El dubte com a activitat del pensament

Es pot dubtar de tot allò que es pensa (els continguts), però no es pot dubtar del fet que es dubta (el dubtar és una activitat del pensament). Per tant, si es pensa alguna cosa, és perquè s'existeix. És la cèlebre afirmació...

El pensament de Plató: La Teoria de les Idees

El pensament de Plató és vast i tracta tots els temes. La Teoria de les Idees és, essencialment, una teoria metafísica que ens parla de la realitat, però també és gnoseològica (ens explica com coneixem), antropològica i psicològica (ens descriu com és l'home i la seva ànima), i constitueix el fonament de la seva ètica i la seva política.

El dualisme ontològic: Món sensible vs. Món intel·ligible

Plató divideix la realitat en dos:

• El món sensible: És el que nosaltres coneixem i representa la realitat aparent. Es veu afectat pel canvi, pel moviment i pel temps; aquí trobem les coses que són inestables i temporals.
• El món intel·ligible (el món de les idees): És el verdader, el

Branques de la filosofia i el seu ús

La filosofia té dos usos principals:

• Ús teòric: utilitzar la raó per conèixer.
• Ús pràctic: emprar la raó per actuar.

Segons Kant, l'ús teòric de la raó es fa servir per conèixer. La raó és única; les persones només en tenim una.

Branques de la filosofia

Teòrica:

• Lògica
• Metafísica
• Epistemologia
• Antropologia filosòfica

Pràctica:

• Ètica
• Política
• Estètica

Filosofia del coneixement

Estudia com coneixem la realitat i es planteja com coneixem el que existeix.

• La gnoseologia (teòrica) planteja preguntes referents al coneixement: si és realitat o aparença.
• L'epistemologia (teòrica) tracta qüestions relacionades amb la ciència.

Només podem dir que coneixem alguna cosa de veritat quan som capaços d'anar...

Coneixement Ordinari

Coneixement Ordinari és un coneixement espontani, es constitueix a través de les dades dels sentits i de les opinions comunes de la societat, coneixement pràctic.

Filosofia és un coneixement crític, desconfia de les dades dels sentits i de les opinions argumentades.

Diferències

Coneixement científic

Planteja qüestions concretes, el mètode és d'observació i experimentació, informacions que poden ser provocades i/o demostrades.

Filosofia planteja qüestions abstractes, no disposen d'un mètode, no pot provocar ni demostrar res.

Religió

Acepta la fe i al revolució, no admet la crítica racional, resultats veritables i indiscutibles.

Filosofia vol trobar respostes en el raonament, no accepta res que previament hagi estat...